Batalla de Lillo

Erro al crear miniatura:

Batalla de Lillo

La batalla de Lillo, també coneguda com a batalla naval de Lillo o batalla naval d'Amberes, va tindre lloc el 30 de maig de 1574 prop de la desembocadura del riu Escalda, front a l'actual ciutat de Lillo-Fort, en el context de la guerra dels Huitanta Anys. Despuix de la seua desastrosa derrota en la batalla de Mookerheide, prop de Nimega, en Holanda, a on els rebels holandesos varen realisar un sorprenent colp d'audàcia i gestió varen aprofitar el factor sorpresa per a aniquilar la mitat dels barcos d'una floteta espanyola atracada en Lillo i apoderar-se de l'atra mitat, dos d'ells de grans dimensions.

Antecedents

Si els espanyols havien segut vençuts pels menics de la mar el 29 de giner de 1574 durant la batalla de Reimerswaal en Zeeland, en la marge dreta de l'estuari del Escalda, Requesens havia guanyat en abril de 1574 la batalla de Mook en el surest de l'Holanda, una victòria sobre les forces de la sedició. Des de llavors, solament Holanda i Zelanda estaven encara en mans dels rebels. Per una atra part, el fill del Duc d'Alba, don Federico, havia posat lloc a la ciutat de Leiden, despuix d'haver pres possessió d'Haarlem. Leiden havia caigut en mans dels espanyols; seria com una rebelió. Guillermo d'Orange va donar l'orde de fer breches en els dics i Boisot, el comandant dels menics, va concebre i va eixecutar un audaç colp de força.

Preludi

Despuix de la derrota de Reimerswaal, Requesens va decidir mantindre en port el restant de la seua flota baix el mando d'Adolf van Haemstede fins a la seua fusió en una gran expedició composta d'uns 200 barcos, s'estava construint en Viscaya i l'objectiu dels quals era arrebatar el control de les mars als rebels. No obstant, una gresca de les tropes espanyoles estacionades prop d'Amberes pels salaris pendents de pagament que Requesens devia. La gresca va fracassar inicialment i ho va obligar a desplazarr la seua flota ric avall per a amarrar les seues embarcacions entre els forts de Lillo i Liefkenshoek. Els mariners, informats d'estos moviments, varen enviar en gratitut a Evert Hendrikz, que va dur en triumfo a dos navío espanyols.