Biaix de memòria

Un comportament biaixat en la memòria és un tipo de biaix cognitiu, el qual pot millorar o pel contrari desvirtuar les cridades o peticions a la memòria. El biaix en la memòria pot alterar el contingut de lo que hem recordat i fer-nos notificar als demés fets que són erròneus. S'ha considerat que la característica que diferencia al confabulador del boler és l'intenció d'enganyar del segon

Tipos de confabulaciones

Artícul principal → Confabulación (psicologia).

Existixen varis tipos de confabulaciones:

1. Confabulaciones provocades o forçades. Es donen quan es necessiten reblir estanys de memòria, la qual cosa pot succeir quan es presenta algun test. Són semblades als errors que una persona sana pot presentar quan intentar memorisar alguna cosa en un interval de retenció prolongat, i poden representar una resposta habitual segons una memòria alterada.
2. Confabulaciones espontànees. Estes solen presentar-se en pacients malalts (que patixen alguna malaltia de memòria); com per eixemple les persones que sofrixen d'amnèsia.
3. Confabulaciones momentànees. Fa referència a les afirmacions que es realisen quan es qüestiona a algú. Estes confabulaciones es relacionen en escenaris de la vida real, és dir no són de contingut fantàstic pero solen ser incompatibles en les circumstàncies i l'estat de la persona que la diu. Per eixemple, el pacient pot relatar que va a realisar un viage a l'estranger quan, en realitat, està internat en l'hospital.
4. Confabulaciones fantàstiques. Estes confabulaciones es caracterisen per no tindre cap relació en la realitat. Esta classe de confabulaciones són comunes en pacients que sofrixen de demència.

Tipos d'errors

• Biaix de l'elecció comprensiva - És un error vist en la memòria quan les persones són més propenses a recordar els atributs positius si estos formen part d'una elecció presa i acceptada per ells que per una que han rebujat. En cas d'haver rebujat l'opció no conseguixen recordar tan ben els aspectes positius de la mateixa. Els adults són més propensos que els jóvens a este tipo d'error de la memòria.
• Efecte aula - Establix que una proporció del rendiment dels estudiants és explicat per un bon ambient en l'aula i el professor en lloc de deure's purament a factors individuals. En este cas l'efecte cognitiu en la memòria és positiu.
• Efecte contextual - Establix que els processos cognitius i la memòria són depenents del context, com que els recorts fòra de context o no relacionats són més difícils de recordar que els recorts relacionats o en context mnemotècnic.
• Efecte de l'humor - Establix que els temes o objectes en gràcia són més fàcils de recordar que aquells que no ho són.
• Amnèsia infantil - És l'impossibilitat de retenció d'alguns recorts en edat anterior als dos anys.
• Efecte generació - L'informació generada per un mateixa és millor recordada que la generada per uns atres.
• Efecte de nivells de processament - Diferència en diferents graus o nivells d'efectivitat dels diferents métodos de codificació de l'informació en la memòria. És una forma general de definir els biaix que les diferents formes o métodos per a memorisar tenen. Vore a nemotecnia o efecte contextual.
• Efecte per exposició - Este efecte consistix que la familiaridad d'un signe o objecte incrementa la capacitat d'associació o memorisació.

• Efecte d'informació errònea - L'informació errònea o extra afecta a les descripcions recordades de les persones. Ej. Si es preguntava a quina velocitat anava el coche quan es va destrossar en l'atre, és dir, s'afig el verp destrossar. La majoria de les persones a les que despuix se'ls va preguntar si havien vist cristals trencats, contestaven sí, quan en realitat no els hi havia hagut. No obstant, si s'obviava la primera pregunta les persones conseguien recordar en major precisió que no va haver cristals trencats.
• Efecte de modalitat - Quan es recorda és més fàcil fer-ho per als últims elements d'una llista si esta ha segut rebuda via dictat que quan estos elements varen ser rebuts via llectura.
• Biaix de memòria per estat fisiològic - L'estat corporal o estat d'ànim afecta congruentemente en la capacitat per a recordar.
• Inhibició de memòria - És l'habilitat per a no recordar informació que és irrellevant. És una capacitat crítica del sistema de memòria. Eixemple de falta d'inhibició de memòria: si quan una persona intenta recordar a on va aparcar el coche esta recorda tots les voltes anteriors en les que ha aparcat el coche. Açò no és beneficiós, ya que per a recordar alguna cosa no només és essencial rebre l'informació rellevant a l'assunt, sino també inhibir activament l'informació irrellevant. D'esta forma si es lligen dos llistes i es demana que es recorde només una, és possible que els elements d'abdós llestes es mesclen.
• Efecte de superioritat visual - Els conceptes són molt més fàcils de recordar si estos són presentats en imàgens en lloc de paraules.
• Efecte positiu - És la tendència o biaix d'algunes persones d'atribuir o recordar comportaments positius inherents en les persones que els agraden.

Vore també

• Confabulación
• Biaix cognitiu
• Llista de prejuïns cognitius
• Inhibició de la memòria