Staffa
Staffa, Stafa en gaèlic escocés, és una de les illes Hébridas ubicades en l'oest d'Escòcia. El nom de l'illa va ser otorgat pels vikingos (en nòrdic Stafi-oy, el significat lliteral del qual és ‘illa de columnes’) els qui la varen cridar aixina per les seues columnes, en referència a les columnes de basalt que existixen en l'illa.[1]
Staffa es troba a sis quilómetros a l'oest de l'illa de Mull. Té 33 hectàrees de territori i el seu punt més alt està a 42 metros sobre el nivell de la mar.
en Am Buchaille.]]
L'illa de Staffa va obtindre cert renom despuix de visitar-la Sir Joseph Banks a finals de el XVIII. Banks i els seus companyers de viage varen enaltir la bellea de les columnes de basalt de l'illa i varen denominar com Gruta de Fingal a la principal, i més espectacular, caverna marítima isleña. Ya en sigles posteriors, atres personalitats, incloent a la reina Victoria o al compositor Félix Mendelssohn, varen visitar l'illa de Staffa. L'Obertura Les Hébridas (en alemà, Die Hebriden), Opus 26, també coneguda com Fingal's Cave (La gruta de Fingal), va ser composta per este últim en 1830.
Des del començ de el XIX l'illa està deshabitada i des de el XX baix el conte del National Trust for Scotland. Es pot accedir a ella en barcos turístics que partixen des d'Oban, Mull i atres localitats propenques i permeten al visitant admirar la bellea de les seues grutas i contemplar als frailecillos anidando en el lloc.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Haswell-Smith (2004) pp 124–27.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Staffa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.