Zeolita
Les zeolita o ceolitas són mineralés aluminosilicatos microporosos. Tenen la capacitat de hidratarse i deshidratarse d'un modo reversible.[1][2] Fins a octubre de 2012 s'han identificat 206 tipos d'zeolita segons la seua estructura, dels que més de 40 són naturals; els restants són sintètics.[3][4] La zeolita naturals es troben, tant en roques sedimentarias com en volcàniques i metamòrfiques.[2]
Se solen utilisar i vendre com a absorbents comercials.[1] Com a eixemples dels seus usos tenim el refinat del petròleu, la coloració de líquits i gasos aixina com el control de la contaminació (polució).[2] Açò ha fet que existixca una producció comercial d'zeolita artificials de característiques particulars.[2]
Etimologia
[editar | editar còdic]
El terme zeolita va ser falcat originalment en 1756 pel mineralogista suec Axel Fredrik Cronstedt, qui va observar que en calfar ràpidament estilbita, es produïxen grans cantitats de vapor d'aigua que havia segut absorbida pel material. En base en açò, va cridar zeolita al material, a on el ζέω grec (zeo) significa "hervir" i λίθος (lithos), "pedra".[5]
Paragénesis
[editar | editar còdic]Els principals materials geològics a on yacer zeolita són en roques sedimentarias i en estrats volcàicos de divers tipo. Sobre ambients geològics les zeolita tendixen a formar-se en ambients especifícos que poden classificar-se aixina: estanys salinas o alcalinas, superfícies i sols salinos o alcalinos, sediment de fondo oceànic, zones a on aigua percola en sistemes hidrològics oberts, zones d'alteració hidrotermal i durant la diagénesis de sediment.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 W. R. Grace & Co. Enriching Lives, Everywhere. – Zeolite Structure. Grace.com. Retrieved on 2010-12-09.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 zeolite, Encyclopedia Britannica Academic Edition (en anglés). Consultat el 10 de giner de 2013.
- ↑ International Zeolite Association, Database of Zeolite Structures
- ↑ Webmineral Zeolites, Dana Classification
- ↑ Heterogeneous asymmetric epoxidation of cis-ethyl cinnamte over Jacobsen's catalyst immobilized in inorganic porous materials
- Archivat el 14 de febrer de 2012 archivat en Wayback Machine. p. 37 [thesis p. 28], § 2.4.1 Zeolites.
- ↑ Hi ha, Richard L. (1976). «Geologic Occurrence of Zeolites», Natural Zeolites: Occurrence, Properties, Use (en anglés), Pergamon Press.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Zeolita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.