Via Domitia

Via Domitia

Traçat de la Via Domitia

Restants de la Via Domitia recentment descoberts en Narbona.

Ruïnes d'un pont de la Via Domitia en Saint-Thibéry.

La Via Domitia va ser la primera calçada romana construïda en la Galia, més específicament en la província de Gallia Narbonensis, actual zona sur de França, paralela a la costa mediterrànea entre els Alps i els Pirineus. Va ser construïda en l'any 118 a. C. per orde del procònsul Cneo Domicio Enobarbo, de qui va prendre el nom.

Molts camins i autopistes modernes coincidixen en el vell traçat de la Via Domitia. És el cas, per eixemple de les rutes nacionals N85 i N100, i l'autopista A9.

Itinerari

D'est a oest, la Via Domitia feya el següent recorregut:

Piemont

Partia en la Segusio, actual Susa, en el Piemont, Itàlia. Creuava els Alps en Montgenevre, a 1800 m s. n. m. Allí una fita santuari, Druantium o Sommae Alps, indicava al viager que havia abandonat la Galia Cisalpina.

Galia

Llavors, una a una s'anaven creuant les ciutats romanes de l'actual França:

• Brigantio (Briançon): Una parada d'abastiment.
• Vapincum (Gap): Una població chicoteta que va començar a ser cridada ciutat en el IV.
• Eberodunum (Embrun): Capital de la chicoteta província d'Alps Maritimae a partir de l'any 297 d. C..
• Caturigomagus (Chorges): Lloc fronteriç entre les província romana alpina i la Gallia Narbonensis.
• Segustero (Sisteron): A on la Via Domitia correspon als actuals carrers Rue Droite i Rue de la Saunerie.
• Apta Julia (Apt): Fundada per Juliol César junt a la via ya existent, l'any 50 a. C.
• Cabellio (Cavaillon)
• Glanum (Saint-Rémy-de-Provence): Antiga colónia grega.
• Ugernum (Beaucaire)
• Nemausus (Nîmes): Ciutat important en l'época romana. Ací la via correspon a l'actual carrer Rue Nationale.
• Ambrussum: Actualment deshabitada. Allí permaneix un únic arc del Pont Ambroix.
• Sextantio (Castelnau-li-Lez)
• Baeterris (Béziers): Fundada per Augusto.
• Narbo Martius (Narbona): Primera colónia romana en Galia, fundada en l'any 118 a. C., i capital de la província de Gallia Narbonensis.
• Ad Viscensimum (Fitou): Una parada caminera.
• Ruscino: Una ciutat romana important, hui deshabitada, ubicada al sur de l'actual Perpinyà.

Forcall final

En Ruscino es dividia la calçada en una ruta costera i una atra interior:

• El braç coster terminava en Portus Veneris (Port-Vendres i Banyuls).
• El braç interior alvançava cap als Pirineus, alcançant cim en el Summum Pyrenaeum (coll de Panissars, la Junquera).

Aplega a Hispania

La ruta es transformava en la Via Augusta en entrar en l'actual Espanya, en Deciana (La Junquera). En esta nova denominació el camí es prolongava fins a Gadir (Càdis).

Bibliografia

• Georges Castellvi (dir.), Jean-Pierre Comps (dir.), Jérôme Kotarba (dir.) et Annie Pezin (dir.), Voies romaines du Rhône à l'Èbre. Via Domitia et via Augusta, Éditions de la Maison dones sciences del Homme, París, 1997, 302 pp. ISBN 2-7351-0633-0.

Vore també

• Calçada romana
• Anex:Calçades romanes