Anar al contingut

Illa de Mull

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Ben More (Mull).jpg
Illa de Mull
Per a atres usos d'este terme vore Mull.

La illa de Mull (Plantilla:Àudio-AFI en gaèlic escocés: Muile) és la segona illa més gran de l'archipèlec de les Hébridas Interiors (despuix de Skye). Situada en la costa occidental d'Escòcia.

Geografia

[editar | editar còdic]

Mull té un llitoral de 480 km i el seu clima està moderat per la corrent del golf. El seu relleu està marcat per les glaciacionés (glens). Té un núcleu montanyós, sent el major pico de l'illa el Ben More, que alcança els 966 m s. n. m. Vàries penínsules, que són predominantment páramo, irradian des del centre.

La península de Rogles cap al nort inclou la ciutat principal de Tobermory, que era el burgh fins a 1973 quan es varen abolir els burghs. Ací viu la majoria de les seues casi 2000 habitants, ciutat en la que es troba l'única destilería. Atres assentaments són Ixen i Calgary. El Ross of Mull queda al suroest i inclou els pobles de Bunessan, Pennyghael, Uisken i Fionnphort. Lochbuie, Lochdon i Craignure queden a l'est.

Numeroses illes queden fòra de la costa oest de Mull entre elles Erraid, Iona i Ulva. Illots deshabitats són Eorsa, Gometra, Inch Kenneth, Little Colonsay, les illes Treshnish i Staffa en la seua famosa gruta de Fingal. l'illa de Calve és una illa deshabitada en la baïa de Tobermory.

Els dos fars de roca alluntats són també visibles des del suroest de Mull, Dubh Artach i Skerryvore. Les Torran Rocks són una gran bajío de secs, illots i skerries (afloraments rocosos), d'aproximadament 15 km² d'extensió, ubicats a 3 quilómetros cap al suroest, entre la península de Ross of Mull i Dubh Artach.

Orogénesis

[editar | editar còdic]

L'illa està dins de la província ígnea terciaria britànica, que debido a ello, té un orige volcànic. El volcà principal de l'illa es diu també Mull, i era un estratovolcán, que durant el terciario; el volcà es va colapsar, formant una gran caldera, convertint-se en un dels complexos volcànics més important de tota la província ígnea de l'Atlàntic Nort, ya que està expost restants de l'antiga magma que estava dins de la cambra magmática del volcà; en abundants dics, colades de lava i com a roca dominant, el basalt.

L'illa es va originar quan l'Atlàntic Nort es va obrir, separant de Gran Bretanya de Norteamérica, a la que va emergir el volcà de l'illa. Les erupció volcàniques del volcà va ser l'expulsió de roques piroclásticas i grans colades de lava, especialment, per la part del suroest. També l'illa està esguitat de dics que també varen expulsar molta lava durant el terciario.

El Grup Replanell de Mull es va formar a partir de les erupció del volcà Mull i els dics, a on podem trobar un replanell ígnea en la península al sur de l'illa. Este replanell es diu Ross de Mull, format de roques granítiques.

L'illa alberga més de 250 espècies diferents d'aus, incloent l'àguila de coa blanca, reintroducida en la propenca illa de Rùm i va emigrar a Mull, a on ara té un bastió. Ballenes nanes, focénidos i delfinés estan entre els animals marins que poden vore's en tours en barco des de Mull.


Referències

[editar | editar còdic]