Berserker

Placa de bronze de l'era de Vendel, trobat en Öland.

Els berserkers (també ulfhednar) eren guerrers vikingos que combatien semidesnudos, coberts de pells. Entrabar en combat baix cert trance de perfil psicótico, casi insensibles al dolor, es diu que eren casi tan forts com a orsos o bous, i aplegaven a mossegar els seus escuts i no hi havia fòc ni acer que els detinguera. Es llançaven al combat en fúria cega, sense armadures. La seua sola presència atemorisava als seus enemics i inclús als seus companyers de batalla, puix en estat de trance no estaven en condicions de distinguir aliats d'enemics.

Etimologia

L'orige etimològic d'esta paraula és incert. Una teoria diu que deriva del nòrdic berr («nuet») i serkr (penyora de vestir similar a una camisa). Una atra teoria afirma que deriva del germànic berr («orso»), ya que solien usar pells d'animals (orsos, llops i venados). Per un atre costat, Ulfhednar es pot traduir com a pell de llop.

Precedent històric

Juliol César ya va citar en el seu De bell Gallico, l'expressió furor teutonicus a l'actitut belicosa i loco heroísmo d'alguns combatents germànics, que s'enfrontaven nuets, a pit descobert, cares pintades i aullando salvajement quan s'enfrontaven als eixèrcits de Roma.

Vore també

• Possessió demoníaca
• Enteógeno
• Síndrome Amok
• Männerbund

Bibliografia

• Beard, D. J. "The Berserker in Icelandic Literature." In Approaches to Oral Literature, Ed. Robin Thelwall, Ulster: New University of Ulster, 1978, pp. 99-114.
• Blaney, Benjamin. The Berserkr: His Origin and Development in Old Norse Literature, Ph.D. Diss. University of Colorat, 1971.
• Davidson, Hilda R. E. "Shape-Changing in Old Norse Sagues." In Animals in Folklore, Ed. Joshua R. Porter and William M. S. Russell. Cambridge: Brewer; Totowa: Rowman and Littlefield, 1978, pp. 126-42.
• Davis, E. W. (1983) "The ethnobiology of the Haitian zombie", Journal of Ethnopharmacology, 9:85-104.
• Fabing, Howard D. "On Going Berserk: A Neurochemical Inquiry." Scientific Monthly, 83 [Nov. 1956].
• Höfler, Otto. "Berserker." Reallexikon der Germanischen Altertumskunde. Bd.2. Ed. Johannes Hoops. Berlin: Walter de Gruyter. 1976. pp. 298-304.
• Högberg, Ole. Flugsvampen och människan. Section concerning the berserker myth is published online [1] (en suec i en format PDF) ISBN 91-7203-555-2.
• Holtsmark, Anne. "On the Werewolf Motif in Egil's saga Skalla-Grímssonar" Scientia Islandica/Science in Iceland 1 (1968), pp. 7-9.
• Von See, Klaus. "Berserker." Zeitschrift für deutsche Wortforschung 17 (1961), pp. 129-35; reprinted as "Exkurs rom Haraldskvæði: Berserker" in his Edda, Saga, Skaldendichtung: Aufsätze zur skandinavischen Literarur dones Mittelalters. Heidelberg: Winter, 1981, pp. 311-7.

• Michael P. Speidel, "Berserks: A History of Indo-European 'Mad Warriors'", Journal of World History 13.2 (2002) 253-290, [2].
• Weiser, Lilly. Altgermanische Jünglingsweihen und Männerbünde: Ein Beitrag zur deutschen und nordischen Alterums- und Volkskunde. Bausteine zur Volkskunde und Religionswissenschaft, 1 Buhl: Konkordia, 1927.
• The Sagues of Icelanders: Penguin Classics Deluxe Edition (World of the Sagues), Ed. Örnólfur Thorsson. Penguin (Senar-Classics); New Ed edition (February 27, 2001). pp.741-742.
• Wernick, Robert. The Vikings. Alexandria VA: Clave-Life Books. 1979. p. 285.