Boehmeria nivea

Archiu:Boehmeria nivea 1.jpg

ramio (Boehmeria nivea)

El ramio o ortiga blanca (Boehmeria nivea) és una espècie de la família de les urticáceas de procedència asiàtica. Del seu corfa s'obté una fibra textil cridada «ramio». En el Extrem Oriente s'usa com a planta ornamental.

Descripció

Alcança una altura d'entre 1 i 2,5 metros, el full té forma de cor, de 7 a 15 cm d'ample i de 7 a 15 de llarc, blanquecinas i en vellosidad en el envés.

El ramio blanc és cultivat en China, mentres que una atra varietat, el ramio vert, es creu que és original de la península malaya. Esta última, té els fulls més menuts, en el envés vert i creix en ambients tropicals.

Història

El ramio ha segut utilisat des de temps antics, com ho atesten el seu us en els vendajes de les mòmies de l'antic Egipte. Entorn a l'IV mileni abans de Crist ya es cultivava també en Rússia.

Brasil va començar la seua producció, en la década de 1930 tenint el seu màxim en els anys 1970, a partir d'ahí la producció va tindre un gran decliu, com a resultat de la competència de les fibres textils alternatives, com varen ser les sintètiques.

Taxonomia

Boehmeria nivea va ser descrita per (Carolus Linnaeus) Charles Gaudichaud-Beaupré i publicat en Voyage autour du Monde, entrepris parell Ordre du Roi,. .. éxécuté sur els Corvettes de S. M. l'Uranie et la Physicienne. .. Botanique 499–500. 1826. (March 1830)

Sinonímia

Boehmeria candicans Hassk. Boehmeria frutescens var. concolor (Makino) Nakai Boehmeria frutescens var. viridula (Yamam.) Suzuki Boehmeria juncea Bedevian [Invalid] Boehmeria nipononivea Koidz. Boehmeria tenacissima Gaudich. Boehmeria thailandica Yahara

Boehmeria utilis André Procris nivea Wedd. Ramium niveum (L.) Kuntze Urera lamiifolia Gaudich. Urtica lamiifolia Juss. ex Pers. Urtica nivea L. Urtica tenacissima Roxb. Urtica utilis de Vriese

Bibliografia

1. AFPD. 2008. African Flowering Plants Database - Base de Donnees dones Plantes a Fleurs D'Afrique.
2. CONABIO. 2009. Catàlec taxonómico d'espècies de Mèxic. 1. In Ca. nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
3. Correja A., M. D., C. Galdames & M. N. S. Stapf. 2004. Cat. Pl. Vasc. Panamà 1–599. Smithsonian Tropical Research Institute, Panamà.
4. Flora of China Editorial Committee. 2003. Fl. China 5: 1–506. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
5. Pool, A. 2001. Urticaceae. En: Stevens, W.D., C. Ulloa, A. Pool & O.M. Montiel (eds.). Flora de Nicaragua. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 85(3): 2479–2495.

Enllaços externs

• Fibra de ramio al microscopi
• LoveToKnow Article on Ramie
• Nebraska Extension Office factsheet
• Australian New Crops Newsletter article