Galia Narbonense

Galia Narbonense (en latín: Gallia Narbonensis), abans cridada Gallia Transalpina, va ser una antiga província romana, incorporada a la República en el 123 a. C. Comprenia el surest de la Galia, l'actual França, entre els Pirineus i Massalia, ciutat grega aliada de Roma (de fundació focea). La seua capital era la Colónia Narbo Martius (Narbona, en l'actual Occitània, França). Assignada a Juliol César pel Senat romà, junt en la Galia Cisalpina i Iliria, li va servir de base per a conquistar el restant de la Galia. Posteriorment, quan Massalia es va inclinar per Pompeyo durant la segona guerra civil, va ser somesa a sege i expugnada per les tropes de Juliol César, i els seus territoris incorporats a la província Narbonense.

En época visigoda, a esta província vital li la va conéixer com Galia Narbonense o Septimania. La seua població, galorromana, es diferenciava de la d'Austrasia, Neustria i Borgoña, a on s'havien assentat els francs, pero també de la d'Hispania, de raïls hispanorromanas. Esta característica, sense dubte, va influir en la política visigoda.^{cita requerida}

Imperi

L'Alt Imperi

Ruïnes d'un pont de la Via Domitia, principal calçada romana de la Gallia Narbonensis (Saint-Thibéry).

En época d'Augusto, cap al 27 a. C. va ser considerada província senatorial i governada segons els usos tradicionals de la República per un procònsul assistit per un cuestor.

Esta província va ser una de les més intensament romanizadas del Imperi romà, i, tant Juliol César com Augusto, varen realisar en ella una intensa llabor d'urbanisació, en la fundació de numeroses colónies i municipis, com la pròpia capital provincial, o la Colónia Forum Iulium (Fréjus), el Municipium Arelate (Arlés), la Colónia Nemaussus (Nimes), el Municipium Arausio (Orange), o el Municipium Tolosa (Toulouse), per citar alguns dels més importants.

La província estava vertebrada per la Via Domitia, important calçada que comunicava el nort d'Itàlia en la província Tarraconensis, i de la que partia, en direcció nort, una atra via cap a Lugdunum (Lió) i el llimes renano.

La Maison Carrée en Nîmes, l'antiga Nemausus, un temple d'época Augustea dedicat a la memòria dels jóvens Lucio i Cayo César, nets i hereus d'Augusto.

Vista de la zona monumental de Saint Remy-en-Provence, l'antiga Glanum en un mausoleu en forma de torre i l'Arc de Triumfo.

A lo llarc de el I, la Flota de Miseno va mantindre en Forum Iulium un destacament permanent de navío per a vigilar el tràfic marítim que des de Ostia, el port de Roma, es dirigia cap a Tarraco en Hispania i cap al llimes de Germania per terra en els mesos en que els passos dels Alps estaven tancats per la neu.

A mitan de el I, es varen desenrollar en la província importants tallers d'alfarería, especialisats en imitar les formes ceràmiques de vaixella de lux de Arretium (Rímini, Itàlia), fabricant la cridada Terra sigillata Subgalica, que es va comercialisar per tot l'occident de l'Imperi fins a començos de el II.

El Baix Imperi i l'época visigoda

Artícul principal → Septimania.

En el IV, Diocleciano i Constantino la varen dividir en tres províncies menorsː Narbonense I, Narbonense II i Viennensis que varen quedar agrupades en la diòcesis de les Sèt Províncies pertanyent a la prefectura del pretori de les Galias.

Per últim, al començament de el V va ser ocupada pels visigodos, que varen rebre esta regió per a assentar-se com a aliats de l'Imperi, i des d'ella poder intervindre en la península ibèrica. La regió va permanéixer en les seues mans fins a l'invasió musulmana de 719.

Llista civitates de la Galia Narbonensis

Amfiteatre romà de Arlés