Bizerta
Bizerta (àrap بنزرت, en francés: Bizerte) és una ciutat d'Àfrica septentrional, pertanyent a República Tunecina, a uns 65 quilómetros al noroest de la capital Tunis, ubicada en la costa del Mediterràneu (front a l'estret de Sicília), quedant a les seues esquenes el llac de Bizerta, sent la ciutat més septentrional del continent africà. Conta en una població de 114 371 habitants (cens de 2004), que aplega a 200.000 tenint en conte l'àrea metropolitana. És ademés la capital de la governació homònima.
Història
[editar | editar còdic]Bizerta és l'antiga Hippo Dyarrhytus dels fenicios de Sidón,[1] fundada entorn a el XI segons la tradició. Posteriorment va passar a dependre de Cartago i més vesprada de Roma. Els vàndals varen ocupar la regió despuix de la caiguda del Imperi romà, posteriorment va ser ocupada pels bizantins i finalment pels àraps en el VII. Ocupada en 1535 per Espanya (Jornada de Tunis) fins a 1573, quan va ser presa pels otomans.
Despuix de la Congrés de Berlín de 1878, es va entregar el poder a França d'ocupar Tunis i aixina varen ocupar Bizerta en 1881, convertint-se en un important port (a semblança de Tolón en la ribera nort del Mediterràneu) despuix de l'obertura del Canal de Suez en 1882, en el qual confluïen les rutes comercials, i del que partien les expedicions colonials franceses cap a l'interior del continent.
En març de 1939, terminant la guerra civil espanyola, el Comandant de l'armada republicana espanyola, Miguel Buiza va ordenar l'evacuació de la flota republicana. Tres travessies, huit destructors i dos submarins varen abandonar la seua base naval en Cartagena i varen aplegar a Bizerta, baix el vist i plau de les autoritats franceses.[2]
En novembre de 1942, durant la Segona Guerra Mundial la ciutat va ser ocupada per les tropes italo-alemanes procedents de Líbia, que varen ocupar Tunis per a contrarrestar l'invasió aliada del Nort d'Àfrica, sent reconquistada pels Aliats el 7 de maig de 1943.
Despuix de l'independència de Tunis en 1956, França va conservar la possessió de Bizerta, per la seua importància geoestratégica. Els tunecinos varen efectuar un bloqueig naval en juliol de 1961 en l'ànim de recuperar-la, i successivament un atac, pero varen ser repelits per les forces franceses, derrotant-els per complet en el determini de quatre dies; no obstant, en octubre de 1963, despuix de l'independència d'Argèlia (1962), França va abandonar la plaça. La marcha dels francesos va supondre un decliu per a l'economia de la ciutat, dependent del tràfic marítim comercial i militar. En l'actualitat seguix sent un important port mercantil i peixquer, havent recuperat part de la seua importància gràcies també al turisme.
Ciutats hermanades
[editar | editar còdic]- Erro al crear miniatura: Tànger. (Marroc)
- [[Image:Plantilla:Bandera/Egipte|border|20px|Egipte]] Port Saíd. (Egipte)
- Erro al crear miniatura: Annaba. (Argèlia)
- [[Image:Plantilla:Bandera/Grècia|border|20px|Grècia]] Kalamata. (Grècia)
- [[Image:Plantilla:Bandera/Itàlia|border|20px|Itàlia]] Palermo. (Itàlia)
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Bizerte, Ya Hasra, li blog de Mahmoud ABIDI». Archivat des d'el original, el 9 d'agost de 2013. Consultat el 20 de març de 2018.
- ↑ Thomas, Hugh. The Spanish Civil War. Penguin Books. 2001. Londres. p.877
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bizerta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.