Praefurnium
El praefurnium, en l'Antiga Roma, designava la part de les termes que assegurava el calfament de les habitacions calentes o templades, el caldarium, el tepidarium, el laconicum (estufa seca) i el sudatorium (estufa humida).
El praefurnium és la sala (junt al caldarium) en la que s'obri el hypocausis, mantingut per esclaus, que calfa l'aigua.[1] D'una de les parets de l'estufa ix un gran tubo, cridat vaporarium, a través del com l'aire calent s'escampa baix el paviment suspés sobre pilotes a sovint fets de rajolas (suspensurai), després en els tubos (tubos de terracota o rajoles buits) instalats en els murs.
L'invenció o millora del paviment colgante s'atribuïx a Cayo Sergio Orata en el I; les canalisacions murals (parietes tubulati) provablement eren una miqueta més recents. Séneca parla d'estes innovacions tècniques com a coses recents:
- "Finalment, algunes de les nostres innovacions són lo suficientment recents com per a que recordem la seua aparició..., est és el cas dels paviments suspesos i les canonades insertades en les parets, gràcies a les quals, la calor s'escampa en tots els llocs i calfa la part superior i inferior de les habitacions per igual".[2]
S'ha trobat algun praefurnium en llocs tan alluntats com la ciutat romana de Cuicul, en l'actual Argèlia.
Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Ilaria Balena (2009). La domus del chirurgo i il complesso archeologico vaig donar piazza Ferrari, 2ª edició, La Pieve. ISBN 978-88-904644-0-9.
- Ugo Enrico Paoli, Vita romana. La vie quotidienne dans la Rome antique, 2ª ed., Desclée de Brouwer, 1960, p. 350-351.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Praefurnium» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.