Blau de Prusia
 |
Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
El blau de Prusia (en alemà: Preußisch Blau o Berliner Blau - «blau berlinés») és una substància de color blau obscur amprada a sovint com pigment en pintura i que antigament era freqüentment usada en els plans (cridats en anglés blueprints, d'a on va prendre el nom; en espanyol se'ls crida cianotipos).
El pigment denominat blau de Prusia va ser descobert accidentalment pel químic Heinrich Diesbach en Berlín en 1704 i esta és la raó per la que es denomina a voltes blava de Berlín.[1] També se li ha cridat blau de París o blau de Milori. Posseïx diversos noms químics, alguns d'ells són: ferrocianuro de ferro(III), ferrocianuro fèrric, hexacianoferrato(II) de ferro(III) i hexacianoferrato fèrric. És molt comú que es denomine abreviadamente com PB.[2] La seua fòrmula química abreviada és: Fe7C18N18. El nom blau de Prusia es va començar a utilisar en el XVIII per ser el colorant empleat per a teñir les telas dels uniformes militars prusianos.[3]
Composició
[editar | editar còdic]Al contrari de lo que se sol creure, la composició aproximada d'este pigment era coneguda des de l'antiguetat, pero la composició exacta va ser coneguda recentment. L'identificació detallada del blau de Prusia és complexa degut en part a tres factors:
- El blau de Prusia és extremadament insoluble en aigua, encara que tendix a formar coloides.
- L'elaboració tradicional mostra una gran cantitat de composts i impurees.
- Inclús l'estructura cristalina del blau de Prusia pur és molt complexa, definida solament per anàlisis cristalográfico.
Tal i com es resumix en la revisió clàssica de Dunbar & Heintz, la fòrmula química del blau de Prusia és Fe7(CN)18(H2O)x a on x és un valor que va de 14 a 16. L'assignació de l'estructura molecular ha segut estudiada per espectroscòpia de infrarrojos sobre mostres elaborades durant les últimes décades, i s'ha estudiat també per espectroscòpia Moessbauer, rajos-X i cristalografia de neutrons.
Alguns estudis realisats en paralel mostren que el contingut de Mn3[Co(CN)6]2 i Co3[Co(CN)6]2 (és dir: Co5(CN)12). Com en la difracció per rajos X no es poden distinguir els àtoms de carbono dels de nitrogen, la localisació d'estos elements es deduïx de forma indirecta per atres métodos espectrográficos averiguats per les posicions de les distancies dels centres de Fe. Per mig del creiximent de cristals de concentració 10 M HCl, Ludi va obtindre que els cristals de blau de Prusia tenen defectes ordenats. Alguns investigadors han conclós que el marc general de la composició del blau de Prusia consistix en unions del tipo Fe(II)-CN-Fe(III), en Fe(II)-C distàncies d'1,92 Å i distancies Fe(III)-N de 2,03 Å. Els centres de Fe(II), els quals tenen un spin baix, estan rodejats de sis ligandos de carbono. Els centres de Fe(III), que tenen, pel contrari, un spin alt, estan rodejats en mija per 4 centres de nitrogen i per 1,5 centres d'oxigen. Per una atra part, la composició és tan notòriament variable per la presència de defectes de ret, permetent que siga hidratado per vàries molècules d'aigua incorporades a l'estructura cristalina.
Història
[editar | editar còdic]Elaboració
[editar | editar còdic]En l'any 1704 es descobrix l'elaboració del blau de Prusia en un laboratori, per casualitat, i gràcies al químic i productor de colors berlinés Heinrich Diesbach.[4] Diesbach estava ocupat en l'elaboració d'un colorant roig quan li faltava cendra per a precipitar el colorant roig. Per esta raó, el seu companyer Johann Conrad Dippel li va donar un material de substitució denominat oli de Dippel o «oli d'os», pero afegint este va aparéixer un colorant blau en lloc del desijat roig. Quan Diesbach va comentar l'efecte, el seu companyer es va dedicar a millorar la recepta i junts varen comercialisar este nou colorant i ho varen produir en una fàbrica berlinesa en el nom de «blau de Berlín». La recepta va ser mantinguda en secret durant algun temps, pero en 1724 la va descobrir l'anglés Woodward i la va publicar en el Philosophical Transactions en eixe mateix any. Poc temps despuix va escomençar a estendre's l'us d'un pigment denominat blau parisino en pintura, elaborat en París.
Noms i sinònims
[editar | editar còdic]- El nom químic del pigment: ferro cyan, blau ferrociano
- Noms per lloc de producció: «blau de Amberes», «blau de Bronze», «blau de China», «blau de Delft», «blau de Diesbach», «blau de ferro», «blau de Milori», «blau de París», «blau de Sajonia», «blau de Turnbull», «blau de Vossen»,[5] «blau de Zwickau».
- Nom del color: «blau de Luisa», «blau de moda», «blava de Prusia», «blava d'acer» i «blau d'aigua».
- C.I. Pigment: Blue 27
- En francés: Bleu de prusse; en anglés: Prussian blue, Toning blue; en català: Blauet, Blavet o Blau de Berlín.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Prussian Blue Pigment - The Accidental Creation of Prussian Blue». Archivat des d'el original, el 5 d'octubre de 2008. Consultat el 17 de decembre de 2006.
- ↑ *Dunbar, K. R. and Heintz, R. A., "Chemistry of Transition Metal Cyanide Compounds: Modern Perspectives", Progress in Inorganic Chemistry, 1997, 45, 283-391.
- ↑ Military Miniatures Magazine
- ↑ Online Etymology Dictionary: Prussian
- ↑ L. Vossen & Co G.m.b.H. en Düsseldorf, en l'any 1905.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Azul de Prusia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.