Belorhaphe

Belorhaphe Fuchs, 1895 és un paragénero d'icnofósilés del grup dels grafoglíptidos present en roques sedimentarias de facies marina profunda dels periodos Ordovícico a Oligoceno.

Este rastre fòssil es presenta com hiporelieves convexos de traces tubulars de gruixa constant d'entre 1 i 3 milímetros. Presenta dos órdens d'organisació meandriforme que no sempre s'observen en un mateix espècimen. Abdós órdens són traçats en zigzag paralels al substrat, el primer de chicoteta amplitut i perfil triangular i el segon de major i que rarament es conserva. Usualment el primer orde d'organisació pot presentar chicotetes protuberàncies en les zones a on la traça canvia de direcció que s'interpreta com a tubos oblicuos o perpendicular al substrat. Les diferents icnoespecies reconegudes, Belorhaphe zickzack Heer, Belorhaphe fabregae Azpeitia o Belorhaphe psesuapse Grossheim solen diferenciar-se per la gruixa dels tubos cilíndrics que formen els fòssils encara que molts autors referixen que totes elles són variacions d'una mateixa traça degudes al comportament de l'organisme productor.

El icnofósil Belorhaphe sol interpretar-se en galeries tridimensionals d'alimentació de tipo fodinichnia, pistes que es produirien durant el desplaçament d'un organisme desconegut, potser un poliqueto en busca d'aliment. Alguns autors citen la possibilitat de que es tracte de galeria de tipo Agrichnia. De ser aixina estes galeries funcionarien com a trampes a on organismes unicelulars formarien colónies aprofitant unes condicions ambientals favorables.