North American X-15
El North American X-15 era un avió eixida reutilisable que formava part de la série X d'avions experimentals utilisats per la USAF, la NASA i la USN. El X-15 va conseguir vàries marques de velocitat i altitut al començament dels anys 1960, alcançant el llímit en el espai exterior (llínea de Kármán) i obtenint informació que seria utilisada en el disseny d'avions i naus espacials posteriorment.
Durant el programa de el X-15, tretze vols, realisats per huit pilots, varen alcançar el criteri de la USAF de vol espacial en passar els 80 km d'altitut i els pilots varen rebre el títul d'astronautas per part de la Força Aérea. Dos pilots ademés varen rebre les ales d'astronauta de la NASA.[1]
De totes les missions de el X-15, dos vols realisats pel mateix pilot, també varen conseguir la calificació de vol espacial de la FAI en passar el llímit de 100 km.
Història
[editar | editar còdic]
La petició per a propostes original va ser publicada per a l'estructura de l'avió el 30 de decembre de 1954 i per al motor d'eixida el 4 de febrer de 1955. North American va rebre el contracte per a l'estructura en novembre de 1955 i Reaction Motors va ser contractada en 1956 per a proporcionar els motors.
Com alguns avions de la série X, el X-15 va ser dissenyat per a ser transportat baix l'ala d'un B-52 Stratofortress. El fuselage era allargat i cilíndric, en carenas en la part posterior que li donava un aspecte aplanado i en aletes en forma de falca dorsals i ventrales. El tren d'aterrisage retràctil consistia en una roda en el morro i dos patins (per a proporcionar major espai lliure part de l'aleta ventral es rebujava abans d'aterrisar). Els dos motors XLR-11 del model inicial X-15A proporcionava 36 kN d'espente. El motor real de el X-15 seria un únic XLR-99 en una força d'espente de 254 kN a nivell de la mar i 311 kN en altura màxima.
Abans de 1958, els oficials de la USAF i la NACA (posteriorment, la NASA) varen discutir sobre un X-15 orbital, denominat com X-15B, que seria llançat a l'espai utilisant un missil Navajo. L'idea va ser descartada quan es va formar la NASA i es va aprovar el Proyecte Mercury per a un vol espacial tripulat. Cap a 1959, el programa del planejador espacial X-20 Dyna-Soar es va convertir en el método preferit per la USAF per a llançar una nau espacial militar a òrbita. El programa de el X-20 va ser cancelat al començament dels anys 1960.
El primer vol de el X-15 va ser una prova sense propulsió realisada per Scott Crossfield el 8 de juny de 1959, seguit del primer vol propulsado el 17 de setembre. El primer vol en el motor XLR-99 es va realisar el 15 de novembre de 1960.
Es varen fabricar un total de tres avions X-15 i varen realisar 199 vols de proves, l'últim el 24 d'octubre de 1968. Es va planejar realisar el vol número 200 sobre Smith Ranch (Nevada). Estava previst per al 21 de novembre d'eixe any en William J. Knight com a pilot. Varis problemes tècnics i atmosfèrics varen retardar el llançament a lo manco sis voltes fins a finals de decembre. Finalment, despuix de la cancelació pel temps el 20 de decembre de 1968, es va decidir que no es realisaria el vol. Els X-15 varen ser preparats per a ser almagasenats: el X-15 #1 va ser enviat al Museu Nacional de l'Aire i l'Espai en Washington D. C.; el X-15 #2 s'exhibix en el Museu Nacional de la Força Aérea dels Estats Units en la base aérea de Wright-Patterson (Ohio); el X-15 #3 va ser destruït en un accident el 15 de novembre de 1967.
Un total de dotze pilots varen volar en l'avió, incloent a Neil Armstrong, que es convertiria en el primer home en chafar la Lluna, i a Joe Engle, que es convertiria en comandant en les missions del transbordador espacial. En juliol i agost de 1963 el pilot Joe Walker va creuar la marca de 100 km d'altitut, convertint-se en la primera persona en aplegar a l'espai dos voltes.
El pilot de proves de la USAF, el major Michael J. Adams va morir el 15 de novembre de 1967 quan el seu X-15 va escomençar a girar en descens i posteriorment desintegrar-se quan l'acceleració va alcançar 15 g (147 m/s²), escampant els restants de l'avió en 130 km². El 8 de juny de 2004 es va erigir un monument en el lloc a on es va trobar la cabina, prop de Randsburg. Adams va rebre póstumamente les ales d'astronauta pel seu últim vol en el X-15 #3, que va alcançar una altitut de 81,1 km. En 1991, es va afegir el nom d'Adams al Astronaut Memorial del centre espacial John F. Kennedy.
El segon X-15A va ser remodelat despuix d'un accident d'aterrisage. Es va allargar el seu fuselage 74 cm, se li va equipar en depòsits de combustible adicionals i va rebre un tractament anticalor en la seua superfície. L'avió va rebre la denominació de X-15A-2 i va realisar el seu primer vol el 28 de juny de 1964, alcançant una velocitat de 7.274 km/h (2.021 m/s).
Les altituts alcançades per el X-15 varen permanéixer sense ser superades per un avió tripulat llevat el transbordador espacial fins al tercer vol del SpaceShipOne en 2004. Les velocitats i altituts han segut superades en freqüència en eixides no tripulades com el Pegasus. El estatorreactor Boeing X-43 va conseguir acostar-se a Mach 10 el 16 de novembre de 2004 a una altitut de 29 km.
Cinc avions varen estar involucrats en el programa de el X-15, tres d'ells avions-eixida X-15 i dos B-52 per a transport.
X-15A-1 - 56-6670, 82 vols propulsados. X-15A-2 - 56-6671, 53 vols propulsados. X-15A-3 - 56-6672, 64 vols propulsados. NB-52A - 52-003 (retirat en octubre de 1969) NB-52B - 52-008 (retirat en novembre de 2004)[2]
X-15/Blue Scout
[editar | editar còdic]En març de 1962 la NASA va propondre utilisar el X-15 com a llançador orbital, utilisant una eixida Blue Scout com a vector a ser llançat des de la panza de el X-15 per mig d'un raïl extensible.[3] El proyecte va ser rebujat per dubtes sobre la seguritat i la seua viabilitat econòmica.
Vols
[editar | editar còdic]Vols a major altitut
[editar | editar còdic]En els Estats Units existixen dos definicions per a astronauta segons l'altitut que haja conseguit. La USAF va decidir donar les ales d'astronauta a aquells que superaren el llímit de 80 km. La FAI establix el llímit de l'espai en 100 km. Tretze vols de el X-15 varen superar els 80 km i dos d'ells els 100 km.
| Vol | Data | Velocitat màxima | Altitut | Pilot |
|---|---|---|---|---|
| Vole 62 | 17 de juliol de 1962 | 6.167 km/h | 95.940 m | Robert White |
| Vol 77 | 17 de giner de 1963 | 5.918 km/h | 82.810 m | Joe Walker |
| Vol 87 | 27 de juny de 1963 | 5.512 km/h | 86.870 m | Robert Rushworth |
| Vol 90 | 19 de juliol de 1963 | 5.971 km/h | 106.010 m | Joe Walker |
| Vol 91 | 22 d'agost de 1963 | 6.106 km/h | 107.960 m | Joe Walker |
| Vol 138 | 29 de juny de 1965 | 5.523 km/h | 85.527 m | Joseph H. Engle |
| Vol 143 | 10 d'agost de 1965 | 5.713 km/h | 82.601 m | Joseph H. Engle |
| Vol 150 | 28 de setembre de 1965 | 6.006 km/h | 90.099 m | John B. McKay |
| Vol 153 | 14 d'octubre de 1965 | 5.720 km/h | 81.230 m | Joseph H. Engle |
| Vol 174 | 1 de novembre de 1966 | 6.035 km/h | 93.543 m | Bill Dana |
| Vol 190 | 17 d'octubre de 1967 | 6.206 km/h | 85.500 m | Pete Knight |
| Vol 191 | 15 de novembre de 1967 | 5.745 km/h | 81.080 m | Michael J. Adams† |
| Vol 197 | 21 d'agost de 1968 | 5.541 km/h | 81.530 m | Bill Dana |
† Fallit en el vol
Vols a major velocitat
[editar | editar còdic]| Vol | Data | Velocitat màxima | Altitut | Pilot |
|---|---|---|---|---|
| Vole 45 | 9 de novembre de 1961 | 6.587 km/h | 30.968 m | Neil Armstrong |
| Vol 59 | 27 de juny de 1962 | 6.605 km/h | 37.704 m | Joe Walker |
| Vol 64 | 26 de juliol de 1962 | 6.420 km/h | 30.145 m | Neil Armstrong |
| Vol 86 | 25 de juny de 1963 | 6.294 km/h | 34.077 m | Joe Walker |
| Vol 89 | 18 de juliol de 1963 | 6.317 km/h | 31.943 m | Robert Rushworth |
| Vol 97 | 5 de decembre de 1963 | 6.466 km/h | 30.785 m | Robert Rushworth |
| Vol 105 | 29 d'abril de 1964 | 6.286 km/h | 30.968 m | Robert Rushworth |
| Vol 137 | 22 de juny de 1965 | 6.338 km/h | 47.518 m | John B. McKay |
| Vol 175 | 18 de novembre de 1966 | 6.840 km/h | 30.145 m | Pete Knight |
| Vol 188 | 3 d'octubre de 1967 | 7.274 km/h | 58.552 m | Pete Knight |
Pilots de el X-15
[editar | editar còdic]| Pilot[n 1] | Organisació | Vols totals | Vols espacials (USAF) | Vols espacials (FAI) | Número Mach màxim | Velocitat màxima (km/h) | Altitut màxima (m) |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Michael J. Adams[n 2] | USAF | 7 | 1 | 0 | 5,59 | 6151 | 81 077 |
| Neil Armstrong[n 3] | NASA | 7 | 0 | 0 | 5,74 | 6420 | 63 246 |
| Scott Crossfield | North American | 14 | 0 | 0 | 2,97 | 3154 | 24 725 |
| Bill Dana | NASA | 16 | 2 | 0 | 5,53 | 6272 | 93 543 |
| Joseph H. Engle[n 3] | USAF | 16 | 3 | 0 | 5,71 | 6257 | 85 527 |
| Pete Knight | USAF | 16 | 1 | 0 | 6,70 | 7274 | 85 496 |
| John B. McKay | NASA | 29 | 1 | 0 | 5,65 | 6217 | 90 099 |
| Forrest S. Petersen | USN | 5 | 0 | 0 | 5,3 | 5794 | 31 029 |
| Robert Rushworth | USAF | 34 | 1 | 0 | 6,06 | 6466 | 86 868 |
| Milt Thompson | NASA | 14 | 0 | 0 | 5,48 | 5993 | 65 258 |
| Joe Walker | USAF | 25 | 3 | 2 | 5,92 | 6605 | 107 960 |
| Robert M. White | USAF | 16 | 1 | 0 | 6,04 | 6587 | 95 936 |
Especificacions
[editar | editar còdic]
Generals
[editar | editar còdic]Tripulació: 1 Llongitut: 15,45 m Envergadura: 6,8 m Altura: 4,12 m Superfície alar: 18,6 m² Pese en buit: 6.620 kg Pese carregat: 15.420 kg Màxim pes a l'envolament: 15.420 kg Planta motriu: un motor d'eixida de combustible líquit Thiokol XLR-99-RM-2 de 313 kN d'espente a 30 km d'altitut.
Rendiment
[editar | editar còdic]Velocitat màxima: Mach 6,85 (7.274 km/h) Alcanç màxim: 450 km Sostre de vol: 108 km Règim d'ascens: 300 m/s Càrrega alar: 829 kg/m² Relació espente-pes: 4,43
Vore també
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Jenkins, Dennis R. (2001). Space Shuttle: The History of the National Space Transportation System, 3rd edition edició, Voyageur Press. ISBN 0-9633974-5-1.
- ↑ NASA's Boeing NB-52B Stratofortress Mothership Walkaround
- ↑ Air-launched orbital launch vehicle. Family: Air-Launched. Country: USA. Status: Design 1962.
Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]Robert Godwin, ed., X-15 (The NASA Mission Reports), (Apogee Books, 2001) ISBN 1-896522-65-3 Milton O. Thompson i Neil Armstrong, At the Edge of Space: The X-15 Flight Program (Smithsonian Institution Press, 1992) ISBN 1-56098-107-5 Richard Tregaskis, X-15 Diary: The Story of America's First Space Ship (iUniverse.com, 2000) ISBN 0-595-00250-1 Hypersonics Before the Shuttle: A Concise History of the X-15 Research Airplane - NASA (PDF) X-15 research results with a selected bibliography - NASA (PDF Flight experience with shock impingement and interference heating on the X-15-2 research airplane 1968 - NASA (PDF)
Thermal protection system X-15A-2 Design report 1968 - NASA (PDF) American X-Vehicles: An Inventory X-1 to X-50, SP-2000-4531 - June 2003; NASA (PDF) X-15/Blue Scout en Encyclopedia Astronautica
Enllaços externs
[editar | editar còdic]X-15, Hypersonic Research at the Edge of Space (NASA) (en anglés) X-15, Research Results with a Selected Bibliography (NASA) [1] archivat en Wayback Machine. (en anglés) Transiting from Air to Space: The North American X-15 (NASA)
- Archivat el 11 de maig de 2022 archivat en Wayback Machine. (en anglés)
Proceedings of the X-15 First Flight 30th Anniversary Celebration (NASA) [2] archivat en Wayback Machine. (en anglés) X-15A en Encyclopedia Astronautica (en anglés)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «North American X-15» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "n", pero no es trobà una etiqueta <references group="n"/>