Bioestadística

Bioestadística

La bioestadística és la branca de l'estadística aplicada a les ciències de la vida, com la biologia o la medicina, entre unes atres. S'encarrega de qüestions relacionades en la recollida de senyes i el seu correcte almagasenament; l'anàlisis de l'informació i la representació i interpretació de resultats.

Història

El primer mege que va utilisar métodos matemàtics per a quantificar variables de pacients i les seues malalties va ser el francés Pierre Charles-Alexandre Louis (1787-1872). La primera aplicació del Método numèric (que és com va titular a la seua obra i va cridar al seu método) en el seu clàssic estudi de la tuberculosis, que va influir en tota una generació d'estudiants. Els seus discípuls, a la seua volta, varen reforçar la nova ciència de l'epidemiologia en base en el método estadístic. En les recomanacions de Louis per a evaluar diferents métodos de tractament estan les bases dels ensajos clínics que es varen fer un sigle despuix. En França Louis René Villermé (1782-1863) i en Anglaterra William Farr (1807-1883) —que havia estudiat estadística meja en Louis— varen fer els primers mapes epidemiológicos usant métodos quantitatius i anàlisis epidemiológicos. Francis Galton (1822-1911), basat en el darwinismo social, va fundar la biometria estadística.

Pierre Simon Laplace (1749-1827), astrònom i matemàtic francés, va publicar en 1812 un tractat sobre la teoria analítica de les provabilitats, Théorie analytique dones probabilités (Teoria analítica de les provabilitats), sugerint que tal anàlisis podria ser una ferramenta valiosa per a resoldre problemes mèdics.

Els primers intents de fer coincidir les matemàtiques de la teoria estadística en els conceptes emergents de l'infecció bacteriana varen tindre lloc al començament de el XX. Tres diferents problemes quantitatius varen ser estudiats per sengles autors. William Heaton Hamer (1862-1936) va propondre un model temporal discret en un intent d'explicar l'ocurrència regular de les epidèmies de pallola; John Brownlee (1868-1927), primer director del British Research Council, va lluitar durant vint anys en problemes de quantificació de la infectivitat epidemiológica, i Ronald Ross (1857-1932) va explorar l'aplicació matemàtica de la teoria de les provabilitats en la finalitat de determinar la relació entre el número de mosquits i l'incidència d'malaria en situacions endèmiques i epidémicas. Pero el canvi més radical en la direcció de l'epidemiologia es deu a Austin Bradford Hill (1897-1991) en l'ensaig clínic aleatorizado i, en colaboració en Richard Doll (n. 1912), el épico treball que correlacionó el tabac i el càncer de pulmó.

Els primers treballs bioestadísticos en enfermeria els va realisar, a mitan de el XIX l'enfermera anglesa Florence Nightingale. Durant la guerra de Crimea, Florence Nightingale va observar que eren molt més numeroses les baixes produïdes en l'hospital que en el front. Per lo tant, va recopilar informació i va deduir que la causa de l'elevada taxa de mortalitat es devia a la precarietat higiènica existent. Aixina, gràcies als seus anàlisis estadístics, es va començar a prendre consciència de l'importància i la necessitat d'unes bones condicions higièniques en els hospitals.

En l'evolució

El raonament i la modelización bioestadísticas varen ser fonamentals en la fundació de la Síntesis Moderna de l'evolució. A principis dels anys noranta, despuix del redescubrimiento de l'obra de Mendel, els problemes conceptuals lligats a la comprensió de la relació entre la genètica i el darwinismo varen conduir a un acalorado debat entre biométricos (Weldon, Pearson) i mendelianos (Davenport,^{cita requerida} Bateson). En els anys 30, tres grans estadístics, Ronald Fisher, qui va desenrollar varis métodos bàsics de l'estadística en el seu llibre The Genetical Theory of Natural Selection, Sewall G. Wright i J. B. S. Haldane varen conseguir resoldre el conflicte i varen introduir la bioestadística i, en particular, la genètica de poblacions, com una de les branques essencials de la Síntesis evolutiva moderna.