Leiden

Erro al crear miniatura:

Leiden

Leiden (<phonos file="Nleiden. oga">[ˈlɛi̯. də(n)]</phonos>) és una ciutat situada en la província d'Holanda Meridional (en neerlandés, Zuid-Holland), en els Països Baixos. Té una població estimada, en 2023, de 127 089 habitants.

Ha segut una típica ciutat estudiantil durant sigles. Té l'universitat més antiga dels Països Baixos (fundada en 1575). En 2023, l'universitat apareix en el top 100 de les principals rànquings d'universitats del món, incloent elloc 77 en el rànquing Claves Higher Education (THE). Conta en 33 648 estudiants.

És una ciutat en un ric patrimoni cultural, no solament en la ciència, sino també en les arts. Un dels pintors més famosos del món, Rembrandt, va nàixer i es va educar en Leiden.

Símbols

Erro al crear miniatura:

Leiden

Leiden és cridada la «Ciutat-clau» (

• ). L'orige d'este símbol es remonta a 1293, data per a la que hi ha documents en un sagell a on apareix el apòstol Pedro (sant patró de la ciutat), guardià de les portes del cel, duent una clau. La clau ha format part de l'escut de Leiden des d'el XIII. Més vesprada, es va transformar en les dos claus creuades que encara es troben en el escut d'armes. Ademés de les claus, en l'escut d'armes apareix un lleó combatent roig sobre una muralla en el text (en llatí) Haec libertatis ergo («Açò per la llibertat»). Este escut d'armes es remonta a la resistència dels Països Baixos contra Espanya en el XVI. La garra esquerra delleó descansa sobre un escut plateado en dos claus roges creuades, i la dreta sosté una espasa plateada en mànec dorat. Les claus també apareixen en el disseny de la bandera de la ciutat, que va ser aprovada en 1949 pel Ajuntament. La bandera és de proporcions 3 × 2, en tres bandes horisontals d'igual esgambi de colors roig, blanc i roig. Cap al costat de l'asta, hi ha un círcul roig en les dos claus creuades, també en roig.

Erro al crear miniatura:

Interior del Museu d'Antiguetats de Leiden

Història

Precedents

Leiden va ser en el passat erròneament associada en la fortalea romana Lugdunum Batavorum. No obstant, hui se sap que eixa fortalea estava en realitat més propenca a l'actual Katwijk.

Erro al crear miniatura:

De Burcht.

La ciutat es va formar al peu d'un tossal artificial, en la confluència dels cridats Vell i Nou Rin (Oude Rijn i Nieuwe Rijn). En la menció més antiga, cap a l'any 860, ellavors poble era cridat Leithon. El castell situat en eixe tossal va albergar inicialment a un senyor feudal, el bisbe d'Utrecht, pero cap a l'any 1100 el castell va caure en mans del comte d'Holanda. Fins a 1420 la ciutat va ser governada per vescomtes representants dels comtes d'Holanda. L'assentament va rebre en 1266 confirmació dels drets municipals concedits anteriorment, i es va desenrollar en el seu floreciente indústria textil fins a ser una de les ciutats més grans d'Holanda. En 1389, quan la població alcançava uns 4000 habitants, la ciutat va tindre que ser ampliada en el districte entre Rapenburg (anteriorment ellímit sur de la ciutat) i Witte Singel.

Sigles XV i XVI

En 1420, en el marc d'una guerra civil (en neerlandés, Hoekse en Kabeljauwse twisten), Leiden va ser conquistada pel duc Jan van Beieren, que va marchar en el seu eixèrcit des de Gouda. L'eixèrcit estava ben equipat i tenia canons. Filips van Wassenaar, vescomte de Leiden, i els atres nobles locals (del bando «Hoekse»), varen assumir que el duc sitiaria primer Leiden i enviaria chicotetes unitats per a conquistar les ciutadelles circumdants. Pero Jan van Beieren va elegir atacar en el seu eixèrcit primer a les ciutadelles. Disparant sobre les muralles i portes de la ciutat, les tropes varen poder debilitar les ciutadelles una a una. En el transcurs d'una semana, Jan van Beieren va conquistar els castells de Poelgeest, Ter Does, Hoichmade, De Zijl, Ter Waerd, Warmond i De Paddenpoel. El 24 de juny l'eixèrcit va aparéixer davant les muralles de Leiden. El 17 d'agost de 1420, despuix d'un sege de dos mesos, la ciutat es va entregar a Jan van Beieren. El vescomte de la ciutadella, Filips van Wassenaar, va ser despullat dels seus càrrecs i drets i va passar els seus últims anys en captivitat. A finals d'el XV, els establiments textils de Leiden eren molt importants. La iglésia més gran de Leiden, la Pieterskerk (iglésia de Sant Pedro) tenia inicialment una de les torres més grans dels Països Baixos, en més de 100 metros d'altura. Per una tormenta, la torre es va vindre avall'1 de març de 1512 i jamai es va reconstruir. Esta iglésia, la primera de Leiden, està lligada en l'orige del símbol de la ciutat: les dos claus creuades. Ya en 1121 es va construir en eixe lloc una capella dedicada als apòstols Pedro i Pablo (vejau la secció «Iglésies»). La ciutat va jugar un paper important en la guerra dels Huitanta Anys. En 1572 va elegir posar-se de part de la rebelió antiespañola. El governador dels Països Baixos, Luis de Requesens, la va sitiar en 1574. El sege de Leiden va durar des de maig fins al 3 d'octubre de 1574, quan la ciutat es va lliberar gràcies a la destrucció dels dics, possibilitant l'accés de pots en recaptes per als habitants de la ciutat i obligant a les tropes de Francisco de Valdés, encarregat del sege, a retirar-se. Despuix de la resistència posada al sege, en 1575 se li va concedir l'Universitat. La Universitat de Leiden és la més antiga de les Províncies Unides. En això el estatúder Guillermo d'Orange va mostrar el seu agraïment i reconeiximent als pobladors de Leiden, que havien resistit el sege per part dels espanyols en nom del rei Felipe II. La tradició conta que als habitants de Leiden se'ls va oferir la possibilitat d'elegir entre l'universitat i una exenció d'imposts. La lliberació de Leiden encara se celebra a lo gran, cada 3 d'octubre (vejau la secció «Events»). Des de llavors l'Universitat, els estudiants i les cases d'estudiants són un factor dominant en l'image de la ciutat.

Sigles XVII i XVIII

Erro al crear miniatura:

Placa en memòria dels Pares Pelegrins.

En el XVII es va produir un gran florecimiento de la ciutat, gràcies a l'impuls que refugiats de Flandes varen donar a l'indústria textil. Abans del sege de 1574, la ciutat havia contat en uns 15 000 habitants, dels que aproximadament una tercera part varen perdre la vida durant el sege; en 1622 Leiden va créixer fins a 45 000 habitants, mentres que cap a 1670 es va alcançar inclús un número propenc als 70 000. En el Sigle d'Or neerlandés, Leiden era, despuix de Ámsterdam, la ciutat més gran d'Holanda. El creiximent de població va fer necessària la construcció de canals i «canals circulares» (que rodejaven les ciutats, cridats «Singel» en neerlandés). L'actual centre de la ciutat de Leiden, reconeixible pel disseny del «Singel», es va completar en 1659. Leiden també és conegut com un dels llocs a on alguns dels peregrins (Pilgrims) i alguns dels primers colon de Nova Ámsterdam, varen viure un temps a principis d'el XVII, abans de la seua partida cap al Nou Món. En el XVIII va decaure l'indústria textil. Per mides proteccionistes en França va empijorar la posició de competència. Ademés, els salaris tenien que ser relativament alts, perque el cost de la vida en la regió d'Holanda era alt per la gran pressió fiscal. Els empresaris textils de Leiden varen traslladar part del procés de producció a «terres de baix salari»: Twente i les afores de Tilburg. El resultat va ser un constant descens del número d'habitants de Leiden, que a finals d'el XVIII havia baixat a 30 000 i cap a 1815 aplegaria a un mínim de 27 000.

Sigles XIX i XX

Erro al crear miniatura:

Placa que indica on estava el barco de pólvora que va explotar.

El 12 de giner de 1807 la ciutat va ser víctima d'una catàstrofe quan va explotar un barco que carregava pólvora, amarrat illegalment en el costat Este del canal Rapenburg. L'explosió va destruir centenars de cases, incloent la de la família d'impressors Elsevier. Aproximadament 150 ciutadans varen perdre la vida. El rei Luis Napoleón Bonaparte va visitar personalment la ciutat per a coordinar l'ajuda per a les víctimes. En elloc de la «ruïna» originada per l'explosió es varen construir el Van der Werfpark (Parc Van der Werff, vejau la secció «Rius, canals i parcs») i el Kamerlingh Onnes Laboratorium (Laboratori Kamerlingh Onnes). A principis d'el XIX es va abandonar la manufactura de bayeta, encara que l'indústria va seguir sent la base de l'economia de Leiden. En 1842 es va posar en us la llínea de ferrocarril cap a Haarlem, molt important per a Leiden. En 1843 es va realisar la conexió en L'Haya. Durant el XIX es varen produir algunes millores en la desolada situació socioeconòmica, gràcies també a la llínea del ferrocarril, pero al voltant de 1900 el número d'habitants encara no havia ascendit molt per damunt dels 50 000. La recessió econòmica es va plasmar clarament en la caiguda de la població: s'estima que va alcançar 100 000 habitants en 1640, es va afonar a 30 000 entre 1796 i 1811, i en 1904 era de 56 044 habitants. No va ser fins a 1896 quan Leiden va escomençar a estendre's fòra dels canals circulares («singels» en neerlandés) d'el XVII. Despuix de 1920 es varen establir noves indústries en la ciutat, com la conservera (partix Este del centre de la ciutat) i la del metal (Hollandse Constructie Groep, Grup de Construcció Neerlandesa). En 1866 la ciutat va ser afectada per l'última gran epidèmia (el còlera), que en 1868 va dur a l'inici de la construcció del nou Hospital Acadèmic (Academisch Ziekenhuis, a on ara se situa el Museu Nacional d'Etnologia, Rijksmuseum voor Volkenkunde). En 1883, tots els Països Baixos es varen esglayar per les notícies de l'arrest de Goeie Mie (‘La bona Mie’, també coneguda com «La Mezcladora de Verí de Leiden», en neerlandés: Leidse Gifmengster), que en el transcurs de varis anys va fer a lo manco 27 víctimes. Per a gran pena de molts, el ajuntament es va incendiar en el cru hivern de 1929. De l'immoble només es va mantindre en peu la frontera que dona a la Breestraat. Molt poc abans de l'incendi, algunes pintures valioses havien segut traslladades a un atre lloc per a restauració. Durant la Segona Guerra Mundial, Leiden va anar durament alcançada pels bombardejos aliats. Les afores de l'estació i el Marewijk (actualment les afores dels carrers Schuttersveld i Schipholweg) varen ser devastats casi per complet. El fet més important part de l'història dels Països Baixos al que Leiden va contribuir, va ser la Constitució dels Països Baixos. Johan Rudolf Thorbecke (1798-1872) va escriure la Constitució dels Països Baixos en abril de 1848 en la seua casa del carrer Garenmarkt, 9 en Leiden.

Erro al crear miniatura:

La Hooglandse kerk des del Burcht (castell)

Erro al crear miniatura:

Haarlemmerstraat.

XXI

Leiden té importants funcions com a centre de comerç i de compres per a les comunitats al voltant de la ciutat. Té el carrer comercial més llarga dels Països Baixos, i provablement d'Europa, la Haarlemmerstraat, en casi un quilómetro de llarc.

Llocs d'interés

Erro al crear miniatura:

Ajuntament de Leiden, des de la Breestraat.

Per la recessió econòmica, des de finals d'el XVII fins a principis d'el XX, gran part del centre de la ciutat dels sigles XVI i XVII seguix encara intacte.

Erro al crear miniatura:

Museu Nacional d'Etnologia

Alguns llocs d'interés importants són:

• L'Ajuntament (Stadhuis), en la frontera renaixentista més llarga dels Països Baixos. És un edifici d'el XVI, que va anar greument danyat per un incendi en 1929.
• La Casa de Pesos i Mides, de Waag (‘la balança’), antic edifici a on es pesaven les mercaderies, construït per Pieter Post.
• El canal Rapenburg en l'Edifici de l'Acadèmia (Academiegebouw), l'edifici més antic i el cor de la Universitat de Leiden.

Erro al crear miniatura:

Leiden, la porta: la Morspoort

Erro al crear miniatura:

molí De Valk (‘El Falcó’).

Erro al crear miniatura:

molí De Put (‘El Pou’).

• El Vell Observatori.
• Nou molins. Entre ells el Molen de Valk (1743), molí de gra que funciona com a museu, i el Molen de Put; abdós estan en el centre de Leiden, prop de l'estació central.
• L'Escola Llatina (Latijnse School, 1599), el vell liceu a on Rembrandt va estudiar abans d'inscriure's en l'universitat. Les classes i exàmens eren en llatí. Va ser construït per Lieven de Key.
• El taller municipal de fusteria (Stadstimmerwerf, 1612), en un pati i embarcadero. Construït per Lieven de Key.
• 35 patis interiors ajardinats.
• La Gemeenlandshuis van het Hoogheemraadschap van Rijnland (‘Casa Comuna de l'Autoritat de les Aigües de Renania’) (1596, restaurat en 1878), en una bonica frontera renaixentista. Responsable dels treballs hidràulics de la regió neerlandesa de Renania (entre L'Haya, Utrecht, Ámsterdam i la costa) des d'el XIII.
• L'antic Jujat (Gerecht).
• La Pesthuis (‘la casa de la pesta’), edifici d'el XVII construït fòra de la ciutat per a curar als pacients que varen sofrir la plaga de pesta bubónica. No obstant no va anar mai utilisat per a això, puix despuix de ser construït, la temuda maltia ya no va aparéixer més en els Països Baixos. Va ser hospital, quarter, manicomio, presó i museu. Actualment (2006) forma part del Museu Nacional d'Història Natural Naturalis (Nationaal Natuurhistorisch Museum Naturalis).

Erro al crear miniatura:

Interior del Centre de Biodiversitat Naturalis

Fortificacions

Erro al crear miniatura:

Porta Zijlpoort.

• El Burcht (el castell). En l'important i estratègic punt d'unió dels dos braços del «Vell Rin» (Oude Rijn), s'alça el vell castell De Burcht, una muralla circular construïda sobre un montícul de terra. El montícul va ser provablement un refugi contra la pujada d'aigües ans que una chicoteta fortalea anara construïda en el XI en la seua part superior.
• Dos portes de la ciutat. De les velles portes d'entrada a la ciutat de Leiden, només queden dos, la Zijlpoort i la Morschpoort. Abdós daten de finals d'el XVII.
• El Gravensteen. Construït com a fortalea en el XIII ha servit des de llavors com a casa, biblioteca i presó. En l'actualitat és un dels edificis de l'Universitat. Llevat una chicoteta torre de vigilància en el Singel, res queda de les muralles de la ciutat.

Iglésies

En acabant de que Leiden es lliberara dels espanyols en 1574, els calvinistas varen instaurar el servici de cult en la ciutat. Les iglésies catòliques es varen transformar en les sòbries iglésies protestants. Les principals iglésies de les numeroses que hi ha de Leiden són:

• La Pieterskerk (Iglésia de Sant Pedro), la més antiga de Leiden (1315). Conté monuments a Scaliger, Boerhaave i atres famosos erudits. En setembre de 2001 varen escomençar les obres de restauració (basades en investigacions iniciades en 1993 per a identificar els danys i catalogar els treballs necessaris), ya que un insecte cridat escarabat del rellonge de la mort ha estat atacant l'estructura de la teulada, i també atres parts de l'iglésia necessiten restauració. En el 2006 les obres estan encara en curs, i es preveu treballar en la part superior de l'iglésia fins a principis del 2007. (Vejau també la referència en la [[Sigles XIX i XX |secció «Sigles XV i XVI»]]).
• La Hooglandse Kerk (‘Iglésia de les Terres Altes’, anteriorment iglésia i també catedral de Sant Pancracio), la més gran que encara està en us en la ciutat. Va ser construïda entre 1380 i 1535. Té la nau travessera gòtica més gran del món, en els seus 65,70 m. Conté un monument a Pieter Adriaanszoon van der Werff.
• La Marekerk, iglésia de 1649 important històricament pel seu estil constructiu. Arent van 's Gravesande va dissenyar l'iglésia en 1639 (atres eixemples del seu treball en Leiden són De Lakenhal, que alberga el museu municipal, i la Biblioteca Universitària de Leiden - Bibliotheca Thysiana). La creixent ciutat necessitava una atra iglésia i la Marekerk va ser la primera iglésia construïda en Leiden (i en els Països Baixos) despuix de la Reforma, adaptada al cult protestant per primera volta en l'història de les iglésies dels Països Baixos. És un eixemple de classicisme neerlandés. En el disseny de Van's Gravesande d'esta construcció octogonal, el púlpit és la peça central de l'iglésia, en els bancs al seu entorn. El púlpit seguix el model del de la Nieuwe Kerk en Haarlem (dissenyat per Jacob van Campen). L'edifici es va usar per primera volta en 1650, i encara està en us (en 2006).
• La Oud-Katholieke Parochie van d'H. H. Fredericus en Odulfus, parròquia de la Iglésia Catòlica Antiga situada en el carrer Zoeterwoudsesingel, 49.

Rius, canals i parcs

Les dos branques del Vell Rin (Oude Rijn), que entren en Leiden per l'est, s'unixen en el centre de la ciutat. Ademés, la ciutat està creuada per numerosos canals. En el costat sur de la ciutat, el Hortus Botanicus i uns atres jardins com el Plantsoen s'estenen a lo llarc del vell Singel, o canal circular exterior. El Van der Werffpark du el nom de l'alcalde Pieter Adriaanszoon van der Werff, que va defendre la ciutat dels espanyols en 1574.

Museus i cultura

Erro al crear miniatura:

Poema De profundis de Federico García Lorca.

Erro al crear miniatura:

Poema L'àpiç de Jorge Luis Borges.

Leiden alberga varis museus:

• El Museu Nacional d'Antiguetats (Rijksmuseum van Oudheden).
• El Museu Nacional d'Etnologia (Rijksmuseum voor Volkenkunde).
• El Naturalis - Museu Nacional d'Història Natural: la tercera colecció d'Història Natural més gran del món (2006), despuix del Smithsonian en Washington i el Museu d'Història Natural en Londres.
• El Museu Boerhaave, d'història del coneiximent i història dels instruments científics.
• El Museu Municipal «De Lakenhal» (Stedelijk Museum De Lakenhal), d'Arts Plàstiques i Història.
• El Jardí Botànic de Leiden (Hortus Botanicus Leiden), el més antic dels Països Baixos (1590). Leiden conta principalment en tres teatres (2006):
• El Teatre de Leiden (Leidse Schouwburg) en el Oude Vest, el teatre més antic dels Països Baixos, inaugurat en 1705.
• L'Auditori de la Ciutat (Stadsgehoorzaal) en la Breestraael.
• El Teatre LAK (LAK-theater), que forma part de la Universitat de Leiden. Hi ha bàsicament tres cines (2006):
• El Trianon en la Breestraat, que junt en el Tuschinski Theater de Ámsterdam, són els únics cines anteriors a la guerra que encara queden en els Països Baixos.
• Elido i Studio Theather en la Steenstraat.
• El Kijkhuis en la Vrouwenkerksteeg. Enllaços:
• archive. org/web/20081001190156/http://www. lakenhal. nl/en/index. html Stedelijk Museum de Lakenhal Museu Municipal.
• archive. org/web/20110518081148/http://www. rmo. nl/new/home. html Rijksmuseum van Oudheden Museu Nacional d'Antiguetats.
• archive. org/web/20110520171242/http://www. naturalis. nl/asp/page. asp? alias=naturalis. eng Naturalis Museu Nacional d'Història Natural.
• archive. org/web/20060221181352/http://www. rmv. nl/rmv/e/index/fr_opening. html Rijksmuseum Volkenkunde Museu Nacional d'Etnologia.
• archive. org/web/20060627020916/http://www. museumboerhaave. nl/frame_eng. html Museum Boerhaave Museu Nacional d'Història de la Ciència i de la Medicina.
• molendevalk. nl/ Molen de Valk (site in Dutch) Museu Windmill.
• archive. org/web/20080609233523/http://www. hortus. leidenuniv. nl/english/ Hortus Botanicus Hortus Botanicus Leiden.
• archive. org/web/20070209220839/http://www. pilgrimhall. org/LeidenMuseum. htm Leiden American Pilgrim Museum Museu dedicat als pelegrins fundadors.
• archive. org/web/20081212022639/http://www. penningkabinet. nl/homepage/Eindex. html Penningkabinet Museu nacional de monedes i medalles.
• leidenuniv. nl/ Universiteitsbibliotheek Leiden Leiden University Library.
• sieboldhuis. org/ Siebold House.

Deports

Equip	Deport	Competició	Estadi	Creació
Zorg en Zekerheid Leiden	Bàsquet	FEB Eredivisie	Vijf Meihal	1958

Educació

	Universitat	Fundació	Acrònim	Tipo
Erro al crear miniatura:	Universitat de Leiden	1575	UL	Universitat pública

L'Universitat de Leiden és coneguda pels seus múltiples alvanços, incloent la seua famosa Botella de Leyden, un condensador fet a partir d'una botella de vidre, inventat en Leiden per Pieter van Musschenbroek en 1746 (en realitat va ser inventat primer per Ewald Georg von Kleist en Alemània l'any anterior, pero el nom «Botella de Leyden» va permanéixer). Un atre alvanç va ser en criogenia: Heike Kamerlingh Onnes (guanyador del Premi Nobel de Física en 1913) licuó heli per primera volta (1908) i posteriorment va conseguir alcançar una temperatura de menys d'un kelvin (0,9 K) per damunt del zero absolut. Albert Einstein també va passar cert temps en l'Universitat de Leiden durant els primers anys i en la mitat de la seua carrera; quan encara no era conegut, va enviar una solicitut per a treballar en elaboratori Kamerlingh Onnes, a on va realisar investigacions. També Madame Curie va fer investigacions en dit laboratori.

El centre de la ciutat conté molts edificis usats per l'Universitat de Leiden. L'Edifici de l'Acadèmia (Academiegebouw), situat en el Rapenburg, es troba en un previ convent d'el XVI. Entre les institucions relacionades en l'universitat estan: l'Institució Nacional dels Idiomes, Etnologia i Geografia de les Índies Orientals Neerlandeses; el jardí botànic (Hortus Botanicus Leiden); el Observatori de Leiden (1860); el Museu d'Antiguetats (Rijksmuseum van Oudheden); i el Museu Etnològic (Rijksmuseum voor Volkenkunde), el núcleu del qual va ser la colecció japonesa de P. F. von Siebold. Una de les biblioteques universitàries de Leiden, la Bibliotheca Thysiana, ocupa un vell edifici renaixentiste de 1655. És especialment rica en treballs llegals i cròniques vernàcules. Són també dignes de menció les múltiples coleccions especials en la Biblioteca Universitària de Leiden, entre les que figuren les de la «Societat de Lliteratura Neerlandesa» (1766) i la colecció d'escayola i gravats. En els últims anys, l'Universitat ha construït el Bio Science Park en les afores de la ciutat per a acomodar els departaments de Ciències.

• Centre Mèdic Universitari de Leiden (LUMC - Leids Universitair Medisch Centrum).
• Webster University (universitat nortamericana reconeguda en els Països Baixos).
• Volksuniversiteit K&O Leiden.
• Hogeschooleiden.
• ROC Leiden (Regionaal Opleidings Centrum).
• Stedelijk Gymnasium.

Personages célebres

Varis vells mestres tenen vínculs en Leiden. Rembrandt va nàixer en Leiden, mentres que Jan Steen, Gerrit Dou, Quiringh Gerritsz. van Brekelenkam i Frans van Mieris el Vell també varen treballar en la ciutat. Tres sigles despuix, en 1917, Theo van Doesburg va fundar junt a Mondrian, J. J. P. Oud i uns atres, la revista De Stijl en Leiden, que va tindre gran influència en el art i la arquitectura d'el XX. També en el món de la ciència i el coneiximent hi ha importants noms vinculats en Leiden. En els sigles XVI i XVII la Universitat de Leiden va ser una de les més grans i més destacades d'Europa. Els científics més coneguts d'aquell temps varen viajar a Leiden, com Justus Lipsius, Joseph Justus Scaliger, Carolus Clusius, Constantijn Huygens i René Descartes. El «Professor d'Europa» Herman Boerhaave va ensenyar i va investigar en la Universitat de Leiden. Albert Einstein va desenrollar algunes importants teories en Leiden, Heike Kamerlingh Onnes, va tindre un laboratori en Leiden a on va fer investigació que en 1913 li varen supondre el Premi Nobel. També el físic Hendrik Lorentz va estar vinculat a l'Universitat de Leiden. Molts escritors varen estar o encara estan actius en Leiden. Una chicoteta selecció: Willem Bilderdijk, Jacob van Lennep, Nicolaas Beets (pseudónimo Hildebrand), François Haverschmidt (pseudónimo Piet Paaljens), Albert Verweij, J. C. Bloem, Boudewijn Büch, Jan Wolkers, Maarten Biesheuvel, Maarten't Hart, Frits van Oostrom, Willem Otterspeer, Ilja Leonard Pfeiffer i Abdelkader Benali. En el món de la música el DJ Armin van Buuren és un reconegut DJ i productor de música trance.

Personalitats ilustres de Leiden

• Guillermo II d'Holanda (1228-1256), comte d'Holanda i rei d'Alemània (Sacre Imperi Romà Germànic).
• Floris V (24 de juny de 1256), comte d'Holanda.
• Cornelius Engelbrechtszoon (1468-1533), pintor.
• Lucas van Leyden (1494-1533), gravador i pintor.
• Jan van Leiden (1509?-1536), líder de l'alçament anabaptista de Münster.
• Pieter Adriaanszoon van der Werff (1529-1604), alcalde de Leiden.
• Jacob Duyn (1547), dramaturc.
• Willebrord Snel van Royen (Snellius), (1580-1626), físic, astrònom i matemàtic.
• Jan van Goyen (1596-1656), pintor.
• Rembrandt van Rijn (15 de juliol de 1606-1669), pintor.
• Jan Lievens (1607), pintor.
• Gerrit Dou (7 d'abril de 1613-1675), pintor.
• Pieter de la Court (1618), científic.
• Jan Steen (1626 o 1625-1679), pintor.
• Gabriël Metsu (1629-1667), pintor.
• Frans van Mieris (16 d'abril de 1635), pintor.
• Jacob Toorenvliet (1640), pintor.
• Herman Boerhaave (1668-1738), humaniste i físic (naixcut en Voorhout).
• Johann Bachstrom (1688-1742), escritor, científic i teòlec luterano.
• Gerard Meerman (1722-1771), escritor
• Johan Luzac (1746), científic i escritor.
• Nicolaas Anslijn (12 de maig de 1777), escritor.
• Klikspaan (8 de giner de 1814), escritor.
• Johannes Diderik van der Waals (23 de novembre de 1837-1923), físic.
• Piet Aalberse (27 de març de 1871), polític.
• Marinus van der Lubbe (13 de giner de 1909-1934), presunt perpetrador del incendi del Reichstag en Berlín.
• Willem Johan Kolff (14 de febrer de 1911), mege, inventor i membre de la resistència.
• Frans Poptie (3 de març de 1918), violiniste de jazz.
• Zangeres zonder Naam (5 d'agost de 1919), cantant popular.
• Alfred Kossmann (31 de giner de 1922), escritor.
• F. B. Hotz (1 de febrer de 1922), escritor.
• Wim Slijkhuis (13 de giner de 1923), atleta.
• Chris van der Klaauw (13 d'agost de 1924), diplomàtic i ministre.
• Cornelis Zitman (9 de novembre de 1926), escultor i dibuixant.
• Joop van der Reijden (7 de giner de 1927), polític.
• Els Amman (4 de setembre de 1931), artiste.
• Gerben Karstens (14 de giner de 1942), cicliste.
• Louis Ferron (4 de febrer de 1942), poeta i noveliste.
• Emile Fallaux (16 d'agost de 1944), periodiste i realisador.
• Henk van Woerden (6 de decembre de 1947), escritor.
• Jan Brokken (10 de juny de 1949), escritor.
• Bartho Braat (17 d'agost de 1950), actor.
• Wim Rijsbergen (18 de giner de 1952), futboliste professional i internacional.
• Erik-Jan Zürcher (1953), llingüiste.
• Carolijn Visser (5 de setembre de 1956), escritora.
• Eric Schreurs (1958), dibuixant de còmics.
• Peter Meel (18 d'agost de 1959), historiador i especialiste en Surinam.
• Carina Benninga (18 d'agost de 1962), jugadora internacional i entrenadora d'hockey.
• Paraulota van donen Honert (14 de febrer de 1966), jugador internacional d'hockey.
• Laurentien (25 de maig de 1966), princesa dels Països Baixos.
• Isa Hoes (13 de juny de 1967), actriu.
• Frits Huffnagel (15 de juliol de 1968), polític del partit VVD.
• Glenn Helder (28 d'octubre de 1968), futboliste professional i internacional.
• Wibi Soerjadi (2 de març de 1970), pianiste.
• Ronald van der Voet (ZEDZ) (1971), artiste de grafiti.
• Carice van Houten (5 de setembre de 1976), actriu.
• Armin van Buuren (25 de decembre de 1976), DJ de música trance i productor.
• Jochem Meijer (1977), humoriste.
• Klaas Veering (26 de setembre de 1981), jugador internacional d'hockey.

Transporte

Ferrocarril

Leiden és accessible per tren, a través de la Companyia Ferroviària Neerlandesa NS. El municipi de Leiden té dos estacions: Estació Leiden Centraal i Estació Leiden Lammenschans. Leiden està en la ruta planejada per a la RijnGouweLijn (RGL), un proyecte de tren llauger el trayecte previst del qual va des de Gouda, passant per Alphen aan donen Rijn i Leiden, a Katwijk i Noordwijk. El tram per Leiden: Transferium A44 - Ehrenfestweg - Hogeschool - LUMC - Leiden Centraal - Haarlemmerstraat - Breestraat - Korevaarstraat - Lammenschans - Transferium A4. Des de març de 2003 està en funcionament el tram entre Gouda i Alphen aan donen Rijn. El pla per a RGL Este (fins a Leiden, inclós) és que estiga en us per al 2010. El pla RGL Oest està en fase de desenroll (en el 2006). Estacions entre Leiden Centraal i...

• L'Haya (Donen Haag): Leiden Centraal, De Vink (municipi de Leiden), Voorschoten, Donen Haag Mariahoeve (municipi de L'Haya), Donen Haag Laan v NOI (municipi de L'Haya), Donen Haag HS / Donen Haag Centraal.
• Schiphol, l'aeroport internacional de Ámsterdam: Leiden Centraal, Nieuw Vennep (municipi d'Haarlemmermeer), Hoofddorp (municipi d'Haarlemmermeer), Schiphol (municipi d'Haarlemmermeer).
• Haarlem: Leiden Centraal, Voorhout (municipi de Teylingen), Hillegom, Heemstede-Aerdenhout, Haarlem.
• Utrecht: Leiden Centraal, Leiden Lammenschans (municipi de Leiden), Alphen aan donen Rijn, Bodegraven, Woerden, Vleuten (municipi d'Utrecht), Utrecht Terwijde (municipi d'Utrecht), Utrecht Centraal.

Coche

També es pot accedir a Leiden per la autopista a través de:

• L'A4: autopista des de Ámsterdam cap a Delft, i atres trams fins a la frontera en Bèlgica.
• L'A44: autopista que unix L'Haya en l'autopista A4.
• La N11: carretera des de Zoeterwoude-Rijndijk fins a Bodegraven, passant per Alphen aan donen Rijn; unix l'autopista A4 (en Leiden) en l'autopista A12.

Autobús

Ademés hi ha transport públic de llínees d'autobús, per la ciutat i a atres poblacions, en la companyia Connexxion.

Curiositats

Leiden apareix com la ciutat a on ocorre la novela llaugera/anime de violet evergarden

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Leiden.