Termes romanes

Banys públics romans en Bath, Anglaterra, reconstrucció posterior de l'àrea de banys.

Els mosaics dels banys termals.

Les '___protected_title_0___' (del grec θερμός ___protected_title_1___ ___protected_title_12___) són cases de banys de l'antiga civilisació romana d'unes dimensions considerables. Si es tractava de banys de menor tamany, públics o privats en viles romanes, eren denominats ___protected_title_2___.

La majoria de les ciutats de l'Antiga Roma albergaven una o vàries termes públiques, l'us de les quals no era únicament higiènic, sino que també eren considerades llocs de reunió i d'activitats gimnàstiques i lúdiques. L'aigua era suministrada des d'algun riu o riera propenca i en aqüeductes en les grans ciutats (com el de Segòvia de 14 quilómetros), posteriorment es calfava en una foguera i era traslladada fins al caldarium, a on la temperatura de l'aigua era alta. El disseny d'estos espais va ser argumentat per Vitruvio en la seua obra De architectura (V.10).

Terminologia

Els térmens thermae, balneae, balineae, balneum i balineum poden traduir-se com a «bany» o «banys», encara que en les fonts llatines existixen algunes diferències entre ells.

Balneum o balineum, provinent del grec βαλανεῖον, era el bany o banyera que es trobava en les cases dels propis ciutadans romans. El diminutivo balneolum va ser utilisat per Séneca per a designar el bany de Scipio en la seua vila de Liternum, i intenta incidir en les seues característiques modestes, pròpies de la República romana, comparat en el lux del Imperi que acabava de començar. Aixina que, quan els banys individuals varen adquirir més suntuositat i albergaven vàries estàncies, es va adoptar el plural balnea o balinea, tal i com descriu Cicerón els banys de la vila del seu germà Quint.

Balneae i balineae, segons Varrón sense un número d'estàncies específic, eren els banys públics; encara que hi ha algunes contradiccions en autors posteriors, com Plinio, que utilisen el terme balnea per a referir-se també als banys públics i balneum per als privats. Finalment, thermae significa lliteralment «aigües termals» o «banys d'aigua termal», encara que va començar a utilisar-se per a designar als magnífics edificis que es varen construir durant l'Imperi, en lloc dels simples balneae de la República.

Història

El famós mosaic “Stanza delle Palestriti”, conegut popularment com “Les chiques en bikini"

Els primers banys

La pràctica del bany en l'Antiga Roma s'inspira de l'atestada en Grècia a finals de el V abans de Crist. Les termes de Stabia de Pompeya, en funcionament des de el IV, s'organisaven al voltant d'un palestra central, element típicament grec, encara que inicialment solament albergaven aigua freda provinent d'un pou. Els primers banys templats i calents varen aparéixer durant la segona mitat de el II en la difusió del hipocausto en el món romà que Plinio el Vell va atribuir al ingenier Cayo Sergio Orata. El seu us va ser difòs per l'Imperi romà a tota Europa. Al principi carien de molt allumenament i eren lúgubres, degut a que les finestres es varen construir chicotetes per a evitar que la calor ixquera per elles. Este problema va poder solucionar-se gràcies a l'aparició de la ___protected_title_6___, plaques ceràmiques que permetien la creació d'un tabic buit per a on passava l'aire calent provinent del hipocausto. Esta tècnica es va millorar en l'us d'atres conductes dissimulats que permetien la recuperació de la calor de forma més efectiva. Ademés, l'us de finestres de cristal va comportar una ràpida transformació arquitectònica dels banys que es varen fer més grans i lluminosos a partir de el I.

Profusió

Les primeres termes són privades i únicament en les viles romanes dels patricios, la classe social alta, es trobaven banys i latrines. Les primeres termes públiques no varen aparéixer fins a el I quan els particulars varen començar a propondre banys frets i calents a voltes acompanyats de massages. No obstant, les grans termes pensades per a rebre un gran número de ciutadans varen aparéixer entorn a l'any 19 a. C., sent construïdes per orde de Marco Vipsanio Agripa, conseller propenc i gendre de l'emperador Augusto. En el pas del temps, els banys frets varen ser afegint sales templades i calentes a les seues instalacions en totes les províncies de l'Imperi. La pràctica termal es va constituir com una característiques de la cultura romana i inclús les ciutats romanes més modestes es varen equipar en establiments termals com la colónia veterana de Timgad (actual Argèlia), la població de la qual va ascendir a uns 5.000 habitants, pero varen albergar huit termes. Els emperadors a sovint construïen banys per a guanyar-se el favor del poble i llegar un monument a la seua generositat; inclús alguns patricios pagaven dies gratuïts al públic per a alcançar popularitat.

A finals de el I, Roma contava en al voltant de 200 banys. En el IV es varen alcançar un total de 856 banys en la capital imperial i, encara que la majoria alcançaven dimensions modestes, algunes rivalizaban com les millors dèu termes imperials censades. Si totes les ciutats romanes varen posseir banys privats o públics (alguns com els de Tréveris, Lutecia, Cartago, Éfeso o Antioquía rivalizaban en tamany i lux en els de Roma), esta profusió era característica de Roma. Per eixemple, Pompeya i Ostia solament varen contar en tres grans termes i algunes ___protected_title_0___, estos últims són més luxosos que la majoria de ___protected_title_1___ de Roma.

Vista parcial de les ruïnes de les Termes de Caracalla en Roma

En Roma, seguint l'eixemple grec, es varen construir estàncies similars que pronte varen ser del gust de la ciutadania. Ya no solament es realisaven els actes de neteja i relaixació, aixina com aquells medicinals quan les aigües tenien propietats curativas, sino que s'afegia un conte del cos que incloïa pràctiques deportives i un ritual de massages en diferents substàncies com a essències i olis especials.

El nom de termes s'aplica per primera volta a uns banys construïts per Agripina en l'any Plantilla:DC Nerón va construir unes termes en el camp de Mart: Termes de Nerón, les quals es troben pràcticament desaparegudes. Les primeres termes de caràcter monumental són les que va iniciar Domiciano i va inaugurar Trajano, les Termes de Trajano, pero varen anar àmpliament superades per les de Caracalla, l'inauguració de les quals va tindre lloc l'any 216.

Les actuals ruïnes de les termes de Caracalla donen idea del monumental tamany del complex termario que s'estenia en servicis com a biblioteca o tendes. Estes instalacions, construïdes al voltant de l'any 217, tenien un aforament de mil siscents usuaris. Les termes de Diocleciano, unes atres de les importants instalacions d'este tipo de la capital de l'Imperi, varen ser remodelades per Miguel Ángel que va convertir el seu tepidarium en l'iglésia de Santa María dels Àngels.^{cita requerida}

Els banys romans obrien al migdia i tancaven en posar-se el Sol. En els llocs destinats al bany hi havia departaments separats per a hòmens i dònes; si no hi havia espais separats, l'establiment obria unes hores al dia per a dònes i unes atres per a hòmens, i solament una volta a la semana les termes eren obertes al poble. En algunes ocasions, durant l'Imperi, es va permetre el bany conjunt a hòmens i dònes.

Un atre us predominant i que sol aparéixer en tot lloc a on acodien les entitats de la ciutat (de la mateixa manera que el teatre per eixemple), en les termes també se solia acodir per a "socialisar-se". Era en moltes ocasions un centre de reunions informals, perfecte pel seu relajante aire vaporado i les calentes aigües termals.

Vore també

• Edificació pública (Roma Antiga)

Termes importants

• Termes de Caracalla
• Termes de Agripa
• Termes de Diocleciano
• Termes de Nerón
• Termes de Tito
• Termes de Trajano

Termes romanes en Espanya

• Termes romanes de Lugo
• Termes romanes de Caesaraugusta, en Saragossa
• Termes romanes de Itálica, en Sevilla
• Termes romanes de Baelo Claudia
• Termes romanes de Sant Baudilio, en Tarragona
• Termes romanes de Clunia Sulpicia, en Burgos
• Termes romanes de Cartago Nova
• Termes romanes de Camp Valdés, en Astúries
• Termes romanes de Complutum
• Termes romanes de Toledo
• Caldas de Reis (Aquis Celenis)
• Caldas de Montbui (Aquae Calidae)
• Balneari de Alange