Batisteri de Butrinto

El batisteri en Butrinto és un lloc arqueològic en el Comtat de Vlorë, Albània, i forma part del Parc Nacional de Butrinto, és una estructura antiga tardana coneguda pel seu paviment de mosaic ben conservat. El batisteri circular planificat centralment també és notable com un antic monument romà adaptat a les necessitats del cristianisme.[1]
Construït en el VI, es varen realisar unes primeres excavacions en el batisteri en maig de 1928, per una missió arqueològica italiana en Albània, dirigida per Luigi Maria Ugolini.[2]
Descripció
[editar | editar còdic]L'estructura redona del batisteri, que medix 14,5 metros de diàmetro, es va construir dins d'un gran espai rectangular que era part d'una casa de banys romana o un complex de bany domèstic. Els arqueòlecs han identificat una chicoteta habitació al noreste del batisteri com un ___protected_title_1___, o quarto calent, d'un sistema de calefacció del hipocausto romà. L'existència prèvia d'este sistema pot explicar l'elecció de construir un batisteri allí.[3]

La font en forma de creu, característica central del batisteri, té dos escalons interiors, lo que permet als que estan a punt de batejar-se a baixar a la bassa. Allí, el bisbe derramaria aigua sobre ells en un chicotet recipient. El habitació del cantó de l'est, contenia un tanc d'aigua i un praefurnium, o forn per a calfar l'aigua. L'aigua es canalisava subterráneament directament a la font, a on es mesclava en aigua freda d'una cisterna integrada en el caldarium romà més antic.[3]
Situat dins d'una estructura estovada en la paret del batisteri hi ha una atra font menuda. Està ubicada directament front a l'entrada, una característica inusual per a un batisteri. Els arqueòlecs creuen que va servir un propòsit simbòlic com una image de la Font de la Vida, un símbol iconográfico cristià associat en el batisme.[3]
Columnes
[editar | editar còdic]
Dos columnates concèntriques —cada una en huit columnes, en un total de 16— varen soportar antigament un sostre de fusta. Les columnes estan realisades de granit egipcíac, i es trobaven sostingudes en vàries bases reutilisades. No obstant, els capiteles en imposta de jónicos, que presenten fulls i fulls d'acant, provablement varen ser fets específicament per a l'edifici. L'interior de la paret també presentava 24 miges columnes i estava cobert en algeps i pintat. Un banc baix, possiblement una volta cobert en marbre polit, estava adossat contínuament al voltant dels peus de la paret interior.[3]
L'arqueòlec John Mitchell, en el seu llibre The Butrint Baptistry and its Mosaics, comenta sobre la singularitat d'estes dos columnates des d'un punt de vista arquitectònic, escrivint: «… el fet de que cada una consta de huit columnes significa que la distància entre els eixos en el círcul exterior és aproximadament el doble que en l'intern. Açò dona lloc a problemes tècnics i estètics - arcs molt més amplis i més alts en l'arcada exterior - que deuen haver provat l'ingeni de l'arquitecte fins al llímit. Per consideracions simbòliques: el poder del número huit … Cap atre edifici del periodo pren esta forma».[3]
Referències
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Baptisterio de Butrinto» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.