Anar al contingut

Belinógrafo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Belinógrafo
Belinógrafo

El belinógrafo va ser un aparat creat en 1907 per Édouard Belin, un inventor francés, que servia per a enviar fotografies en blanc i negre a distància. Podia aplegar a enviar fotografies d'un continent a un atre.[1] Funcionava per mig d'una fotocélula que escanejava una image per a transmetre-la a través de la llínea telefònica estàndar.

Este invent va assentar les bases per al servici de telefoto d'AT&T, una companyia de servicis telefònics d'Estats Units. Ademés, va anar el precursor de la màquina de fax i també de la televisió.

Funcionament

[editar | editar còdic]

Funcionava de la següent manera: es colocava una image en un cilindre, que era mòvil, i s'escanejava en un raig de llum molt forta, que tenia una cèlula fotoeléctrica que podia convertir la llum o l'absència d'esta en impulsos elèctrics transmisibles. La llum analisava les llínees de l'image per mig de la cèlula fotoeléctrica; els diferents nivells de gris es convertixen en freqüències sonores i açò es retransmetia per telefonia. El sistema receptor rebia les freqüències i imprimia l'image analògica llínea a llínea en el paper fotogràfic impressionable que tenia en el seu cilindre mòvil.[1] El procés del belinógrafo utilisava el principi bàsic sobre el que es basarien totes les màquines subsegüents de transmissió facsímil.[2]

L'enviament d'una fotografia en blanc i negre de 13x18 durava 8 minuts si el sistema no fallava.[1]

Antecedents

[editar | editar còdic]

Els primers experiments en transmissió d'imàgens es remonten al 1884 en Paul Nipkow. Este ingenier alemà va posar les bases de lo que més vesprada es cridaria televisió electromecànica. Açò ho va fer en un disc perforat d'exploració per rotació, un conjunt de cèlules fotoeléctricas i tubos de descàrrega de gasos.[3]

Édouard Belin en el seu belinógrafo

En 1907 el professor Boris Rosing, de l'Universitat de Sant Petersburg, utilisant el disc de Nipkow com a emissor i el tubo de rajos catódicos de Ferdinand Braun com a pantalla de recepció, va conseguir transmetre algunes imàgens pero estaven molt borrosas.[3]

A partir d'ací, els invents que es varen desenrollar d'estos, a part del belinógrafo que va dur al fax, varen dur a la televisió analògica.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 «Belinógrafo, no teletipo.». Consultat el 7 de decembre de 2017.
  2. «Fax Machine History - Invention of the Fax Machine». www.ideafinder.com. Archivat des d'el original, el 6 de decembre de 2017. Consultat el 7 de decembre de 2017.
  3. 3,0 3,1 Vidal (2002). Una panoràmica de les telecomunicacions (en és), Pearson Educació. ISBN 9788420531007.


Referències

[editar | editar còdic]