Bell X-1

El Bell X-1, originalment denominat XS-1, va anar el primer avió en superar la velocitat del sò en vol horisontal.^[1] Va ser el primer dels cridats avions X, una série d'aeronaus dissenyades per a provar noves tecnologies i generalment mantingudes en estricte secret.

Desenroll

Archiu:Yeager supersonic flight 1947.ogv

Es varen començar a realisar proves en l'aeròdrom militar de Muroc (actualment base de les Forces Aérees d'Edwards) en Califòrnia, per a obtindre senyes sobre les condicions de vol a velocitats supersòniques. Estes primeres proves varen terminar en el primer vol propulsado en el segon prototip, pilotat per Chalmers Goodlin, el 9 de decembre de 1946. El vol número 50 va ser el primer en superar esta sifra, a una velocitat màxima de Mach 1,05.^[2]

El 14 d'octubre de 1947, el capità Charles Yeager de la USAF va volar en l'avió #46-062, que va rebre el nom de Glamorous Glennis. L'aeronau, impulsada per un motor d'eixida, va ser llançada des de la pancha d'un B-29 modificat i va planejar fins a aterrisar en una pista. En este vol el pilot va creuar per primera volta la "barrera del sò", conseguint alcançar els 1200 km/h o Mach 1,06 a 12 800 m.^[1] Solament uns dies més tarde este avió va alcançar un récort d'altitut de 21 372 m.^[2] Esta màquina s'exhibix en l'actualitat en el Museu Nacional de l'Aire i l'Espai, en Washington, junt en el Spirit of St. Louis i el SpaceShipOne.

Es va construir un tercer X-1, que va resultar destruït en un accident ocorregut en un vol de proves, sobre la base Edwards.

Existixen controvèrsia sobre si el vol de Yeager va ser realment el primer en superar la barrera del sò. El pilot alemà Hans Guido Mutke va afirmar ser la primera persona en alcançar esta velocitat el 9 d'abril de 1945 en un Messerschmitt Em 262. També hi ha disputes sobre si el pilot George Welch va superar la barrera del sò l'1 d'octubre de 1947 en el seu XP-86 Sabre durant un picat, dos semanes abans que el X-1.

El XS-1 va ser el primer avió fabricat únicament per a propòsits d'investigació, sense intenció de ser produït en série. El seu disseny es va realisar a partir de les especificacions propostes pel NACA (en l'actualitat, NASA), pagat per les Forces Aérees i construït per Bell Aircraft Inc. El XS-1 #2 (número de série 46-063) va ser utilisat per a proporcionar senyes sobre el disseny de futures aeronaus d'alt rendiment. Les tècniques d'investigació utilisades en el programa X-1 es varen convertir en el patró per als següents proyectes en avions X. Ademés, els procediments i personal de el NACA varen ajudar a la fundació del programa espacial nortamericà en els anys 60 de el XX.

Variants

X-1, XS-1 (Model 44): Versió inicial, tres construïts, denominats X-1-1, X-1-2 i X-1-3.
X-1A (Model 58A): Versió engrandida del X-1, un construït.
X-1B (Model 58B): Versió similar al X-1A en diferent ala, un construït.
X-1C (Model 58C)

Proyecte de proves d'armament, no construït.
X-1D (Model 58D): Versió en canvis menors, un construït.
X-1E: X-1-2 reconstruït en múltiples modificacions.

Operadors

Força Aérea dels Estats Units
NACA

Números de série

X-1 (XS-1)

#1 - 46-062 - Glamorous Glennis, ochenta y dos vols.
#2 - 46-063, setenta y cuatro vols, convertit a X-1E.
#3 - 46-064, un vol, destruït en terra el 9 de novembre de 1951.

X-1A

48-1384, vintissís vols, destruït en una explosió el 8 d'agost de 1955.

X-1B

48-1385, vintisset vols.

X-1D

48-1386, dos vols, destruït en una explosió el 22 d'agost de 1951.

X-1E

Modificat del X-1 #2, 46-063, vintisset vols.

Especificacions (X-1)

Aeronaus relacionades

Vore també

Avions X
Avió supersònic
Número Mach
Anex:Aeronaus de la Força Aérea dels Estats Units (històriques i actuals)

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 Hallion, Richard, P. "The NACA, NASA, and the Supersonic-Hypersonic Frontier." [1] archivat en Wayback Machine. NASA. 7 de setembre de 2011.
↑ ^2,0 ^2,1 Llançament de el X-1 des d'un B-50 Superfortress [2]NASA.

Bibliografia

Enciclopèdia Ilustrada de l'Aviació: Vol.3, pag. 594, Editorial Delta, Barcelona. 1982 ISBN 84-85822-38-2
Miller, Jay. The X-Plans: X-1 to X-45, Hinckley, UK: Midland, 2001. ISBN 1-85780-109-1.
Lamb, G. F. "Aventures en l'aire i en l'espai"; Edit. Joventut Barcelona 1966. Dep. L B.22.584-1966 
Pisano, Dominick A., van der Linden, R. Robert and Winter, Frank H. Chuck Yeager and the Bell X-1: Breaking the Sound Barrier. Washington, DC: Smithsonian National Air and Space Museum, 2006. ISBN 0-8109-5535-0.

Enllaços externs

Història de el X-1 en la NASA (en anglés).

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Bell X-1» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[NTRS-1] 1,0 ^1,1 Hallion, Richard, P. "The NACA, NASA, and the Supersonic-Hypersonic Frontier." [1] archivat en Wayback Machine. NASA. 7 de setembre de 2011.

[NASA-2] 2,0 ^2,1 Llançament de el X-1 des d'un B-50 Superfortress [2]NASA.

[1]

[2]