Biaix cognitiu
Un biaix cognitiu és un efecte sicològic que produïx una desviació en el processament mental, lo que du a una distorsió, juí inexacto, interpretació illògica o, dit en térmens generals, irracionalismo que es dona sobre la base de l'interpretació de l'informació disponible, encara que les senyes no siguen llògics o no estiguen relacionats entre sí.[1][2][3] Els biaix socials es denominen generalment biaix atribucionales i afecten a les nostres interaccions socials de cada dia, també estan presents en la provabilitat i presa de decisions. Davant un estat de confusió, és important precisar i destacar els mecanismes netament cognitius dels intelectivos, ya que estos últims corresponen en l'intuïció a biaix preceptius coneguts comunament com falàcies.
L'existència de biaix cognitius sembla ser una traça adaptativa sorgida durant l'evolució humana, que ajudaria a prendre decisions ràpides davant certs estímuls potencialment amoladors, en situacions en les que una resposta immediata pot ser més valiosa per a la supervivència que un anàlisis detallat.[4] Esta immediatea pot conduir a prendre decisions errònees, a voltes, en conseqüències greus.[5]
Els biaix cognitius permeten desenrollar models simplificados del món o de la realitat que rodeja als directius i gerents, en el propòsit de facilitar tant el procés de presa de decisions baixe situacions complexes com el desenroll de propostes de solució als problemes empresarials; és dir, permeten reduir les difícils tasques mentals a tasques més senzilles, i entre estes la definición de l'estructura organisativa de l'empresa i de les seues variables de disseny associades.[6]
La psicologia cognitiva estudia este efecte, aixina com atres estratègies i estructures que utilisem per a processar l'informació, havent identificat una gran cantitat d'ells, en freqüència relacionats entre sí.[7]
Desenroll del concepte
[editar | editar còdic]
El biaix cognitiu sorgix de diversos processos que a voltes són difícils de distinguir. Estos inclouen processament de l'informació per mig de dreceres (heurística),[5] motivacions emocionals i morals,[8] o l'influència social.[9]
La noció de biaix cognitiu va ser introduïda per Daniel Kahneman i Amos Tversky en 1972,[10] i va sorgir de la seua experiència en l'impossibilitat de les persones de raonar intuitivamente en órdens de magnitut molt grans, o anumerismo ('innumeracy' en anglés).
Tant ells com atres investigadors varen demostrar l'existència de varis patrons de situacions en que els juïns i decisions humanes diferien de lo predible segons la teoria de l'elecció racional. Varen explicar estes diferències en térmens heurístics, processos intuïtius, pero que introduïxen errors sistemàtics.[10][11]
Estos experiments es varen estendre més allà dels programes d'investigació lligats a la psicologia acadèmica cap a atres disciplines com la medicina i la ciència política,[12] i va anar un factor important en el sorgiment de l'economia conductual, duent a Kahneman a guanyar el Premi Nobel d'Economia en 2002 per haver integrat aspectes de l'investigació sicològica en la ciència econòmica, especialment pel que fa al juí humà i la presa de decisions baixe incertitut.[13] Totes estes investigacions varen conduir a Tversky i Kahneman al desenroll de la teoria de les perspectives com una alternativa més realista a la teoria de l'elecció racional.
Els crítics de Kahneman i Tversky, com Gerd Gigerenzer, argumenten que l'heurística no deu dur-nos a definir el pensament humà com a plagat de biaix cognitius irracionals, sino més be concebre la racionalitat com un instrument d'adaptació que no s'ajusta idénticamente a les regles de la llògica formal o de la provabilitat.[14] Alguns investigadors posteriors, tals com David Funder i Joachim Krueger han sugerit la possibilitat de vore els prejuïns cognitius no com a errors, sino com a dreceres amprades pels humans a l'hora de predir i prendre decisions, sobretot quan no hi ha molta informació.
Biaix estudiats àmpliament
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Anex:Biaix cognitius.
- Biaix retrospectiu o biaix a posteriori: és l'inclinament a vore els events pretéritos com a predibles.
- Biaix de correspondència, denominat també error d'atribució: és la tendència de fer excessiu émfasis en les explicacions fonamentades, comportaments o experiències personals d'atres persones.
- Biaix de confirmació: és la tendència a investigar o interpretar informació que confirma preconcepciones.
- Biaix d'autoservici: és la tendència a reclamar més responsabilitat pels èxits que pels fallos. Es mostra també quan la gent tendix a interpretar com a beneficiosa per als seus propòsits informació ambigua.
- Biaixe de fals consens: és la tendència experimentalment corroborada de creure que les pròpies opinions, creències, valors i hàbits estan més estesos entre el restant de la població de lo que realment ho estan.
- Biaix de memòria: és un biaix cognitiu que millora o deteriora la rememoración d'un recort (ya siga la provabilitat de que el recort siga rememorat, o la cantitat de temps necessari per a que açò ocórrega, o abdós), o que altera el contingut d'un recort reportat.
Ceguera a les plantes
[editar | editar còdic]Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (1972).Cognitive Psychology.3(3)
- 430-454.doi:10.1016/0010-0285(72)90016-3.
- ↑ Baron, J. (2007). Thinking and deciding. New York, NY: Cambridge University Press.
- ↑ Ariely, D. (2008). Predictably irrational: The hidden forces that shape our decisions. New York, NY: HarperCollins.
- ↑ Simon, H. A. (1955). «A behavioral model of rational choice.» The Quarterly Journal of Economics, 69(1), 99-118. doi:10.2307/1884852
- ↑ 5,0 5,1 Kahneman, D., Slovic, P., & Tversky, A. (1982). Judgment under uncertainty: Heuristics and biases. Cambridge University Press.
- ↑ Zapata & Canet, 2009, p.244).
- ↑ Biaix cognitius: quan pensem ràpit i mal
- ↑ Pfister, H.-R., & Böhm, G. (2008). «The multiplicity of emotions: A framework of emotional functions in decision making.» Judgment and Decision Making, 3, 5-17.
- ↑ Wang, X. T., Simons, F., & Brédart, S. (2001). «Social cues and verbal framing in risky choice.» Journal of Behavioral Decision Making, 14(1), 1-15. <1::AID-BDM361>3.0.CO;2-N doi:10.1002/1099-0771(200101)14:1<1::AID-BDM361>3.0.CO;2-N
- ↑ 10,0 10,1 Kahneman, Daniel (2002). «Representativeness Revisited: Attribute Substitution in Intuitive Judgment», Thomas Gilovich, Dona-li Griffin, Daniel Kahneman (ed.). Heuristics and Biases: The Psychology of Intuitive Judgment, Cambridge: Cambridge University Press, pp. 51-52. ISBN 978-0-521-79679-8.
- ↑ Tallada, N. (2008). «Els Biaix Cognitius en la Presa de decisions». International Journal of Psychological Research, ISSN 2011 – 7922. Vol. 1 No. 1. 68-73.
- ↑ Gilovich, Thomas (2002). «Heuristics and Biases: Then and Now», Thomas Gilovich, Dona-li Griffin, Daniel Kahneman (ed.). Heuristics and Biases: The Psychology of Intuitive Judgment, Cambridge: Cambridge University Press, pp. 1-4. ISBN 978-0-521-79679-8.
- ↑ [1] Nobelprize.org
- ↑ Gigerenzer, G. (2006). «Bounded and Rational», Contemporary Debats in Cognitive Science, Blackwell, p. 129. ISBN 1-4051-1304-9.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Gilovich, Thomas (1991): How we know what isn't baix. The fallibillity of human reason in everyday life, The Free Press [traducció espanyola: Gilovich, Thomas (2009): Convençuts, pero equivocats, ed. milrazones, ISBN 978-84-936412-2-1].
- Tversky, A., Kahneman, D. (1981). «The Framing of Decisions and the Psychology of Choice». Science, New Séries, Vol. 211, No. 4481. 453-458.
- Kahneman, D., Knetsch, J. (1991). «Anomalies. The Endowment Effect, Loss Aversion, and Status Quo Bias». The Journal of Economic Perspectives, Vol. 5, No. 1. 193-206.
- Harmon-Jones, E., Harmon-Jones, C. (2007). «Cognitive Dissonance Theory After 50 Years of Development». Zeitschrift für Sozialpsychologie, 38 (1)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sesgo cognitivo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.