Anar al contingut

Laconicum

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Laconium Pravetz.jpg
Laconicum
Archiu:Iaconicum 2.jpg
Laconicum (en primer pla) de la vila d'Alba Docilia (Albisola Superiore).
Archiu:Chedworth Roman Villa 2012 - North bath house.jpg
Laconicum en la vila romana de Chedworth.

El laconicum era la sala de sudoració seca de les termes romanes, contigua al caldarium o sala calenta

Etimologia

[editar | editar còdic]

La paraula llatina laconicum és la latinización del grec λαχωνίχόν, que no significa 'estufa', sino 'laconiano, espartano, a la manera laconiana'.[1] No obstant, ni Jenofonte ni Pausanias varen mencionar el forn sec en les seues descripcions de les activitats corporals espartanas, solament mencionaven banys de riu gelat. La forma espartana vista pels romans consistia potser en endurir els contrasts tèrmics encadenant el laconicum directament a un bany d'aigua freda.[2]

Descripció

[editar | editar còdic]

Segons Vitruvio, el laconicum deu ser contigu al tepidarium, en forma de rotonda tan ampla com a alta, tancada per un sostre cònic en una obertura circular en la part superior, de la que penjava en cadenes un escut de bronze, l'altura del qual, ya siga pujant-se o baixant-se, regulava la temperatura del quarto de vapor.[3] Esta sala no està sistemàticament present en les termes, pero per lo demés és la sala més calenta[4] que també pot utilisar-se com destrictarium.[5]

És semblat a un sudatorium, o bany de vapor, a on s'afig aigua per a produir vapor.

Per a la Galia Narbonense, Alain Bouet distinguix quatre tipos de laconica: sense sen, en sen simple, quadrangular en schola labri (àbsit en labrum)[6] i quadrangular en dos àbsits.[7]

A voltes, com en les antigues termes de Pompeya, el laconicum es disponia en un àbsit en un extrem del caldarium, pero per regla general era una sala separada, en una temperatura més alta i no tenia bany en ella. Ademés del hipocausto baix el sol, la paret estava revestida en conductes de fums de ceràmica. El laconicum més gran, d'uns 23 metros de diàmetro, va anar el construït per Agripa en les termes de Agripa en el costat sur del Panteón, i Dion Casio (liii.23) es referix a ell i afirma que, ademés d'atres obres, va construir la cambra de bany calent que va cridar Laconicum Gymnasium. Tots els rastres d'este edifici s'han perdut; pero en les adició fetes a les termes de Agripa per Septimio Sever es va construir un atre laconicum més al sur, parts de les quals encara existixen en el cridat Arc de Ciambella.

S'han trobat laconia en llocs tan lluntans com la ciutat romana de Cuicul, en l'actual Argèlia.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Samama, 2015, p. 54-55.
  2. Samama, 2015, p. 58.
  3. Vitruvio, De Architectura, V, 10.
  4. Bouet, 2003, p. 108
  5. Bouet, 2003, p. 116.
  6. És dir, un lavabo, ya siga de peu o de paret.
  7. Bouet, 2003, p. 108-117

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Plantilla:1911

  • .
  • Evelyne Samama(2015).Bulletin de l'Association Guillaume Budé.(2)


Referències

[editar | editar còdic]