Anar al contingut

Bipes biporus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
lagartija tope cinc dits (Bipes biporus)

La lagartija tope cinc dits, també coneguda com ajolote de cinc dits,[1] aixina mateix com a fardacho cuc de dos pates, fardacho tope mexicà, fardacho cuc de cinc dits, culebrilla cega de dos pates o fardacho ajolote (Bipes biporus) és una de les tres espècies del gènero Bipes i la família Bipedidae, i l'única dels anfisbenios que conserva les seues dos pates davanteres solament. El seu cos cilíndric medix de 17.4 - 24 cm. El seu cap redó no es distinguix del coll. Posseïx ulls chicotets i vestigiales en pupiles redones. Coa curta i grossa. Pates anteriors curtes i robustes en cinc garres llargues cada una. Pot viure d'un a dos anys. És endèmica de Mèxic; es distribuïx a lo llarc de la península de Baixa Califòrnia Sur. Habita sols solts i arenencs en vegetació arbustiva en les regions del Desert d'Vizcaíno i les Planicies de Magdalena. Se li troba en diversitat de climes, entre ells, molt sec, molt càlit, molt sec semicálido, semiseco semicálido, sec semicálido i templat subhúmedo. La NOM-059-SEMARNAT-2010 considera a l'espècie subjecta a protecció especial; la UICN2019-1 com de preocupació menor. Entre els principals riscs que li amenacen es troben la destrucció i disminució del seu hàbitat per activitat antropogénica (agricultura i ganaderia), la recolecció per colectors furtivos, el desenroll turístic i la mineria.[1]

Descripció

[editar | editar còdic]

En un cos cilíndric transversalmente el qual pot alcançar fins a 240 mm de llongitut total. El seu cap està conectat immediatament al cos sense poder distinguir-se el coll, la forma del seu cap és redonejada i curta.[2] La seua pell està molt segmentada, donant-li un aspecte corrugado. Com els cucs de terra, el seu moviment subterràneu és per peristaltismo dels segments. Les seues pates davanteres són fortes i aplanadas: Les pates atrasseres han desaparegut, deixant solament els ossos vestigiales, visibles per mig de rajos-X.

Hàbitat

[editar | editar còdic]

B. biporus viu en la porció oest de Baixa Califòrnia Sur aproximadament a 17 km del Nort de Jesús Gómez Ponce, a on la Serra Colòmbia contacta al Pacífic, al sur de Veta Santa Lucas, d'igual forma se li pot trobar en l'Istme de la Pau,[2] quan la seua distribució s'estén a l'est a on es troben illots arenencs i pla els quals són perfecte per als seus caus. De la mateixa manera que totes les anfisbenas habita en caus que fan en sols que generalment estan solts i airejats, molt rara volta pugen a la superfície ya que el seu cicle de vida ho poden fer baix terra.

Alimentació

[editar | editar còdic]

És una carnívora oportunista. Menja formigas, termitas, larvas, cucs i insectes i animals de chicotet tamany, incloent fardachos. Per lo general atrau al seu assut al seu cau.

Reproducció

[editar | editar còdic]

Les femelles alcancen als 185 mm i es poden reproduir generalment entre els mesos de juny i juliol. Els ous van de 2 a 4 i les primeres críes comencen a aparéixer en setembre.[3]

Comportament

[editar | editar còdic]

Es caracterisen per construir grans sistemes de túnels baix terra que corren horisontalment en vàries direccions ocasionalment mostrant l'eixides d'estos sistemes prop de roques o troncs caiguts.[3] Estos sistemes generalment es troben per baix d'àrees en vegetació. Són actius durant tot l'any, en els matins generalment se'ls pot trobar en les eixides dels sistemes de túnels per a prendre el sol, conforme passa el dia i la temperatura incrementa baixen més en els seus túnels a on passen la major part del temps.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 «Enciclovida (consultat el 13 de febrer del 2020).».
  2. 2,0 2,1 Grismer, L. Llig (17 d'agost de 2002). Amphibians and Reptils of Baixa Califòrnia, Including Its Pacific Islands and the Islands in the Siga of Cortés (en en), University of Califòrnia Press. ISBN 9780520925205.
  3. 3,0 3,1 Papenfuss, Theodore (1982). Tomio Iwamato (ed.). The Ecology and Systematics of the Amphisbaenian Genus Bipes (en anglés), Califòrnia: Califòrnia Academy of Sciences, p. 26.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Cope, I.D. 1894. On the Genera and Species of Euchirotidæ. American Naturalist 28: 436-437. (Euchirotes biporus)
  • Stebbins, R. C. 2003. A Field Guide to Western Reptils and Amphibians, Third Edition. The Peterson Field Guide Séries. Houghton Mifflin. Boston and New York. xiii + 533 pp. ISBN 0-395-98272-3 (paperback). (Bipes biporus, pp. 428-429 + Plate 55 + Map 200.)

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons