Prejuí

Archiu:Mr-prejudice-1943.jpg

Prejuí

Un prejuí (del lat. praeiudicium, ‘jujat de bestreta’) és el procés de formació d'un concepte o juí sobre alguna persona, objecte o idea de manera anticipada. En térmens sicològics, és una activitat mental inconscient que distorsiona la percepció.

La paraula s'utilisa a sovint per a referir-se a una evaluació preconcebuda (normalment desfavorable) o classificació d'una atra persona basada en les característiques personals percebudes d'eixa persona, com identitat política, sexe, gènero, identitat de gènero, creències, valors, classe social, edat, discapacitat, religió, sexualitat, raça, ètnia, llengua, nacionalitat, cultura, complexió, bellea, altura, pes corporal, ocupació, riquea, educació, criminalitat, afiliació a un equip deportiu, gusts musicals o atres característiques percebudes.

Etimologia

La paraula prejuí s'utilisa des del anglés mig al voltant de l'any 1300. Prové del francés antic paraula préjudice, que prové del llatí praeiūdicium que ve de prae (abans) i iūdicium (juí).

Enfocaments històrics

La primera investigació sicològica realisada sobre el prejuí va tindre lloc en la década de 1920. Esta investigació va intentar demostrar la supremacia blanca. Un artícul de 1925 que revisava 73 estudis sobre la raça concloïa que els estudis semblaven "indicar la superioritat mental de la raça blanca". Estos estudis, junt en atres investigacions, varen dur a molts sicòlecs a considerar el prejuí com una resposta natural a les races que es creïen inferiors.

En les décades de 1930 i 1940, esta perspectiva va començar a canviar per la creixent preocupació pel antisemitisme per l'ideologia dels nazis. En aquella época, els teòrics consideraven que el prejuí era patològic i, per tant, buscaven síndromes de personalitat vinculats al racisme. Theodor Adorn creïa que el prejuí provenia d'una personalitat autoritària; creïa que les persones en personalitats autoritàries eren les més propenses a tindre prejuïns contra els grups d'estatus inferior. Va descriure als autoritaris com "pensadors rígits que obedien a l'autoritat, veen el món com blanc i negre, i feyen complir estrictament les normes i #jerarquia socials".

En 1954, Gordon Allport, en la seua obra clàssica The Nature of Prejudice, va relacionar el prejuí en el pensament categorial. Allport afirmava que el prejuí és un procés natural i normal per als sers humans. Segons ell, "la ment humana deu pensar en l'ajuda de categories... Una volta formades, les categories són la base del prejuí normal. No podem evitar este procés. La vida ordenada depén d'ell". En el seu llibre, destaca l'importància de la hipòtesis del contacte. Esta teoria postula que el contacte entre grups (ètnics) diferents pot reduir els prejuïns contra eixos grups. Allport reconeix l'importància de les circumstàncies en les que es produïx dit contacte. Li impon condicions per a fomentar el contacte positiu i reduir els prejuïns.

En la década de 1970, les investigacions varen escomençar a demostrar que els prejuïns tendixen a basar-se en el favoritisme cap als propis grups, més que en sentiments negatius cap a un atre grup. Segons Marilyn Brewer, el prejuí "pot desenrollar-se no perque s'odia a extragrupos, sino perque les emocions positives com l'admiració, la simpatia i la confiança es reserven per al intragrupo".

En 1979, Thomas Pettigrew va descriure el error d'atribució final i el seu paper en el prejuí. L'error últim d'atribució es produïx quan els membres d'un grup "(1) atribuïxen el comportament negatiu d'un grup extern a causes disposicionales (més de lo que ho farien en un comportament idèntic d'un grup intern), i (2) atribuïxen el comportament positiu d'un grup extern a una o més de les següents causes: (a) un cas fortuït o excepcional, (b) sòrt o ventaja especial, (c) alta motivació i esforç, i (d) factors situacionals"/.

Young-Bruehl (1996) sostenia que el prejuí no pot tractar-se en singular; més be deuria parlar-se de diferents prejuïns com a característiques de diferents tipos de caràcter. La seua teoria definix els prejuïns com a defenses socials, distinguint entre una estructura de caràcter obsessiva, vinculada principalment en l'antisemitisme, personages histéricos, associats principalment en el racisme, i personages narcissistes, vinculats en el sexisme.

Definició clàssica

Gordon Allport, que va estudiar en la Universitat d'Harvard i va dedicar gran part de la seua vida al tema, en el seu llibre The Nature of Prejudice (publicat en 1954) va definir al prejuí com: principalment a la etiquetación que fem de manera negativa, sobre la base d'una forma de pensar que adoptem des de menuts. Esta forma de pensar sorgix com a resultat de la necessitat que té el ser humà de prendre decisions fermes i concretes de manera ràpida, prenent informació generalisada de la que es té fins al moment per a emetre juïns, i sense verificar la seua veracitat.

El prejuí fa referència a lo infundat del juí i al to afectiu. Allport senyala que la frase «pensar mal d'atres persones» deu entendre's com «una expressió elíptica, la qual inclou sentiments de despreci o desgrat, de por i aversió, aixina com vàries formes de conducta hostil, tals com parlar en contra de certes persones, practicar algun tipo de discriminació contra elles o atacar-les en violència». En les pràctiques quotidianes dels subjectes, el prejuí opera a partir de presuposts valorativos basats en costums, tradicions, mits i demés #aprenentage adquirits a lo llarc dels processos de conformació de les identitats. Allport no inclou la possibilitat de calificació positiva en la seua definició. El seu ensaig va ser escrit en la finalitat de que servira com a material didàctic per als estudiants universitaris i públic en general referent al tema de la discriminació ètnica, particularment la que sofrien els judeus i els negres americans per la qual cosa és considerat un text important en la psicologia social, degut a que planteja que el racisme és produït per «temors imaginaris», #lo que nos du a una visió positiva de que és possible erradicar el prejuí per a poder viure en una societat més harmònica.

Prejuïns en el ser humà

Orige

El prejuí sorgix per una conveniència, per a discriminar, descartar o dominar a atres persones o acceptar-les preferentment, sense tindre remordiments i sense reflexionar si això és bo o mal, o si és una opinió objectiva o subjectiva. Comunament és una actitut hostil o, menys freqüentment, favorable cap a una persona que pertany a determinat grup (social, ètnic, sexual, polític, socioeconòmic, ocupacional, religiós, deportiu, etario, de salut o de malaltia o de qualsevol índole, inclús territorial o geogràfica) simplement pel fet de pertànyer (voluntària o involuntàriament, conscient o inconscientment) a eixe grup, en la presunció de que posseïx les qualitats negatives o positives atribuïdes per moltes persones al mateix. L'opinió es produïx primer respecte del grup prejuiciado i despuix incorpora a l'individu.^{cita requerida} El prejuí és una evaluació preconcebuda de les persones, una idea preconcebuda que es té sobre els atres.^{cita requerida} El prejuí consistix en tindre una opinió o idea sobre un membre d'un grup sense realment conéixer a l'individu. L'antipatia sol basar-se en informació passada i en l'experiència en un individu en particular.^{cita requerida} L'extensió de les pròpies experiències negatives al cas general es pot considerar com biaix. Per eixemple, una persona que ha tingut una série de relacions negatives en membres del sexe opost pot desenrollar un prejuí contra eixe sexe, i assumir aixina que els factors que danyen les relacions sempre estan presents en eixe sexe, i adoptar el conjunt de prejuïns que es coneix com sexisme. O, si una persona ha creixcut en el concepte de que els membres del grup «X» tenen certes característiques, per una trobada passada amarga en un X, pot assumir que tots els membres del grup són X i tractar a tots els membres d'eixe grup en funció d'eixa experiència: racisme, prejuïns relacionats en la llengua (tractar certes variants dialectals d'un idioma com si no anaren idiomes, per eixemple), intolerància religiosa, homofòbia o el rebuig d'algú perque la seua estirp política és diferent de la pròpia. En atres casos, està relacionat en el tribalismo. Als jóvens d'un grup, en una educació primerenca, s'ensenya que certes actituts i valors són els «correctes». Es formen opinions sense sospesar l'evidència en abdós costats de l'assunt considerat. Molts comportaments prejuiciosos es formen en l'infància en emular la forma de pensar i parlar dels majors, sense intenció maliciosa per part del chiquet. L'adult prejuicioso pot inclús sorprendre's en sentir una llista de improperios i de les seues pròpies opinions a mig cuinar sobre certs grups de boca dels seus fills i filles.^{cita requerida}

Bases neuroquímicas

Des del punt de vista de la neurociencia social, disciplina recentment desenrollada, només quan anticipem una interacció en una persona aliena al nostre grup la resposta en la producció de cortisol en el eix hipotalámico-hipofisario-adrenal a un event aixina podrà predir la manifestació (mida a través d'un qüestionari d'autoevaluación) d'un prejuí sotil o d'un intens.

El prejuí com a mecanisme de defensa

S'ha sugerit que en determinades situacions a on es pot córrer cert risc o perill els prejuïns nos protegirien dels mateixos per mig d'un mecanisme d'anticipació i una ràpida resposta sense necessitat d'emetre un raonament. Per tant podria ser una ventaja evolutiva.^{cita requerida}

Tipos de prejuïns

Prejuïns excloents

Com en la persecució, la persona que actua en una creència prejuiciosa creu en la maldat o bondat de l'atre i en la justícia del raonament propi.^{cita requerida} En la major part dels casos, es dona per fet que existix una inferioritat natural o genètica en el grup segregat, o be una circumstància qualsevol que establix l'inferioritat dels seus integrants.^{cita requerida} També és comuna que es pose un accent en les diferencies culturals, #lo que explicaria l'inferioritat o superioritat dels atres.^{cita requerida} El fet concret és que, per mig d'unes o atres excuses, sempre hi ha una evaluació genèrica de la persona afectada. Per eixemple, el prejuí de que el poble espanyol és «brut i ignorant» té una clara raïl anglesa.^{cita requerida} La gran influència cultural britànica en les classes dominants d'Espanya despuix de la Guerra de l'Independència va instalar en Espanya el mateix prejuí. Tan fort va ser eixa prédica negativa que els propis espanyols varen terminar per creure-la.^{cita requerida}

Tindre una visió políticament impopular no constituïx en sí un prejuí, i no totes les visions políticament populars estan lliures de prejuí.^{cita requerida} Quan s'apliquen als grups socials, els prejuïns generalment es referixen als #biaix existents cap als membres d'eixos grups, en freqüència basats en estereotips, i en la seua forma més extrema es convertixen en la negació injusta dels beneficis i drets d'eixos grups o, a l'inversa, en el favorecimiento injust d'uns atres.^{cita requerida} Durant el XIX i principis de el XX la major part dels empresaris consideraven que les seues obrers eren vagos, bruts, immorals i sanguinaris, en la qual cosa es justificava plenament la oligarquia, per a explotar a la seua subhumano proletariat sense remordiments.^{cita requerida}

En la ciència

En l'activitat científica en general, un biaix és un error que apareix en els resultats d'un estudi per factors que depenen de la recolecció o de l'anàlisis, l'interpretació, la publicació, la revisió de les senyes que poden conduir a conclusions que són sistemàticament diferents de la veritat o incorrectes sobre els objectius d'una investigació.^{cita requerida} Este error pot ser sistemàtic o no, i és diferent al error aleatori.^{cita requerida}

En l'àmbit de qualsevol disciplina científica, se li denomina biaix al fet de que el científic faça lo possible, ya siga de manera delliberada o per un error involuntari, per a que les senyes dels seus experiments coincidixquen en lo que d'ells s'espera.^{cita requerida}

En la lliteratura

En la novela Orgull i prejuí (Pride and Prejudice), de la novelista britànica Jane Austen, l'heroïna es forma una opinió forta sobre el caràcter d'un home abans de tindre la possibilitat de sentir la seua versió de l'història. Quan finalment se li dona a conéixer el balanç dels fets, estos resten i finalment derroten este prejuí. El prejuí també és tema de la novela Matar a un rossinyol (To Kill a Mockingbird), de la nortamericana Harper Llig.

En la societat

• Algunes persones són excloses injustament de treballs, barris, préstams bancaris, oportunitats educatives, events socials i associacions.^{cita requerida}
• Algunes persones reben insults molt hirientes o són excloses de participar en events.^{cita requerida}
• Algunes persones són atacades o violades.^{cita requerida}
• A algunes persones els paguen injustament menys encara que facen el mateix treball.^{cita requerida}
• Les llars d'algunes persones, llocs d'oració o cementeris són destrossats.^{cita requerida}

El «conflicte» que la vida crea sistemàticament, enfrontant a grups contra grups i «interaccions simbòliques», com etiquetar a les persones, produïxen prejuïns que no estan basats en l'experiència directa.^{cita requerida}

El prejuí és «funcional» i s'agudisa per l'ambient o mig social: el racisme, la homofòbia, els punts de vista polítics, religiosos o espirituals fermament sostinguts... sorgixen davant un enemic potencial com a posició defensiva que pot salvar la vida de l'individu o grup prejuicioso. Els sociòlecs han considerat al prejuí com un comportament adaptatiu instintivo. En les competències entre grups o individus, els punts de vista biaixats són útils davant l'escassea de recursos per a la supervivència humana, o simplement per a mantindre el poder en mans d'uns pocs. Pero pot també evitar el guany, si el prejuí es forma sobre un aliat o companyer potencial; per eixemple, no consultar a l'únic mege del poble que podria salvar la vida solament pel fet de que el mege és afrodescendiente (terme que, de la mateixa manera que afroamericano, molts consideren políticament apropiat per a evitar utilisar el terme negre).^{cita requerida}

El sicòlec nortamericà John Dollard va sugerir que el prejuí és el resultat de la frustració, i es reconeix que és la base de la discriminació en contra de la dignitat humana.^{cita requerida}

Hi ha tres perspectives sociològiques per a explicar el prejuí.^{cita requerida}

Enllaços externs

Archiu:Wiktionary-logo-v2.svg Prejuí en el Viccionari.

• ¿Per qué tendim a prejuzgar?, Eduard Punset, 2007
• PREJUÏNS, ESTEREOTIPS I DISCRIMINACIÓ, Resum Jorge Everardo Aguilar Morales
• nostre-cervell-no-funcione-ben-i Tots (absolutament tots) prejuzgamos, a no ser que el nostre cervell no funcione ben (I), Xatakaciencia