Betula papyrifera
_(9448100060).jpg){kind=link}
Betula papyrifera, el abedull papirífero[1] o abedull de les canoas, és una espècie d'arbre pertanyent a la família de les betuláceas nativa del nort d'Amèrica del Nort.
Descripció
[editar | editar còdic]És un arbre de tamany mijà, caducifolio, que pot alcançar els 20 m d'altura (excepcionalment 35 m), en un tronc de fins a 80 cm de diàmetro. La corfa és de color blanc, comunament lluent en escamas fines en tires horisontals, i, a sovint, negres en chicotetes marques i cicatrius. En els menors de cinc anys, en la corfa apareixen lenticelas de color marró en blanc, per lo que l'arbre és molt més difícil de distinguir d'atres arbres. Les fulls són alternes, ovadas de 5-12 cm de llarc i de 4 - 9 cm d'ample, en un marge doblement serrat. Els brots de les fulls són chicotets i cònics, són de color vert en vores marrons. Les florés són polinizadas pel vent de polinisació en aments de 3-8 cm de llongitut en les puntes de branques. El frut madura en el autumne. La fruta madura es compon de numeroses i diminutes llavors aladas envasades entre les bràcteas.
Distribució
[editar | editar còdic]Betula papyrifera dispon d'una àmplia distribució. Es troba en l'interior (var. humilus) i sudcentral (var. kenaica) d'Alaska i en totes les províncies i territoris de Canadà, en excepció de Nunavut, aixina com el nort del territori continental d'Estats Units, al sur de Pennsilvània i Washington, en chicotetes poblacions aïllades més al sur en les montanyes de Carolina del Nort i Colorat. La població més meridional dels Estats Units es troba en Lost Gulch en la City of Boulder Mountain Parks, un recort relicto del Pleistoceno aïllat que provablement reflectix l'alcanç de la vegetació boreal cap al sur en la zona durant l'última Edat de Gèl.[2]
Ecologia
[editar | editar còdic]Betula papyrifera és un pioner de les espècies, per eixemple, en freqüència és un invasor primerenc despuix d'un incendi en la taiga de Picea mariana.[3] Requerix alts nutrients i l'exposició al sol. La corfa és molt resistent. A sovint, la fusta d'un abedull derribat es podrirà deixant intacta la corfa hueca.[4] La corfa d'abedull és un aliment bàsic d'hivern per al alce. La calitat nutricional és pobra, pero és important per a la invernada dels alces, per la seua gran abundància. A pesar de que el cérvol de #Virginia, considera una "elecció d'aliments-secundària", és un important component de la seua dieta. En Minnesota, el cérvol de #Virginia menja grans cantitats de fulls d'abedull en el autumne. La llebre americana s'alimenta de la corfa interior i les rates mengen les llavors. Els fulls també servixen d'aliment per a varis lepidòpters. Vore la Llesta de lepidòpters que s'alimenten dels abedulls.
Conservació
[editar | editar còdic]És considerada vulnerable en l'Estat d'Indiana, en perill en Illinois, #Virginia, #Virginia Occidental i Wyoming, i críticament en perill en Colorat i Tennessee.
Usos
[editar | editar còdic]Betula papyrifera té una suau, pero moderadament pesada fusta blanca. És excelent llenya d'alt rendiment, ademés la corfa fa un gran fòc d'arrancada, ya que es crema a altes temperatures, inclús quan està mullada, per lo que és molt útil si s'està vivaqueando en el bosc. És acceptable per a parts de mobles, pisos. No té un alt valor econòmic. La llacor pot ser utilisada per a produir l'aixarop d'abedull. El seu nom reflectix l'us de la corfa de l'arbre, principalment pels indígenes americans, per a un material d'escritura i també de que la corfa es va utilisar per a la cobertura exterior de les canoas. En la construcció de cases en sostre d'herba, la corfa s'utilisa per a crear una capa resistent a l'aigua.[4]
Cultura
[editar | editar còdic]Betula papyrifera és l'arbre emblema de la Província de Saskatchewan i l'arbre de l'Estat de Nou Hampshire.
Sinonímia
[editar | editar còdic]- Betula alba var. communis Regel
- Betula alba subsp. papyrifera (Marshall) Regel
- Betula alba var. papyrifera (Marshall) Spach
- Betula llenta var. papyrifera (Marshall) Castigl.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Nom vulgar preferit en castellà, en Arbres: guia de camp; Johnson, Owen i More, David; traductor: Pijoan Rotger, Manuel, ed. Omega, 2006. ISBN 978-84-282-1400-1. Versió en espanyol de la Collins Tree Guide.
- ↑ Cooper, Dave. Ecological Survey of the City of Boulder, Colorat Mountain Parks. Manuscript on file with the City of Boulder Parks and Recreation Department. Boulder, Colorat, 1984.
- ↑ C. Michael Hogan. 2008. Black Spruce: Picea mariana, GlobalTwitcher.com, ed. Nicklas Stromberg [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ 4,0 4,1 Ewing, Susan. The Great Alaska Nature Factbook. Portland: Alaska Northwest Books, 1996.
- ↑ Sinònims en Catalogue of life
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Betula papyrifera.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Betula papyrifera.- Flora of North America: Betula papyrifera
- Flora of N.Amer- RangeMap: Betula papyrifera
- https://web.archive.org/web/20090417035805/http://www.cnr.vt.edu/dendro/dendrology/syllabus/factsheet.cfm?ANEU=14 (best picture of young bark)
- http://www.fs.fed.us/database/feis/plants/tree/betpap/all.html (most detailed data)
- http://www.rook.org/earl/bwca/nature/trees/betulapap.html [2] archivat en Wayback Machine. (concise outline details)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Betula papyrifera» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.