Anar al contingut

Blockula

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Bruixes en el Sabbat en el Blocksberg, Johannes Praetorius, Leipzig, 1668.
Detall del llaberint de pedra en l'illot suec de Blå Jungfrun.

Blockula (Blåkulla, en suec modern) era una illa llegendària a on supostament el Diable tenia la seua cort terrenal durant el sabbat. Esta illa solament podia ser alcançada a través d'un vol màgic. Va ser descrita com "un prat gran i delicat, del que no pots vore el final".

Es dia que hi havia una porta gran localisada en el prat que conduïa a un prat més menut. En el prat més chicotet hi havia una casa. En una enorme habitació d'esta casa: "[…] hi havia una taula molt llarga, a la que les bruixes s'assentaven: I […] molt prop d'esta habitació hi havia una atra estància, a on hi havia llits preciosos i delicades."[1]

El Diable anava vestit "en un abric gris, i miges roges i blaves: tenia barba rojosa, un capell alt, en cintes de molts colors, envoltes entorn, i lligas molt llargues en les seues miges". El Diable llavors "anava en els que més li agradaven a l'alcova, a on cometia actes lujuriosos en ells: i açò en veritat varen confessar tots, que va haver coneiximent carnal entre ells, i que el Diable va tindre fills i filles en ells, als que casava junts, i s'unien entre ells, i engendraven sapos i serps."

Blockula juga un important paper en la caça de bruixes descrita per Joseph Glanvill en 1682 en el seu treball Sadducismus Triumphatus. Este llibre detalla Blockula en un apèndix titulat: "Relat verdader de lo que va succeir en el Regne de Suècia en els anys 1669, 1670, i en avant: En relació en algunes persones que varen ser acusades de bruixes i jujades i eixecutades per orde del Rei".

Blockula originalment era l'illa Blå Jungfrun, actualment denominada Blåkulla, que des de temps medievals es rumoreaba que era un lloc de reunió de les bruixes. Potser la primera volta que Blockula és mencionada en un juí per bruixeria per una suposta bruixa va ser en 1597, pero en realitat, no seria fins a el histerisme de bruixeria sueca de 1668-1676 que el lloc va adquirir importància real en la persecució.

Tradicions modernes

[editar | editar còdic]
Una chiqueta disfrassada de bruixa per Pasqua.

En Suècia i les zones de parla sueca de Finlàndia, existix la tradició de les bruixes de Pasqua, en la que, per a commemorar el viage de les bruixes a Blåkulla, els chiquets es disfrassen de bruixes, velles i vells per Semana Santa i van de porta en porta de manera similar al truc o tracte del Halloween anglosaxó. Els chiquets recolecten diners per a la caritat i a voltes presenten a canvi targetes i atres salutacions fetes a mà.[2]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  • Giornale Nuovo, "Un Conte Cert de Qué Passar'd en el Regne de Suècia" (22 d'agost de 2005)
  • Tot cita de Glanvill, Joseph "Saducismus Triumphatus" (1682)
  • Alf Henrikson, "Häxorna", (En suec).
  • Häxor i periferin:Trolldomsprocesser i Småland 1604-1619 [enllaç mort permanent](En suec)
  • Birgitta Lagerlöf-Genetay, De svenska häxprocesernas utbrottskede 1668-1676.


Referències

[editar | editar còdic]