Anar al contingut

Bergerocactus emoryi

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Bergerocactus emoryi (Bergerocactus emoryi)


Bergerocactus emoryi és una espècie de planta suculenta pertanyent a la família Cactaceae i únic membre del gènero monotípico Bergerocactus. Es distribuïx des del suroest de Califòrnia fins al noroest de Mèxic.

Descripció

[editar | editar còdic]

Bergerocactus emoryi és una espècie de cactus fràgil que creix molt ramificado prop del sol i a sovint, forma coixins de varis metros de diàmetro. Els tallos són cilíndric, més o menys empinats, i alcancen una altura de fins a 60 cm (rarament supera 1 m) i de 3 a 6 cm de diàmetro.

Presenta de 20 a 25 costelles molt poc prominents, d'uns 5 mm d'alt, per #lo que passen desapercebudes. Estan cobertes d'espines i cada areola conté de 20 a 30 espines de color groc dorat que s'enfosquixen en l'edat. La columna principal està llaugerament doblada cap a arrere, les demés estan esteses i medixen fins a 5 cm de llarc. Les flors, que s'òbrin durant el dia, són grogues i medixen entre 5 i 6 cm de diàmetro. Sorgixen prop del àpiç dels tallos, en forma de tubo de 2 cm de llongitut i es caracterisen perque la copa floral i el tubo floral són tomentosos i espinosos.

Els fruts són esfèrics i densament espinosos. Tenen un diàmetro de 2,5 a 6 cm i contenen llavors obovadas, aplanadas, negres i lluentes en una superfície finamente mallada.[1]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

L'àrea de distribució nativa d'esta espècie va des del suroest de Califòrnia (incloses les illes del sur del Canal) fins a Mèxic (en l'estat de Baixa Califòrnia). Creix principalment en el bioma desértico o de xara seca, prop de la costa, en altituts de fins a uns 60 metros.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

La primera descripció d'esta espècie va ser com Cereus emoryi, publicada en 1852 pel mege i botànic alemà George Engelmann en la revista científica American Journal of Science, and Arts, série 2, 14: 338.[2]

Més vesprada, els botànics nortamericans Nathaniel Lord Britton i Joseph Nelson Rose varen crear el gènero Bergerocactus a on varen traslladar a l'espècie, per #lo que va passar a cridar-se Bergerocactus emoryi. Varen registrar estos canvis en la revista científica Contributions from the United States National Herbarium 12: 435, publicada en 1909.[3]

Etimologia

Estat de conservació

[editar | editar còdic]

En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN, l'espècie està classificada com de "Preocupació Menor (LC)".[6]

Es cultiva principalment com planta ornamental i la seua propagació es realisa normalment a través d'esquejes o llavors. En general, són prou fàcils de cultivar, especialment si es mantenen lliures de plagues. Són susceptibles a les cochinillas i als àcars.

Noms comuns

[editar | editar còdic]

Els noms comuns d'esta espècie són: ciri d'or, ciri d'espina dorsal i cacto d'or de la serp (este nom ho compartix en Echinocereus pensilis)

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Bergerocactus emoryi». www.llifle.com. Consultat el 2025-01-07.
  2. «Cereus emoryi Engelm. | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-01-07.
  3. «Bergerocactus emoryi (Engelm.) Britton & Rose | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-01-07.
  4. «Bergerocactus» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-07-23.
  5. Urs Eggli, Leonard I. Newton: Etymological Dictionary of Succulent Plant Names. Springer, Berlin/Heidelberg 2010, ISBN 978-3-642-05597-3, S. 76.
  6. «Bergerocactus emoryi: Burquez Montijo, A., Butterworth, C., Baker, M., Porter, J.M., Pont, R. & Felger, R.S.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i.T151980A121452534».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/iucn.uk.2017-3.rlts.t151980a121452534.en.Consultat el 2025-07-23.