Bernardo de Irigoyen (Missions)
Bernardo de Irigoyen (antigament cridada Barracó) és la ciutat capçalera del Departament General Manuel Belgrano en la província de Missions. És un municipi de primera categoria. Va ser fundat l'11 de juliol de 1921. en honor a Bernardo de Irigoyen, un important advocat i polític argentí de el XIX que va lluitar pels llímits territorials d'eixa zona fronteriça. El nom es va elegir en 1936 per a reemplaçar el nom anterior, "Barracó", en la finalitat d'enfortir l'identitat nacional argentina i per l'influència de la població que havia aplegat de diferents parts d'Argentina i Brasil.
Localisació
[editar | editar còdic]La ciutat es troba en el punt més oriental de l'Argentina continental, en la coneguda «Frontera Seca» en les ciutats brasileñas de Dionísio Cerqueira (Estat de Santa Catarina) i Barracão (Estat de Paraná), sent per això un important punt d'ingrés i egreso de persones al país.
Posseïx Aduana habilitada en totes les categories.
- Trànsit Veïnal fronteriç
- Transport de càrrega internacional
- Transport de passagers
Posseïx Migracions. Funcions delegades per la Direcció Nacional de Migracions, a càrrec de la Secció "Pont Internacional Bernardo de Irigoyen" de Gendarmería Nacional Argentina i posseïx totes les categories migratòries habilitades.
Es troba sobre el cerro Barracó a una altitut de 835 m s. n. m., i molt prop del cerro Racó de 843 m s. n. m., sent est el punt més alt de tota la mesopotamia, aixina com també la major altura de tot l'est argentí, trobant-se cerros de major altitut que este recent en el Sistema de Ventania, trobada en l'interior de la província de Buenos Aires.
Dins del municipi es troba també el núcleu urbà de Dos Germanes.
El total de precipitacions per any és de 2012 mm.cita requerida S'aplega a ella a través de la Ruta Nacional 14, que conecta a la Mesopotamia en atres regions del país.
El núcleu urbà de Campiñas d'Amèrica es troba a 5 km al surest del centre de la ciutat de Bernardo de Irigoyen, sent un referent en tota la regió perque allí se celebra el campeonat regional de fútbol colonial.
Història
[editar | editar còdic]Segons registres les primeres exploracions a l'actual localitat datarien de 1868, per encàrrec de l'emperador de Brasil Don Pedro II, que va enviar un grup d'hòmens, per a crear una picades en la selva que rumbeara cap al riu Paraná seguint el Iguazú, per a que l'eixèrcit brasiler poguera tindre un atre pas a Paraguai per la guerra de la Triple Aliança (1865-1870). Pel pas d'estos exploradors brasilers es va poder conéixer que l'existència de grans yerbales selvada, l'explotació de la qual provocaria el seu poblament i pronta extracció per estos. Recent a fins de el XIX i principis de el XX, vàries companyies Argentines es trobarien en estos immensos yerbales. Els quals travessaven els actuals municipis de Sant Pedro i Sant Antonio, creuant per l'actual localitat de Bernardo de Irigoyen. Estos yerbales varen motivar la visita del naturaliste alemà, Carlos Burmeister, que volia estudiar els recursos de la zona. Per eixos anys es coneixia a este lloc com a Barracó, per la radicació de tolderías cridades barraques. Encara que també es diu que sobre la boca del Pepirí havien construït prop de les seues capçaleres un Barracó (1886). En la creació del Territori Nacional de Missions en 1881 i després la recuperació de les terres públiques inicia el procés de colonisació de Missions. Sorgint les Colónies Oficials, organisades per l'estat, una d'elles creada sobre un assentament ya existents, com lo va ser Barracó, fundat l'11 de juliol de 1921, per decret 1.612 del Poder Eixecutiu, en el lloc denominat Aparicio Cué.
A esta regió varen aplegar molts aventurers i científics com el botànic Carlos Spegazzini (1907). Estos després es convertiran en colon o comerciants, els qui varen alçar cases de fusta, convertint-se en les primeres morades d'un chicotet poblat, que aglutine a nous aventurers i natius. Entre les persones més importants que varen aplegar seran docents i agents de seguritat. Per a 1898 es va habilitar un Jujat de Pau (registrat per decret nacional en 1906). Un Registre Civil (1906) i per a 1907 aplega un destacament policial a càrrec del Sargent Batiste Gens. La formació de la colónia fiscal va resultar d'un arremate entre riera Inocents (llímit N.E. de la propietat de José Cámpora títul expedit per corrents en 1881) i la llínea Barilari. Mentres que a el N.O. es varen tindre que traçar una demarcació nova que dividixca les terres de Sant Pedro de les de Barracó en 1891 i després del laudo Cleveland, a l'orient el llímit va passar a ser el Pepirí Guazú. Que serà llímit internacional en Brasil, i les localitats brasileres de Dionisio Cerqueira (Estat de Santa Catarina), i Barracao (Estat de Paraná). La colónia va ser creada en la frontera en la República del Brasil. A on ya existia una població assentada formada per brasilers, correntinos i d'atres latitut que varen aplegar al lloc en un primer moment per a l'extracció de yerba mat selvada, que transportaven per una picada (passant per campanyes de Américo) a llom de mula o cavall a port Piray. Encara que segons senyes, el lloc més poblat era colónia Internacional (la inter) ubicada a pocs km de Barracó. El Governador del Territori de Missions Dr. Carlos Falca visite el poble en 1931, per a comunicar l'inici de la construcció de la ruta Nacional 14 des de Oberá. Este mateix any decidix firmat el decret de creació de la primera comissió de foment de Barracó, el dia 30 de setembre de 1931. Designant als veïns José Junis, Juan Vacki, Manuel Silva Dico, Juan Russo i José C. Ortiz, com els seus primers integrants. Esta Comissió de Foment decidix canviar el nom del poble per un atre més representatiu i que ho diferenciara de la localitat brasilera que tenia el mateix nom. D'esta manera el governador duria la petició al president Agustín P. Just, que decrete del dia 18 de giner de 1934 li otorga la seua nova denominació: Bernardo de Irigoyen. Eixe mateix any, el 12 de setembre es forma el poble actual; segons consta l'expedient 105.278/36. Començant el seu mensura el 4 de setembre de 1936, a on es va dispondre la subdivisió del poble. L'economia de la regió se sustentava de l'explotació de yerba mat selvada, l'activitat de la qual va ser desapareixent en la carència del producte; encara que també s'extrea margalloneres. Després va ser substituïda per l'explotació forestal de Araucarias i després d'atres fustes nobles, que varen donar lloc a l'instalació de varis aserraderos i laminadoras. Esta indústria maderil va continuar entre les décades del 1940 i 1960. Al mateix temps es donaria el contrabando de distintes mercaderies i aliments cap a Brasil, açò aprofitant la condició de la frontera seca i la seua poca vigilància. Pero en l'increment del personal de Gendarmería Nacional esta activitat es va llimitar al mínim i per vies llegals. Este comerç fronteriç va créixer de manera desmesurada des de fins dels ´60 fins a l'any 1972, quan el valor cambiario va deixar de ser favorable al país veí, reduint-se el número d'intercanvis, pero sense deixar d'existir el comerç internacional. En decembre de 1953 Missions recupera el caràcter de província I Bernardo de Irigoyen passa a formar part dels nous municipis de la província, comienzara a elegir les seues autoritats i va l'aplegada institucions com el Banc Província de Missions a fins dels ´70. Ademés es va dur alvance la construcció d'un aeròdrom que funcione fins a 1982. Pero el fet més important va ser l'arribada de l'asfalt que varen ajudar a traure de l'aïllament en atres municipis de la província. I a la seua volta ajude a que els productes pogueren aplegar i eixir en major facilitat al poble o des de la frontera.
Des dels seus orígens, com a municipi, varen passar molts veïns com a intendents de la localitat, entre ells podem nomenar a Manuel Silva Dico, Argentí Silva Dico, Raúl Silva Dico, Manuel Vicente, Hortencio Cremonini, Idelino Moixa, René Echenique, Alberto Santa Clara, Alcibiades Echenique, Wilmer Fernández, Rubén Costantino Kiskis, Edgardo Sar, Carlos Almeida, Edgardo Nemesio Aquino, Jorge Oscar Gadulla, Jorge Segon Feldman, Guillermo Fernández, este últim és el primer intendent naixcut en Bernardo de Irigoyen. La transformació de la localitat es deu a l'arribada d'institucions com la gendarmería nacional, l'eixèrcit argentí Companyia de Caçadors de Mont 18 (17 de decembre de 1996) i l'Estacions Meteorològica (AERO). Ademés de servicis públics, escoles, comerços i sobretot el comerç internacional en el Brasil. Sense oblidar-nos del treball agrícola per al consum o la comercialisació. Actualment existix una atra urbanisació propenca coneguda com Dos Germanes, un assentament en terres fiscals mensurado en 1987 (encara que el poblament ya existia a fins de el XIX), es troba propenca a la ruta provincial N.º 17, la població de la qual va ser aumentant en els últims anys.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Bernardo de Irigoyen (Misiones)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.