Anar al contingut

Bemisia tabaci

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Bemisia tabaci (Bemisia tabaci)


Bemisia tabaci és una espècie d'hemíptero esternorrinco de la família Aleyrodidae. És una mosca blanca que es troba pràcticament per tot lo món i que provablement siga originari de la Índia. Està inclosa en la llista 100 de les espècies exòtiques invasoras més amoladores del món[1] de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea.

Noms comuns

[editar | editar còdic]
  • Cotton whitefly (anglés),
  • Sweetpotato whitefly (anglés),
  • Mosca blanca (espanyol),
  • Tabakmottenschildlaus (alemà)

Distribució

[editar | editar còdic]

La European and Mediterranean Plant Protection Organization ("EPPO") en 2004 va informar que B. tabaci podia haver partit de l'Índia, pero açò no s'ha comprovat encara.

Els insectes adults es poden desplaçar per mig de curts vols. Bernays (1999) exponia que els adults alados sobrevolen i es mouen entre els cultius.[2]

B. tabaci ha segut localisada en tots els continents llevat en la Antàrtida[3] La Pacific Islands Pest List Database mostra la distribució d'esta mosca blanca en el Pacífic. Ha segut detectada en les Islas Cook, Illes Fiji; Palau, Papúa Nueva Guinea, Samoa, Polinèsia Francesa, Micronesia, Vanuatu, Nueva Caledonia, Niue i Kiribati.

S'han realisat multitut d'investigacions sobre la taxonomia de B. tabaci, i Perring (2001) va propondre sèt grups distints en el complex B. tabaci que es creu que és un complex d'espècies en un número reconegut d'biotipo i dos espècies crípticas descrites. S'han identificat dèneu biotipo (biotipo de la A a la T), i les dos espècies descrites són B. tabaci i B. argentifolii Bellows i Perring.[4] B. argentifolii se li coneix pel nom vulgar de mosca blanca dels fulls plateadas (silverleaf whitefly en anglés).

S'han catalogat més de noucentes plantes que poden hostajar B. tabaci i s'ha comprovat que pot transmetre més de 111 espècies de virus. Es creu que B. tabaci s'ha estés per tot lo món per mig del transport de productes vegetals infestados en este insecte. Una volta que B. tabaci s'establix en una zona, s'estén ràpidament i pels seus hàbits d'alimentació i la transmissió de malalties dels vegetals causa grans danys en els cultius de tot lo món. Es creu que B. tabaci és un complex d'espècies, en un número reconegut d'biotipo i dos espècies descrites crípticas actuals.

Descripció

[editar | editar còdic]

Els ous són depositats en el envés dels fulls, (Nota: la disposició circular dels ous en Bemisia és rara) són diminuts, ovalats i d'al voltant de 0,25 mm de diàmetro. Són disposts de forma vertical sobre la superfície del full. Els ous recent posats són blancs i després van virando al marró.


Despuix d'eixir de l'ou, la nimfa de primer estadi (de 0,33 mm de llongitut), es mou sobre el full buscant un lloc a on insertar el seu estilet en la planta per a absorbir la seua llacor. Quan la nimfa troba el lloc apropiat muda i pansa al segon estadi, les seues pates es contrauen baix del seu cos i el restant de la seua fase inmadura la passen en el mateix lloc. Té tres estadis nimfaels més (entre 0,4-0,8 mm) que segons alvança va aumentant de tamany. L'últim estadi ninfal desenrolla uns ulls rojosos, i es coneix vulgarmente com a “nimfa d'ulls rojos”. Este estadi és a sovint denominat de forma incorrecta com a estadi de bua; és incorrecte perque els insectes d'este orde (Hemiptera) tenen una metamorfosis incompleta, aixina que no es pot denominar bua. Durant els estadi ninfales, el cos de la mosca blanca és de color blanc opac, i està cobert d'un exoesquelet ceroso. Segons les nimfes s'alimenten, segreguen grans cantitats de melaça pel seu ano. Esta melaça és molt rica en carbohidrats i es va depositant sobre la superfície dels fulls, flors i fruts de les plantes i sobre ella es desenrolla diferents tipos de fongos normalment de coloració obscura.

Les mosques blanques adultes tenen una llongitut d'1 o 2 mm i tenen dos parells d'ales blanques i un cos groguenc. Els seus cos està cobert en una pols ceroso produït per unes glándulas i que es distribuïxen per tot el cos. Els adults es poden localisar en totes les parts de la planta i passen la major part del temps alimentant-se, apareándose i posant ous en el envés dels fulls. Machos i femelles es troben en proporcions similars i el apareament té lloc despuix d'un elaborat periodo de corteig. Les mosques blanques tenen una interessant biologia (cridada arrenotoquia) en la qual les femelles poden posar ous no fertilizados dels quals emergiran només machos. Els ous fertilizados donaran lloc a femelles. Cada femella pot produir fins a doscents ous durant tota la seua vida. Tarda entre 30 i 40 dies en desenrollar-se des d'ou a adult depenent de la temperatura i atres factors ambientals (OISAT, 2004). La EPPO (2004) indica que:

"Les plantes infestadas poden exhibir distints síntomes segons els danys siguen directes per l'alimentació d'estos insectes, contaminació en melaça i els seus fongos associats, virus transmesos per les mosques blanques, i respostes fitotóxicas. Pot donar-se un síntoma o una combinació de varis dels següents: motejat clorótico, amarilleamiento dels nervis, amarilleamiento internervial, amarilleamiento del full, taques groguenques en els fulls, mosaic groc en els fulls, enrollamiento dels fulls, abullonado de fulls, engrosamiento dels gots conductors, abarquillamiento dels fulls, enrollamiento dels tallos, retart en el creiximent de plantes, pansiment i pèrdua de fulls. Respostes fitotóxicas com la coloració plateada extrema en fulls de carabasseta i meló normalment indica la infestación per Bemisia argentifolii."

Hàbitat

[editar | editar còdic]

Bemisia tabaci pot trobar-se tant en àrees agràries com a urbanes.

La EPPO (2004) establix que:

«B. tabaci es detecta normalment despuix d'un examen visual del envés dels fulls, en el qual se solen observar adults i/o larves. Agitant la planta es molesta a estos chicotets insectes, que tiren a volar encara que ràpidament es tornen a posar. Els adults també poden ser detectats disponent damunt de les plantes trampes de color groc en algun pegament que atrape als insectes.»

Efecte en les plantes

[editar | editar còdic]
Vore també: Plaga agrícola

S'han citat siscentes espècies vegetals hospedantes d'este insecte.[5] B. tabaci possiblement siga originària d'Índia[6] i com a resultat de .-,{ d,c {ñxc,Ñ;vd{la seua dispersió, particularment durant els 15 últims anys, es pot trobar per casi tot lo món. B. tabaci és també un vector de més de cent virus de les plantes dels tipos Begomovirus (Geminiviridae), Crinivirus (Closteroviridae) i Carlavirus o Ipomovirus (Potyviridae).[7]


Com ya dit, no només produïx danys per la seua forma d'alimentació sino també per la transmissió de virus. Els begomovirus és el grup majorment transmés per B. tabaci i poden causar pèrdues en les collites d'entre el 20% i el 100%.[8] La EPPO (2004) cita que,

«Des de principis dels anys 80 del sigle XX, han anat aumentant els danys produïts per B. tabaci tant als cultius protegits com als de l'aire lliure i a les plantes ornamentals. Grans infestaciones de B. tabaci i B. argentifolii poden reduir el vigor i creiximent de la planta, causen clorosis i maduració irregular, i induïxen desórdens fisiològics. Les larves produïxen melaça en la que es desenrollen fongos lo que produïx una disminució de la capacitat fotosintética de la planta, en el resultat de defoliació i retart en el creiximent. B. tabaci es coneix com una potencial plaga de collites com el cotó, brassicas, cucurbitáceas, okra, solanáceas en les regions del tròpic i subtrópico.»[9]

Ellsworth i Martínez-Carrillo (2001) diuen:

«B. tabaci té l'habilitat de moure's a relativament grans distàncies, posant-se en els seus recorregut en molts tipos de vegetals. Esta habilitat per a dispersar-se s'ha vist aumentada per l'intens moviment comercial de plantes al voltant del món. El chicotet tamany i gran poder reproductiu són unes atres de les característiques que donen lloc a l'explosiu aument de les seues poblacions. Els potencials danys d'este insecte com un estresante directe de les plantes, vector de virus i per disminuir la calitat dels productes (per eixemple per embrutar en la melaça( són significatius.»

El virus del mosaic de la mandioca (CMD) i els geminivirus de mosaic de la mandioca són transmesos per la mosca blanca[10] destruint les collites de mandioca. La mandioca (Manihot esculenta) és un dels cultius i és un aliment bàsic en tota l'àrea subsahariana d'Àfrica. És especialment important per als agricultors més pobres pel seu paper en la seguritat de la seua alimentació i com a font d'ingressos. L'agricultura de les zones tropicals i subtropicales està amenaçada, els cultius de judeues, cucurbitáceas, pimentons, mandioca i tomata estan sent particularment afectats.[11] Tomato yellow leaf curl virus (TYLCV) o virus de la cullera (cridat aixina pel abarquillamiento que es produïx en els fulls de la tomatera, que podria assemblar-se a una cullera) llimita la producció de tomata en distintes regions, inclós el Mig Est i el Lluntà Est.[12]

Camins recorreguts en l'expansió d'este insecte

[editar | editar còdic]

El Departament de Mig ambient, Alimentació i Assunts Rurals (Department for Environment, Food and Rural Affairs) del Regne Unit dia en 2001,

"Les plantes ornamentals són la més important via d'introducció de B. tabaci en el Regne Unit. B. tabaci va ser detectada per primera volta en el Regne Unit en 1987 en uns esquejes de poinsettia i des de llavors s'han detectat brots anualment, casi sempre també en poinsettia. També s'ha detectat en un ampli palmito de material vegetal com esquqejes de Lantana i Verbena i en plantes ya acabades com Ficus, cítrics ornamentals i inclús en esquejes herbáceos."

Control integrat

[editar | editar còdic]

El Tropical Whitefly IPM Project (Proyecte de Maneig integrat de plagues de la mosca blanca) proveïx un paradigma per a futurs treballs en els begomovirus de mosaic de la mandioca i les mosques blanques en la mandioca tant per a Àfrica com el restant del món. Ellsworth i Martínez-Carrillo (2001) oferix un ampli método de maneig integrat. L'informe detalla els plans exactes i els passos que són necessaris per a adoptar i continuar en els métodos de control integrats sugerits. (En la secció d'enllaços es pot accedir a la seua pàgina web). Atres estudis sugerixen en us de Lecanicillium lecanii para el seu control en cotó i albargina.[13]

Vàries espècies de avispillas parasitoides del gènero Encarsia són usades per al control d'esta espècie (Encarsia sophia, Encarsia bimaculata, Encarsia lutea i Encarsia pergandiella).

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Lowe S., Browne M., Boudjelas S., De Poorter M. (2000). 100 de les Espècies Exòtiques Invasoras més amoladores del món. Una selecció del Global Invasive Species Database [1] archivat en Wayback Machine.. Publicat pel Grup Especialiste d'Espècies Invasoras (GEEI), un grup especialiste de la Comissió de Supervivència d'Espècies (CSE) de l'Unió Mundial per a la Naturalea (UICN), 12pp. Primera edició, en anglés, treta junt en el número 12 de la revista Aliens, Decembre 2000. Versió traduïda i actualisada: Novembre 2004.
  2. ↑ Byrne et al. 1996)
  3. ↑ Ko et al. 2002
  4. ↑ Bellows et al. 1994
  5. ↑ Oliveira et al. (2001)
  6. ↑ Fishpool & Burban, 1994
  7. ↑ Jones, 2003
  8. ↑ Brown & Bird, 1992
  9. ↑ Goolsby et al. 2004
  10. ↑ Colvin et al. 2004
  11. ↑ Brown, 1994
  12. ↑ Zeidan et al. 1998
  13. ↑ Villamizar, Laura; Espinel, Carlos; Varó, {{{nom3}}}; Jiménez, {{{nom4}}} (2012). Use de Lecanicillium lecanii per al control de la mosca blanca Bemisia tabaci en cotó i albargina, Corporació colombiana d'investigació agropecuaria - AGROSAVIA. ISBN 978-958-740-106-6.

Informació de domini públic:

Enllaços externs

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Bemisia_tabaci&oldid=548342»