Blanqueig del coral
El blanqueamiento dels corals o decoloración dels corals és per l'estrés induït per l'expulsió, mort de la seua simbionte (Dinoflagellata) i pèrdua de pigmentació .[1] Els corals formadors de grans ecosistemas de secs de coral en aigües subtropicales oligotroficas són establits a partir de la simbiosis de microalgas dinoflageladas de la família Symbiodiniaceae que donen una diversitat de colors per a cada clado. Baix estrés, el coral expulsa els seus microalgas, deixant sense pigment al pòlip, mostrant un to completament blanc, que finalment induïx el terme de blanqueig.[2]
Una volta que el blanqueig comença, tendix a continuar inclús sense continuar l'estrés. Si la colónia de coral sobreviu al periodo d'estrés les microalgas moltes voltes requerixen de semanes a mesos per a recuperar la densitat normal.[3] Nous residents poden ser d'atres espècies. Algunes espècies de corals són més resistents a estrés que a atres espècies.
Canvi climàtic: blanqueamiento de corals
[editar | editar còdic]El canvi climàtic és un fenomen global de creixent preocupació en els àmbits científic, polític, social i mediàtic. Este problema es manifesta a través de diverses senyals alarmants que indiquen una deterioració significativa en l'estat del planeta.
En primer lloc, les emissions de gasos d'efecte hivernàcul continuen aumentant anualment, contribuint al calfament global. Este fenomen es traduïx en conseqüències severes, com l'acidificació dels oceans, l'increment del nivell de la mar i l'alteració dels patrons de pluja.[4] En l'àmbit específic dels oceans, el nivell mig de la mar ha alcançat un récort en 2021, en un aument promig de 4.5 mm anuals entre 2013 i 2021, més del doble del periodo entre 1993 i 2002. Paralelament, el contingut calorífic dels oceans ha alcançat nivells sense precedents, evidenciat per ones de calor marines intenses que afectaran vastes àrees en 2021. Ademés, el calfament global es reflectix en les temperatures récort registrades en els últims sèt anys, sent la década de 2011 a 2020 la més càlida jamai documentada. Esta tendència es confirma en la senya de que cada u dels anys des de 2015 ha segut catalogat com un dels més càlits.[5]
Causes
[editar | editar còdic]En la revolució industrial, de sobte l'home va emetre en l'atmòsfera millons de tonellades de gas carbónico i atres gasos d'efecte hivernàcul, i com a conseqüència va duplicar la cantitat de CO2 present en l'atmòsfera respecte a les cantitats mínimes dels últims 700 mil anys (410-415 parts per milló respecte a 200-180 parts per milló) .[6]El blanqueamiento coralino, este procés es desencadena quan les temperatures oceàniques aumenten, provocant que els pòlips dels corals expulsen a les zooxantelas, desencadenant aixina un impactant efecte de decoloración coralina.[7]A este desafiu se sumen amenaces adicionals, com la contaminació marina, l'exposició excessiva a la llum solar, marees extremadament baixes i l'agravament de la crisis de sobrepesca. La combinació d'estos factors multiplica la vulnerabilitat dels secs coralinos, exigint una resposta urgent a nivell global per a abordar tant les causes fonamentals del canvi climàtic com les pressions locals que amenacen la salut d'estos ecosistemes marins vitals.[8]
El blanqueamiento ocorre quan les condicions òptimes per a mantindre les microalgas en el teixit dels corals no es mantenen.[9] Qualsevol desencadenant ambiental que afecta l'habilitat de l'hoste per a suplir de composts inorganicos utilisats per a la fotosíntesis (Nitrogen, Diòxit de Carbono , Fosfat i un adequat allumenament) donarà lloc a l'expulsió de les microalgas.[9] Este procés és una “espiral descendent”, per lo que el coral tindrà un fracàs en previndre la divisió de les microalgas, generant cada volta que una major cantitat de carbono derivat de la fotosíntesis es desvie cap a l'alga en lloc d'anar a l'hoste. Açò fa encara més fràgil el balanç d'energia requerit pel coral impossibilitant que continue mantenint la microalga, per lo tant el coral pert l'habilitat de mantindre el seu control sobre el seu endosimbionte.[9]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Dove SG, Hoegh-Guldberg O (2006). «Coral bleaching ca be caused by stress. The cell physiology of coral bleaching», Ove Hoegh-Guldberg; Jonathan T. Phinney; William Skirving; Joanie Kleypas (ed.). Coral Reefs and Climate Change: Science and Management, [Washington]: American Geophysical Union, pp. 1–18. ISBN 0-87590-359-2.
- ↑ Hoegh-Guldberg O(1999).Mar. Freshwater Res..50
- 839–66.doi:10.1071/MF99078.Consultat el 29 d'octubre de 2010.
- ↑ Jokiel 1978
- ↑ «¿Qué és el canvi climàtic? | Nacions Unides» (en és). United Nations. Consultat el 2023-11-24.
- ↑ «Blanqueamiento de corals, el fenomen que està alterant la dinàmica dels ecosistemes marins» (en és). National Geographic en Espanyol. Consultat el 2023-11-24.
- ↑ «El canvi climàtic: causes i efectes» (en és). www.enelgreenpower.com. Consultat el 2023-11-24.
- ↑ «Status of Coral Reefs of the World: 2020 Full Report – GCRMN» (en en-us). Consultat el 2023-11-24.
- ↑ Alvarez-Filip, L, Estrada-Saldívar, N., Pérez-Cervantes, E., GonzálezBarrios, F.J., Secaira Fajardo, F. 2021. Comparative analysis of risks faced by the world’s coral reefs. UNAM-The Nature Conservancy
- ↑ 9,0 9,1 9,2 (2010).BioEssays.32(7)
- 615–625.doi:10.1002/bies.200900182.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Blanqueo del coral» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.