Tobermorita
La tobermorita és un mineral de la classe dels inosilicatos, i dins d'esta pertany al cridat “grup de la tobermorita”. Va ser descoberta en 1880 en Tobermory en la illa de Mull, en Escòcia (Regne Unit),[1] sent nomenada aixina per esta localitat. Un sinònim és tobermorita-11 Å.
Característiques químiques
[editar | editar còdic]És un silicat hidroxilado i hidratado de calcio. Pot ser visualment molt semblada a la tacharanita, i dimorfo de la clinotobermorita. Estructuralment és un inosilicato en tres cadenes senzilles i múltiples de tetraedres de sílice.
Dins del grup de la tobermorita al que pertany, existixen tres minerals d'estructura pareguda:
- Tobermorita-9 Å o riversideíta.
- Tobermorita-11 Å o tobermorita en sentit estricte.
- Tobermorita-14 Å o plombierita.
Ademés dels elements de la seua fòrmula, sol dur com a impurees: alumini, ferro, magnesi, sodi, potassi i aigua.
Formació i jaciments
[editar | editar còdic]Apareix com a producte de la alteració hidrotermal de roques de carbonat càlcic, per metamorfisme de contacte i metasomatismo. Reblix vesícules i cavitats en roques basálticas.
Sol trobar-se associat a atres minerals com: zeolitas, etringita, portlandita o calcita.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Heddle M.F., 1882. "Preliminary notice of substances which may prove to be new minerals. Tobermorite", Mineralogical Magazine 4, 117-123.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tobermorita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.