Efecte del fals consens

Els fonamentalistes, els conservadors i extremistes de signe variat, jugen que les seues reivindicacions, valors, i creències, són compartits per molta més gent de la que realment les compartix, pel efecte de fals consens.

En psicologia, el efecte del fals consens és un biaix cognitiu pel que moltes persones tendixen a sobreestimar el grau d'acort que els demés tenen en ells. Les persones tendixen a presupondre que les seues pròpies opinions, creències, predilecció, valors i hàbits estan entre les més elegides, recolzades àmpliament per la majoria. Esta creència és un biaix que exagera la confiança dels individus en les seues pròpies creències, aun cuando estes siguen errònees o minoritàries.

Freqüentment este biaix apareix en grups d'opinió en els que l'opinió colectiva és la mateixa que la dels individus del grup. Com els membres del grup han alcançat un consens intern i rarament troben a algú que dispute eixe consens, tendixen a creure que tot lo món, incloent les persones que estan fòra del grup, és de la mateixa opinió que el grup.

No existix una causa simple per a este biaix cognitiu; s'ha sugerit que a lo manco parcialment els factors poden ser la heurística de disponibilitat i el biaix d'autoservici.

Introducció

Des dels temps de Freud s'han publicat un gran número de treballs sobre les tendències de les persones a atribuir a atres característiques que es troben en sí mateixos. D'acort en açò pot afirmar-se que, per eixemple:

• La gent a la que li agrada transnoctar, la música alta i els coches veloços i que poden i volen dir-ho també tendixen a proyectar eixos gusts sobre uns atres.
• Els francófilos pensen que hi ha més aficionats al menjar i cultura franceses que lo que calculen els francófobos.
• Els bebedores creuen que l'alcohol li agrada més a la gent que lo que creuen els abstemios.

És important senyalar que la gent no sempre creu que les seues creències són compartides per la majoria. L'efecte de fals consens es referix solament a una tendència de la gent a sobreestimar l'extensió d'una creència determinada que està correlacionada en la creència pròpia. Aixina, els fonamentalistes religiosos no creuen necessàriament que la majoria de la gent compartix la seua religiositat, pero els seus càlculs del número de fonamentalistes o persones que compartixen en ell determinats punts de vista segurament excedix el número realment existent.

Des de l'àmbit de la psicologia de masses, Freud va criticar el concepte de Gustave Li Bon d'un "ànima colectiva", mostrant que realment el subjecte en massa cedix el lloc del seu ideal del yo per a que siga ocupat pel líder. En la massa, el yo individual s'esfuma, es volatiliza, sent reemplaçat l'ideal del yo per l'ideal de la massa, encarnat pel líder, a través d'un procés d'identificació. El "líder" és un concepte, per lo que pot tractar-se tant d'una persona com d'un ideal. En l'obra de Freud es veuen unificats per tant diversos conceptes claus tals com l'identificació, el narcissisme o la pròpia proyecció ya mencionada, entre uns atres.

Una atra referència primerenca interessant són les repercussions extretes dels estudis del desenroll cognoscitivo de Jean Piaget en la posterior vida adulta. En ells resalta l'etapa compresa al voltant dels sis o sèt anys, en la que el chiquet entra en el denominat periodo de les operacions concretes. L'esquema intelectual que més costa adquirir a l'adult i que prové de dita etapa és el de la capacitat de reversibilidad, és dir, ser capaç d'invertir les operacions llògiques. Per eixemple, si a un chiquet de quatre anys, cridat Javier i que té una germana anomenada María, li pregunten si la seua germana María té un germà, provablement contestarà: «Som dos germans i María no té cap germà». Encara faltaria eixir del seu punt de vista i vore les coses des de l'atre, és dir, encara no dispon de capacitat de reversibilidad, fonamental per una atra part en les operacions matemàtiques. Curiosament la reversibilidad es construïx al mateix temps que la socialisació, és dir, admetre els atres punts de vista, o en atres térmens, adquirir la capacitat d'empatia.

També resulta interessant relacionar la tipologia de l'individu i el seu clim a l'efecte del fals consens a efectes de la seua possible variació. Aixina per eixemple, Carl Gustav Jung planteja el fet de que diferents individus quedarien emmarcats en una actitut concreta: introversió o extraversión, i en una configuració de funcions diferenciada: pensament, sentiment, sensació o intuïció. En parlar del tipo intelectual extravertido diu lo següent:

Aixina com el tipo intelectual extravertido se subordina a la seua fòrmula, aixina té que subordinar-se a ella també el seu entorn, pel seu propi be, puix qui no fa això actua de modo incorrecte, s'opon a la llei universal i és, per això, irracional, immoral i carent de consciència. Al tipo intelectual extravertido la seua moral li prohibix tolerar excepcions. El seu ideal té que fer-se realitat en totes les circumstàncies, puix és, això li sembla a ell, la formulació més pura de la facticidad objectiva, i té per això que ser també una veritat universalment vàlida, indispensable per a la salvació de la humanitat, i això nó per amor al pròxim, sino des del superior punt de vista de la justícia i de la veritat. Tot allò de que es té la sensació de que per la seua pròpia naturalea contradiu a eixa fòrmula és mera imperfecció, un fallo casual, que serà extirpat en la primera ocasió; i si no es conseguix això, llavors és una malaltia.

Evidència empírica

El percentage de població fumadora que algú estima en la població està correlacionado (biaixat) en quants dels seus coneguts fumen.

L'experiment de fals consens més citat en la lliteratura es va realisar en estudiants universitaris als que se'ls va preguntar si estarien disposts a fer d'home-anuncie pel campus, duent un lletrer davant i un atre darrere en la paraula «arrepenediu-vos». En total varis centenars d'estudiants, varen participar en l'experiment. Un cert número va acceptar i uns atres varen rebujar el treball. Després es va demanar a abdós grups (els "aceptantes" i els "rechazadores") que calcularen els percentages d'els qui acceptaven i dels que rebujaven. Va resultar que els càlculs dels estudiants estaven inclinats cap a lo que ells mateixos pensaven: els qui estaven disposts a acceptar el lletrer pensaven que el 60 % també ho estaria, els qui ho rebujaven estimaven que solament el 27 % estaria dispost a dur-ho.

El biaix informatiu és una de les causes que està darrere de l'efecte de fals consens. Açò s'ha provat considerant les estimacions del percentage de fumadors que fa una determinada persona està positivament correlacionado en el número de fumadors que coneix eixa persona.

¿Quanta gent de la teua edat sol beure alcohol?

	No-consumidors	Consumidors
Cap	1,1 %	0,2 %
Molt pocs	11,4 %	1,0 %
Pocs	11,8 %	1,7 %
Prou	31,8 %	16,9 %
Molts	25,3 %	29,1 %
Casi tots	18,7 %	51,2 %

Les respostes suministrades per dos grups de jóvens que diferixen en el consum d'alcohol davant la pregunta "¿Quanta gent de la teua edat sol beure alcohol?" és un clar eixemple d'efecte del fals consens. En un estudi sobre la percepció del grau de consum d'alcohol pels jóvens va revelar que els no consumidors (1276 enquestats) diferien notablement dels consumidors (1789 enquestats). Aixina, davant la pregunta "¿Quanta gent de la teua edat sol beure alcohol?", més del 50 % dels jóvens que usualment consumix alcohol va respondre "casi tots", mentres que menys del 19 % dels del grup de no consumidors varen donar la mateixa resposta. I la resposta Pocs-Molt pocs-Cap es va donar més del 24 % en el grup No-consumidors contra un raquític 3 % en el grup Consumidors (8 voltes més).

Resultats similars s'han informat sobre el consum de tabac. Una evidència sòlida d'este mecanisme de biaix en l'efecte de fals consens és que s'ha provat que les estimacions del percentage de fumadors que fa una determinada persona estan positivament correlacionadas en el número de fumadors que coneix eixa persona.

Igualment s'ha provat que certes conductes sexuals estan fortament influïdes per l'efecte de fals consens, aplegant-se en alguns casos a que el 84 % d'un conjunt d'individus jóvens mostraven en alguna mida un efecte de fals consens, quan valoraven l'haver tingut relacions prematrimonials.

Vore també

• Taxonomia de biaix cognitius
• Consens manufacturado
• Model de propaganda dels mijos de comunicació
• Sociologia de la desviació

Bibliografia

• Gilovich, Thomas (1991): We know what isn't baix. The falibility of human reason in everyday life, The Free Press [traducció espanyola: Gilovich, Thomas (2009): Convençuts, pero equivocats, ed. milrazones, ISBN 978-84-936412-2-1].
• Ross L., Greene D. & House, P. (1977). The false consensus effect: an egocentric bias in social perception and attribution processes. Journal of Experimental Social Psychology 13, 279-301.