Berisa

Berisa (Plantilla:Lang-grc), també deletreada com Berissa, Verisa o Verissa, era una ciutat de la província romana tardana del Pontus Polemoniacus, en Àsia Menor, que Kiepert i W. M. Ramsay han identificat en el poble modern de Baulus (també conegut com Bolus), a 25 quilómetros al suroest de Tokat.

Història

En l'época de Sant Basilio, Berisa es va incloure en la diòcesis de Ibora, com es desprén de les cartes LXXXVI i LXXXVII de Basilio, pero poc despuix es va convertir en bisbat independent en Armènia Prima, en Sebasteia com a metròpoli. Este important canvi va tindre lloc abans de 458, quan el seu bisbe, Majencio, va subscriure en els seus colegues d'Armènia Prima una carta sinodal al emperador León I (Mansi, XII, 587-589). Hierocles, a principis de el VI, no la tracta com una ciutat independent; pero Justiniano ho menciona com a tal en una Novela de 536, entre les ciutats d'Armènia Secunda. Cal recordar que este emperador, en crear la província d'Armènia Quarta en 536, va donar a Armènia Prima el nom d'Armènia Secunda, sense alterar l'organisació eclesiàstica establida, per lo que Berisa va quedar com a sèu sufragánea de Sebasteia. En algun moment, mentres Berisa, baix el nom de Verissa, era part d'Armènia Secunda, la sèu va ser elevada al ranc arzobispal, a on Verissa encara és considerada per l'Iglésia catòlica com sèu titular.

Entre els seus bisbes posteriors es pot mencionar a Tomás, qui va estar present en el quint concilie ecuménico en Constantinopla, en 553 (Mansi, IX, 175), i un atre en el sext en 680-681 (Mansi, XI, 66). Apareix encara més vesprada en el Notitia Episcopatuum com sufragáneo de Sebasteia. En alguns texts apareix com Merisse o Kerisse, simples errors paleogràfics.

Berisa era un bisbat llatí fins a el XV, quan Pablo II va nomenar al franciscano Lliberte de Broehun per a succeir al bisbe fallit, Juan (Wadding, Annales Minorum, VI, 708). Berisa, que ya no és un bisbat residencial, figura hui en la llista de l'Iglésia Catòlica com sèu titular.