Beta vulgaris subsp. vulgaris var. altissima
La remolacha azucarera (Beta vulgaris vulgaris var. altissima)[1] és una variació de la remolacha comuna (Beta vulgaris) d'a on s'obté sucre de forma industrial. Existixen atres varietats com la bleda, la remolacha hortícola i la remolacha forrajera. La raïl de la remolacha azucarera s'ha anat seleccionant durant anys per a conseguir un major percentage de sucre en la seua composició i una major capacitat agrícola.
l'Unió Europea, els Estats Units, i Rússia són els tres principals productors de remolacha azucarera del món,[2] pero solament l'Unió Europea i Ucrània són exportadors significatius de sucre de remolacha.
Cultiu
[editar | editar còdic]| Principals productors de remolacha azucarera - 2018 (millons de tonellades) | |
|---|---|
| border|link=|20px Rusia | 42,0 |
 FRA |
39,5 |
| [[Image:Flag_of_Estados Unidos
.png|20px]] || align="right" | 33,8 | |
| Plantilla:ALE | 26,9 |
| Archiu:Flag of Turquía.png | 18,9 |
| class=notpageimage noviewer|border|link=|20px Polonia | 14,3 |
| border|link=|20px Ucrania | 13,9 |
 |
13,9 |
| class=notpageimage noviewer|border|link=|20px Egipto | 11,2 |
| Archiu:Flag of Reino Unido.png | 7,6 |
| Total mundial | 274,8 |
| Font: UN Food & Agriculture Organisation (FAO)[3] | |
La remolacha azucarera és una planta bienal molt resistent a la fredor que pot créixer en climes templats. Durant el primer any forma una gran raïl (d'un a dos quilograms) en entre un 15 % i 20 % de sacarosa. El segon any florix, pero es cull ans que açò ocórrega, ya que fa que la raïl decreixca.
En la majoria dels climes templats es planta en primavera. En 100 dies de creiximent és suficient per a la producció comercial de la remolacha azucarera. La seua llavor és menuda, contenint un quilogram fins a 100 000 llavors.
Actualment, la sembra mecànica, els herbicida i la recolecció mecanisada fan que la mà d'obra amprada s'haja reduït dràsticament i ha aumentat la seua productivitat.
Per a la recolecció mecanisada, unes segadoras talen la corona de la planta i posteriorment alcen les raïls de la terra, eliminant els excessos d'esta i les depositen en un camió per al seu posterior transport.
Processat
[editar | editar còdic]La primera fase és la recepció en la fàbrica azucarera. Cada lot de remolaches es pesa i es determina la tara composta per terra, els trossos de corona restants (que conté poc sucre), el contingut de sucre (per polarimetría) i el contingut de nitrogen. Despuix la remolacha es llava.
La remolacha es talla en tires i pansa per un difusor per a extraure-li el sucre en aigua calenta.
La carbonatació és un sistema per a extraure les impurees del sucre ans que cristalice, es fa en una dissolució d'hidròxit de calcio. Este tractament fa precipitar les impurees i convertix els sucres simples com la glucosa i fructosa en àcit carboxílics més estables.
Despuix es fa burbujear diòxit de carbono en la solució azucarada, precipitant el carbonat de calcio. Posteriorment, se li modifica el pH i és sulfatizado.
El sucre es concentra per evaporament múltiple obtenint-se un aixarop al 60 % de sacarosa. A este aixarop se li afigen cristalizadores, formant-se el sucre que coneixem.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ http://www.plantnames.unimelb.edu.au/sorting/beta.html#vulgaris-vulgaris-altissima
- ↑ Major Food And Agricultural Commodities And Producers - Countries By Commodity
- ↑ «Sugar beet production in 2017; Crops/Regions/World List/Production Quantity (from pick lists)». UN Food and Agriculture Organization, Statistics Division (FAOSTAT). Archivat des d'el original, el 11 May 2017. Consultat el 21 de febrer de 2017.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Beta vulgaris subsp. vulgaris var. altissima» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.