Boletus subluridellus
El Boletus subluridellus és una espècie de fongo boletus de la família Boletaceae. Va ser descrita com a nova per a la ciència en 1971 per micólogos nortamericanes. Este boletus es troba en l'este d'Estats Units i Canadà. Creix en el sol de boscs de coníferes i boscs mixts, en associació micorrízica en arbres de full caduc, especialment roures. Els cossos fructífers presenten capells de color roig anaranjado, àmpliament convexos, que poden alcançar fins a 10 cm de diàmetro, en poros menuts i de color roig obscur en la part inferior. El talle, de color groc pàlit, medix entre 4 i 9 cm de llarc per 1,5 a 2,3 cm de gruixa. Totes les parts del cos fructífer s'teñir ràpidament de blau en ser danyades o tocades.
Taxonomia
[editar | editar còdic]l'espècie va ser descrita pels micólogos nortamericans Alexander H. Smith i Harry D. Thiers en el seu monografia de 1971 sobre els fongos letals de Michigan.[1] La colecció tipo va ser realisada per Smith en un camp de gòlf prop de Ypsilanti, Míchigan, en setembre de 1961; es conserva en el herbario de l'Universitat de Michigan. [2]
El Boletus subluridellus es classifica en la secció Luridi del gènero Boletus. La secció Luridi es caracterisa per boletus que es tornen immediatament blaves en tallar-se o magullarse, poros estrets generalment de color roig, i la presència ocasional de toxines en els cossos fructífers. Segons l'esquema propost per Smith i Thiers, la forma dels dermatocistidios (cistidios en la cutícula del capell) és important per a la delimitació d'espècies dins de la secció Luridi. No obstant, en un estudi de 1993, Roland Treu no va trobar diferències microscòpiques consistents significatives entre B. subluridellus, B. rufocinnamomeus i B. roseobadius.[3]
l'epítet específic subluridellus fa referència a la seua similitut en Boletus luridellus. Luridellus significa “groc apagat a marró brut”.[4]
Descripció
[editar | editar còdic]Els cossos fructífers de Boletus subluridellus presenten capells convexos que medixen entre 5 i 10 cm de diàmetro. La superfície del capell és seca i llaugerament pegajosa, en una textura alguna cosa aterciopelada. El seu color varia entre rojós, marró rojós i roig anaranjado. La carn és d'un groc lluent abans de tornar-se blau en les zones tallades. No té un olor perceptible i el seu sabor és llaugerament metàlic. En la part inferior del capell, els tubos que formen la superfície porosa medixen entre 6 i 9 mm de llarc. Prop de l'unió en el estipe, els tubos estan lliures o llaugerament deprimits. Els poros, de color roig obscur, són menuts i redonejats, en una densitat d'aproximadament 2–3 poros per milímetro. El estipe medix entre 4 i 9 cm de llarc per 1,5 a 2,3 cm de gruixa. És sòlit (és dir, no buit ni farcidura de mèdula) i manté una gruixa relativament constant a lo llarc de la seua llongitut. El seu color és groc pàlit, tornant-se rojós en la base, a on presenta pèls grocs adpresos (aplanados contra la superfície). Totes les parts del cos fructífer (superfície del capell, carn, poros i estipe) s'teñir ràpidament de blava en ser danyades o tocades.[1]
La esporada és de color marró oliva. Les espores tenen forma fusiforme en vista frontal i són asimètriques en vista lateral. Posseïxen una superfície plana, un diminut poro apical, i medixen entre 11–15 per 4–5,5 μm, en parets d'aproximadament 0,2 μm de gruixa. Les basidias són claviformes, en quatre espores, i tenen una gruixa de 8–12 μm. Les pleurocistidias (ubicades en les parets dels tubos) medixen entre 28–42 per 6–11 μm, en un coll de 3 μm, mentres que les queilocistidias (ubicades en les vores dels poros) són estretament claviformes i alguna cosa més menudes, medint entre 26–38 per 4–8 μm. Les pleurocistidias tendixen a no descollar més que les basidias esporulantes. La cutícula del capell està composta per una capa de 150 μm de gruixa formada per hifes estretes de 3–5 μm, dispostes aproximadament en un tricodermio (a on les hifes més externes emergixen més o menys paraleles entre sí, com a pèls, perpendicular a la superfície del capell). Estes hifes s'teñir de roig en montar-se en reactiu de Melzer i de groc en hidròxit de potassi. No s'observen conexions en abrazadera en les hifes.[1]
Espècies similars
[editar | editar còdic]Boletus flammans és una espècie similar en apariència que creix baix coníferes. Boletus roseolateritius, conegut en Mississipi, presenta un capell que canvia de color segons la seua edat: al principi és d'un to roig obscur a anaranjado, després es torna marró rojós en la madurea, desvanint-se a taronja parduzco o rosat parduzco en matisos groc apagat, i finalment adquirix un to groc brut i opac en l'envelliment. El seu estipe groc pàlit carix de la coloració rojosa i dels pèls en la base que presenta B. subluridellus. A nivell microscòpic, té espores més menudes, de 8,5–12 per 3,5–4,5 μm.[5] Boletus rufocinnamomeus també és similar en apariència, pero es pot distinguir per la seua estipe groc esguitat de puntitos de color canella anaranjado a marró.[6] Boletus flammans, un atre semblant que s'teñir de blau en tocar-ho, es troba en el surest d'Estats Units i creix baix coníferes. Presenta un estipe rojós en una fina reticulación en la seua mitat superior.[7]
Hàbitat i distribució
[editar | editar còdic]Boletus subluridellus és un fongo micorrízico que creix en associació en arbres de full caduc, especialment en roures. Els cossos fructífers creixen de forma dispersa o en grups sobre el sol en boscs caducifolios o mixts, i apareixen entre juliol i octubre. És una espècie de l'est d'Amèrica del Nort, que es troba des de Nova Anglaterra fins a la regió dels Grans Lagos, i cap al nort fins a Quebec, en Canadà.[8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 (1971) The Boletes of Michigan, Ann Arbor, Michigan: University of Michigan Press, p. 349.
- ↑ «Michigan; Washtenaw; USA; Boletus subluridellus; 1961-09-03; Smith A. H.; Holotype». University of Michigan Herbarium.
- ↑ Treu R. (1993). “Studies on Boletus section Luridi”. Mycotaxon 47: 367–77.
- ↑ Roody WC. (2003). Mushrooms of West Virginia and the Central Appalachians, Lexington, Kentucky: University Press of Kentucky, p. 291. ISBN 0-8131-9039-8.
- ↑ “Boletus roseolateritius, a new bolete from the southern United States of America” (2003). Mycologist 17 (1): 15–16. doi:.
- ↑ (2000) North American Boletes, Syracuse, New York: Syracuse University Press. ISBN 978-0-8156-0588-1.
- ↑ (2007) Mushrooms of the Southeastern United States, Syracuse, New York: Syracuse University Press, p. 215. ISBN 978-0-8156-3112-5.
- ↑ (2005) Connaître, Cueillir et Cuisiner els Champignons Sauvages du Québec, Els Editions Fides, p. 118. ISBN 978-2-7621-2617-4.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Boletus subluridellus» de Wikipedia en inglés, concretament de esta versió, publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Boletus subluridellus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.