Anar al contingut

Bentorita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Bentorite.jpg
Bentorita

La bentorita és un mineral de la classe dels minerals sulfat, i dins d'esta pertany al cridat “grup de l'ettringita”. Va ser descoberta en 1975 en el desert de Négev (Israel),[1] sent nomenada aixina en honor de Yaakov K. Ben-Tor, geólogo alemà-israelita. Un sinònim és la seua clau: IMA1979-042.

Característiques químiques

[editar | editar còdic]

És un sulfat molt hidratado de calcio i cromo en aniones adicionals d'hidroxilo.[2] El grup de la ettringita en que s'enquadra són oxisales complexes d'un metal en calcio, en grups aniónicos variats.

Ademés dels elements de la seua fòrmula, sol dur com a impurees alumini.

Formació i jaciments

[editar | editar còdic]

Es forma en vetes d'alteració hidrotermal a baixa temperatura, de gra molt fi, en l'interior de masses de roca de marbre negre metamòrfic de calcita i spurrita.

Sol trobar-se associat a atres minerals com: calcita, taumasita, truscottita, vaterita, jennita, tobermorita, brownmillerita, mayenita, o clorita.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. (1980).Israel Journal of Earth Science.29
    81-84.
  2. (1981).American Mineralogist.66
    637-639.