SpaceShipOne
SpaceShipOne és una aeronau experimental propulsada per eixida llançada des de l'aire en capacitat de vol espacial suborbital a velocitats de fins a 910 m/s (3.300 km/h) / 3.000 peus/s (2.000 mph) utilisant un motor d'eixida híbrida. El disseny conta en un sistema únic de reentrada atmosfèrica "feathering" en el que la mitat atrassera de l'ala i els braços bessons de la coa es pleguen 70 graus cap a dalt a lo llarc d'una frontiça que recorre tota l'ala, lo que aumenta la resistència i manté l'estabilitat. SpaceShipOne va completar el primer vol espacial privat tripulat el 21 de juny de 2004.[1][2] Eixe mateix any, el 4 d'octubre, va guanyar el premi Ansari X Prize, dotat en 10 millons de dólars, i va ser retirada immediatament del servici actiu. La seua nau nodriça va rebre el nom de "White Knight". Abdós naus varen ser desenrollades i pilotades per Mojave Aerospace Ventures, una empresa conjunta de Paul Allen i Scaled Composites, l'empresa d'aviació de Burt Rutan. Allen va aportar una finançació d'uns 25 millons de dólars.
El vehícul va alcançar per primera volta el vol supersònic el 17 de decembre de 2003, que era també el centenari del històric primer vol propulsado dels germans Wright.[3] El primer vol espacial oficial de SpaceShipOne, conegut com a vol 15P, va ser pilotat per Mike Melvill. Pocs dies abans d'eixe vol, el Mojave Air and Space Port[4] va ser el primer port espacial comercial autorisat en Estats Units. Unes hores despuix d'eixe vol, Melvill es va convertir en el primer astronauta comercial nortamericà en llicència. El nom general del proyecte era "Tier One", que ha evolucionat a Tier 1b en l'objectiu de dur a l'espai als primers passagers d'una nau successora.
Els guanys de SpaceShipOne són més comparables als del X-15 que als de naus espacials en òrbita com el transbordador espacial. Accelerar una nau espacial fins a alcançar la velocitat orbital requerix més de 60 voltes l'energia necessària per a accelerar-la fins a Mach 3. També es necessitaria una elaborada tecnologia tèrmica per a fer-la funcionar. També requeriria un elaborat escut tèrmic per a dissipar en seguritat eixa energia durant la reentrada.[5]
La designació oficial del model SpaceShipOne és Scaled Composites Model 316.
Qui va dur la nau a l'espai en els seus dos primers vols va ser l'experimentat pilot de proves Mike Melvill, als 63 anys d'edat demostrant gran experiència i perícia al mando de la nau, conseguint una altura màxima de 337.500 peus (casi 103 quilómetros) permaneixent 10 minuts en l'espai i convertint-se en el primer astronauta comercial de l'història. També va conseguir el primer parell d'ales d'un Astronauta comercial, otorgat per la FAA per un vol a bordo d'una nau espacial comercial de propietat privada.
En el seu tercer vol (segon vol valedero per al premi), la nau va ser tripulada per Brian Binnie, de 53 anys, que va conseguir alcançar els 367.442 peus (casi 112 quilómetros) d'altura, superant en quatre quilómetros el récort alcançat en 1963 per Joseph Walker a bordo d'un X-15.
Descripció
[editar | editar còdic]
La SpaceShipOne és una nau espacial suborbital en espai per a un tripulant en dos passagers. Posseïx un motor d'eixida que consumix una mescla de combustible sòlit i òxit nitroso.
Per a poder volar, la nau és primer transportada fins a una altitut de 15 km per l'avió White Knight. En aplegar a l'altura designada, la SpaceShipOne se solta del White Knight; uns segons despuix encén el seu motor, ascendint en pocs minuts fins als 100 km.
Abans d'iniciar el descens, la nau plega les seues ales de manera que presenta un perfil aerodinàmic estable fins que aplega a elevació baixes, a on torna les ales a la seua forma original i planeja fins a aterrisar en un aeroport convencional.
Vore també
[editar | editar còdic]Sistema de transport interplanetario
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Desapega lSpaceShipOne', la primera nau espacial tripulada privada» (en és). El Periódico d'Aragó. Consultat el 2024-06-20.
- ↑ «elmundo.és - La nau 'SpaceShipOne' aterrisa en èxit despuix de haver conseguit el primer vol espacial privat». www.elmundo.es. Consultat el 2024-06-20.
- ↑ Internet Archive, Michael P. (2008). Rocketeers : how a visionary band of business leaders, engineers, and pilots Is boldly privatizing space, New York : Smithsonian Books : Collins. ISBN 978-0-06-114903-0.
- ↑ «Califòrnia Lawmakers Back Mojave Spaceport Growth» (en en). Space.com. Consultat el 2024-06-20.
- ↑ «[1]». Consultat el 2024-06-20 (en en-US).
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre SpaceShipOne.
- Este artícul conté una traducció parcial derivada de «SpaceShipOne» de Wikipedia en inglés, concretament de esta versió, publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Sitie web de SpaceShipOne [2] archivat en Wayback Machine.