Anar al contingut

Bobby Morrow

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Bobby Morrow

Plantilla:ArribaTablaMedalla Plantilla:Medalla deportiva Plantilla:CompeticionDeMedalla Plantilla:MedallaOro Plantilla:MedallaOro Plantilla:MedallaOro Plantilla:FinMedalla Bobby Joe Morrow (Harlingen, Texas, 15 d'octubre de 1935 - Sant Benito, Texas, 30 de maig de 2020)[1] va ser un atleta nortamericà especialiste en proves de velocitat i guanyador de tres medalles d'or en els Jocs Olímpics de Melbourne 1956 (100, 200 i relleus 4 x 100 metros).

Biografia

[editar | editar còdic]

Es crie en una granja en la localitat de Sant Benito, Texas, i abans d'escomençar en l'atletisme jugava al fútbol americà en l'institut. Més vesprada va acodir a l'Universitat Cristiana d'Abilene, a on va començar a destacar com a velocista, i a on es graduaria en 1957.

En 1955, en sol 19 anys, es va proclamar per primera volta campeó nortamericà dels 100 metros. La seua millor temporada va aplegar en 1956. Abans dels Jocs Olímpics de Melbourne va revalidar el títul nacional dels 100 metros, i va conseguir guanyar en 100 i 200 metros en les proves de classificació del seu país per als Jocs, celebrades en Los Àngeles, igualant ademés els récorts mundials en abdós proves, en 10,2 i 20,6 respectivament.[2][3][4]

En els Jocs de Melbourne, celebrats a finals de novembre, va guanyar tres medalles d'or en les tres proves en que va participar: 100, 200 i relleus 4 x 100 metros. En la prova de relleus els nortamericans varen batre el récort mundial en 39,5 i el quartet ho formaven per este orde Ira Murchison, Leamon King, Thane Baker i el propi Morrow.

Eixe any va ser elegit Deportiste masculí de l'any per la revista Sports Illustrated.

Despuix dels Jocs va continuar competint a bon nivell durant un temps. En 1958 va guanyar els títuls nacionals de 100 i 200 metros. Es va retirar en 1960 despuix de no conseguir classificar-se per als Jocs Olímpics de Roma de 1960.[5]

Despuix de la seua retirada va treballar com a granger i comerciant majoriste.

Récorts mundials oficialment reconeguts

[editar | editar còdic]

Bobby Morrow va establir varis récorts mundials:[6]

  • 100 yardes : 9.3 s, marcat el 14 de juny de 1957 en Austin
  • 100 metros: 10.2 s, marcat el 19 de maig de 1956 en Houston
  • 100 metros: 10.2 s, marcat el 22 del 22 de juny de 1956 en Bakersfield
  • 100 metros: 10.2 s, marcat el 29 de juny de 1956 en Los Àngeles
  • 200 metros: 20.6 s, marcat el 27 de novembre de 1956 en Melbourne
  • 4 × 100 metros: 39.5 s, marcat l'1 de decembre de 1956 en Melbourne en Ira Murchison, Leamon King, Walter Thane Baker i Bobby Morrow (posta d'Estats Units)
  • 4 × 110 yardes: 39.9 s, marcat l'11 de maig de 1957 en Fresno en Waymond Griggs, William Woodhouse, James Segrest i Bobby Morrow (posta del Abilene Christian College)
  • 4 × 110 yardes: 39.7 s, marcat el 31 de maig en Modest en Waymond Griggs, William Woodhouse, James Segrest i Bobby Morrow (posta del Abilene Christian College)
  • 4 × 220 yardes: 1:24.0 min, marcat el 26 de maig de 1956 en Modest en Don Conder, William Woodhouse, James Segrest i Bobby Morrow (posta del Abilene Christian College)
  • 4 × 220 yardes: 1:23.8 min, marcat el 5 de decembre de 1956 en Leamon King, Andy Stanfield, Walter Thane Baker i Bobby Morrow (posta d'Estats Units)
  • 4 × 220 yardes: 1:22.6 min, marcat el 31 de maig de 1958 en Modest en William Woodhouse, James Segrest, George Peterson i Bobby Morrow (posta del Abilene Christian College)

Reconeiximents

[editar | editar còdic]

Bobby Morrow va ser elegit Atleta de l'Any d'Estats Units per les seues tres victòries olímpiques en 1956. Va ser el primer velociste despuix de Jesse Owens en 1936, qui va conseguir una doble victòria en abdós distàncies de vés,locidad en els Jocs Olímpics, despuix d'ell açò solament ho va tornar a conseguir en 1972 Valery Borzov. En una altura d'1,86 m i un pes de competició de 75 kg, Morrow era prou fort per a ser un velociste de l'época i, encara que no va establir un nou récort mundial en distàncies individuals, va guanyar totes les competicions importants. Ademés dels seus títuls olímpics i de la AAU en 1956, també va guanyar els campeonats de 100 yardes de la AAU de 1955 i 1958 i el títul de 220 yardes de 1958.[7]

En 1984, l'historiador deportiu nortamericà Bill Mallon va descriure a Bobby Morrow com "sense dubte el millor velociste blanc de tots els temps". Per supost, és difícil comparar els guanys de Bobby Morrow en els guanys d'Archie Hahn o Percy Williams abans que ell, o Valery Borzov o Pietro Mennea despuix d'ell. Pero si l'afirmació de Mallon és vàlida fins a 1984, també ho és hui, perque des de Mennea cap velociste blanc ha segut el millor velociste del món de la seua época.

Mort

[editar | editar còdic]

Va fallir als ochenta y cuatro anys el 29 o el 30 de maig de 2020 en el seu domicili en Sant Benito (Texas) per causes naturals.[1][8][9]

Vida personal

[editar | editar còdic]

Morrow es va casar en Jo Ann Strickland, a qui va conéixer en l'escola secundària,[10] en lo que es va descriure com un "matrimoni de conte de fades".[5] Es varen mudar a Odesa i després a Houston, a on va reiniciar la seua carrera en la banca que havia deixat en espera per a entrenar per als Jocs Olímpics de 1960 en Roma. Itàlia. Es varen divorciar al voltant de 1968.[5] Posteriorment es va mudar a Ohio, a on va conéixer i es va casar en Judy.[5]


Llegat

[editar | editar còdic]

En octubre de 2006, la Sant Benito High School va nomenar a la seua nova instalació deportiva de 12.000 assents en Sant Benito, utilisat per al fútbol americà i el fútbol, Bobby Morrow Stadium.[11] Morrow va estar present per a ajudar a dedicar la nova instalació. Va ser inclós en el Saló Nacional de la Fama de l'Atletisme en 1989[12] i en el Saló de la Fama dels Entrenadors d'Atletisme de Texas en 2016.[13]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Bobby Joe Morrow, 3-clave winner in 1956 Olympics, dies at 84» (en en). 21wfmj. Archivat des d'el original, el 3 de juny de 2020. Consultat el 31 de maig de 2020.
  2. ↑ «Bobby Morrow» (en anglés).
  3. ↑ Bobby Morrow. trackfield.brinkster.net (anglés)
  4. ↑ Morrow—and a day of medal memories, The Age, (Wednesday, 12 February 1975), p.1.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Martin, William (1 de agost 1984). The Fastest Nice Christian Boy in the World.
  6. ↑ Manfred Holzhausen: Weltrekorde und Weltrekordler. 100m-Lauf / 200m/220i-Lauf. Grevenbroich 2000
  7. ↑ Bill Mallon/Ian Buchanan: Quest for Gold. New York City 1984 ISBN 0-88011-217-4
  8. ↑ «Mor Bobby Joe Morrow, el velociste blanc que va igualar a Jesse Owens» (en és). ABC (periòdic). Consultat el 31 de maig de 2020.
  9. ↑ «Mor Bobby Morrow, mític velociste nortamericà» (en és). L'Espanyol. Consultat el 31 de maig de 2020.
  10. ↑ «Bioperse: Bobby Morrow». Sports Illustrated.
  11. ↑ Bobby Morrow Stadium – San Benito, Texas. Texasbob.com (April 14, 2013). Retrieved on 2017-08-21.
  12. ↑ Bobby Morrow [1] archivat en Wayback Machine.. USATF Hall of Fame
  13. ↑ Inductees – Name, Category, Year [2] archivat en Wayback Machine.. TX TF Hall of Fame.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Bobby_Morrow&oldid=619221»