Batalla de Murs

Erro al crear miniatura:

Batalla de Murs

El combat naval de Murs (25 de juliol de 1543) va ser una victòria militar espanyola que va tindre lloc en les aigües d'esta població gallega. En ella es varen enfrontar una esquadra francesa de 25 naus, al mando de Jean de Clamorgan i del corsario Hallebarde, i una espanyola de 16 naus al mando de Álvaro de Bazán "el Vell", I senyor del Viso, pare de Álvaro de Bazán el Jove, que també va estar present en el combat pese a no contar en més de 18 anys.

Context

Despuix del fracàs de l'expedició espanyola contra Alger en 1541, el rei francés Francisco I va violar la Treua de Niza i va declarar de nou la guerra a Espanya, aliada en Turquia, Dinamarca i Suècia. Debido a ello es aprestó a allistar una esquadra en la que combatre a les armada anglesa i espanyola, per llavors aliades. El mateix monarca es va traslladar al port d'El Havre per a dirigir els preparatius destinats a repelir qualsevol atac anglés.

Mentrestant, es va encomanar al vicealmirante De Burye armar una segona esquadra per a atacar a Espanya, que es va allistar en els ports de Bayona, Bordeus i Sant Joan, ya que en estos moments la presència espanyola en aigües del Golf de Viscaya era molt menuda.

l'Emperador Carlos V, tement-se una acció en estes aigües, va ordenar que don Álvaro de Bazán “el Vell”, capità general de les galeras d'Espanya, es traslladara al mar Cantàbrica i reunira una esquadra per a tractar d'impedir l'atac francés. Per a això don Álvaro va formar una esquadra en naus de Guipúscoa i Viscaya, més les disponibles de la Germandat de les Quatre Viles, en lo que va contar ràpidament en quaranta naus, en desplaçaments variables entre les doscentes i les cinccentes tonellades, disponent que la seua base d'operacions fora el port de Laredo, des d'a on podia acodir a qualsevol intent d'atac en la costa cantàbrica per part dels francesos.

Don Álvaro va rebre l'orde de transportar un cos d'infanteria a Flandes, per lo que es va tindre que dividir l'esquadra, i en quinze de les seues naus va realisar el transport de tropes fins a la ciutat de Bruixes, a on es va desembarcar a l'infanteria a finals del més de juny.

Just en este moment, els francesos terminaven els seus preparatius, que en trenta naus, que s'havien reforçat en 550 arcabuceros triats, es varen fer a la mar des del port de Bayona en rumbo Oest, per a atacar les costes espanyoles. L'esquadra francesa, encara que allistada pel vicealmirante De Burye, estava al mando del que es considerava en aquells moments el millor marí de França, Jean de Clamorgan, senyor de Saane.

L'esquadra francesa, en el seu rumbo d'acostament a les costes de Galícia, va capturar dos mercants vizcaíno, un error que va alertar al governador de la plaça, Sancho de Leiva, qui immediatament va enviar emissaris a Bazán advertint-li de la presència de l'esquadra i el seu rumbo.

Bazán, en haver-se després de part de la seua armada i, sobretot, dels soldats enviats a Flandes, en eixos moments es trobava fent levas per a terminar d'aprestar les seues naus, puix solament disponia d'uns mil soldats. En llegir els mensages de Leiva, li va remetre un demanant-li reforços, per lo que li varen ser enviats ràpidament 500 arcabuceros vells del seu terç.

Estant en estos treballs, intentant aprestar les seues naus lo abans possible, el 10 de juliol l'esquadra francesa va passar per les aigües de Laredo sense apercibirse de que allí estava sortixca l'esquadra espanyola. Pensant que no hi havia naus espanyoles en la zona, varen saquejar les poblacions de Lage, Corcubión i més ports que varen trobar en el seu rumbo, aplegant al veta de Finisterre, el qual varen doblar, tirant finalment les seues ancores front a la ciutat de Murs, a la que varen exigir rescat per a evitar ser arrasada.

Davant lo delicat de la situació, Álvaro de Bazán va allistar tots els bucs i hòmens possibles i es va fer a la mar. Navegant a tot drap es va presentar davant la població de Murs en molt poc temps, lo que va agarrar als francesos totalment desprevenidos.

La batalla

Els francesos permaneixien fondejats front a Murs quan la flota de don Álvaro se'ls va vindre damunt a tota vés-la. Contava solament en 16 naus, que eren totes les que havia pogut allistar i ormejar, si ben eren, segons pareix, les més grans de les que podia dispondre, lo que li donava una certa ventaja front als 25 navío francesos.

Sent el dia 25 de juliol la festivitat del apòstol Santiago, patró d'Espanya, don Álvaro arengó a les seues tropes senyalant-els que en tal data era impossible que les armes espanyoles pergueren un combat. La tropa espanyola enfervorida va atacar en tanta ardor, que en molt poc temps els francesos varen ser enrollats.

Don Álvaro va dirigir la seua nau capitana directament contra la de l'almirant francés (la capitana de la Saane), la qual estava al costat de la del corsario Hallebarde, batent-se encarnizadamente contra els dos i aplegant a contar-se més de cent hòmens posats fòra de combat en la capitana espanyola. Veent que la ventaja era de l'enemic, va aprofitar una racha de vent que li va permetre el prendre impuls i envestir a la nau de Clamorgan, en tanta destrea i violència que esta es va anar a pique. Lliberada aixina una banda del combat, es va dedicar a combatre solament sobre l'atra, lo que va propiciar el que la nau d'Hallebarde poguera ser abordada i capturada.

Encara que el combat va ser encarniçat, en total va durar alguna cosa menys de dos hores, al final de les quals els francesos varen quedar completament derrotats. De les 25 naus que formaven la seua esquadra, solament una va poder escapar; les restants 23 varen ser capturades pels espanyols, més la capitana que s'havia anat a pique. Les baixes franceses varen superar els tres mil, pero els espanyols varen sofrir atres huitcentes, de les que uns trescents eren morts.

Bibliografia

• Fernández Dur, Cesáreo. L'Armada Espanyola, des de l'unió dels regnes de Castella i Aragó. Museu Naval. Madrit. 1973.
• VV. AA. Enciclopèdia General de la Mar. Garriga. 1957.