Bentonita
La bentonita és una argila de gra molt fi (coloidal) del tipo de montmorillonita que conté bases i ferro. Té aplicacions en ceràmica, entre atres usos. El nom deriva d'un jaciment que es troba en Fort Benton, Estats Units.[1]
Característiques
[editar | editar còdic]El tamany de les partícules és inferior a un 0,03% al del gra mig de la caolinita. El tipo més normal és la càlcica. La sòdica s'unfla quan pren contacte en l'aigua. El ferro que conté sempre li dona color, encara que existix també una bentonita blanca. Este tipo donarà un millor color en reducció que en l'oxidació quan s'ampra en cossos de porcelana. També ajuda a la suspensió del barniz.
Existixen diversos tipos d'bentonita que varien en plasticitat com en durea. Existixen unes poques, com la terra de batán, que carixen de plasticitat.
És una argila molt pegajosa en un alt grau d'encolliment (els enllaços entre les capes unitàries permeten l'entrada d'una cantitat superior d'aigua que en la caolinita) i té tendència a fracturar-se durant la cocció i el gelat. Per eixe motiu no convé treballar-la sola o com a matèria predominant d'una massa.
Aplicacions
[editar | editar còdic]- En ingenieria civil i fonamentacions, per a sosteniment de terres, en forma de fanc bentonítico.
- En construcció, com a material de sagellat.
- En perforació de pous per a extraure aigua, petròleu o gas natural, usada en la preparació dels fancs de perforació.
- En l'elaboració de greixos lubrificants.
- En l'elaboració de aromatisants.
- En l'indústria del vi com clarificante inorgànic.
- En la transcripció in vitro a partir de DLPs (partícules de doble capa) de Rotavirus.
- En alimentació animal per a l'eliminació de toxines d'aliments.
- En humans se li atribuïxen efectes desintoxicantes a nivell físic i no químic.
- En metalúrgia la bentonita sòdica i la càlcica com a aglutinant de l'arena de cuarzo per a fabricar mòles per a fundició.
- Arenes o piedritas sanitàries per a arenero de gats (mascotes).
- Com a aditiu per a pintures tixotrópicas o impermeables.
- En l'elaboració d'electrodos per a posada a terra.
- Per a reblir pous de captació geotèrmica vertical per la seua bona conductivitat de la calor i la seua homogénea mescla sense bombetes, lo que facilita el contacte en les sondes.
- Com a dessecant o absorbent d'humitat.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Bentonita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.