Boltwoodita
La boltwoodita és un mineral de la classe dels nesosilicatos, i dins d'esta pertany al cridat “grup del uranofano”. Va ser descoberta en 1956 en la localitat de Delta en l'estat d'Utah (Estats Units),[1] sent nomenada aixina en honor de Bertram Boltwood, radioquímico nortamericà.
Característiques químiques
[editar | editar còdic]És un silicat hidratado de potassi i urani en aniones adicionals hidroxilo. Isoestructural en el grup del uranofano, en estructura molecular de uranilo-nesosilicato en tetraedres aïllats de sílice en aniones de UO2.[2]
Ademés dels elements de la seua fòrmula, sol dur com a impurees: ferro, calcio i sodi.
Formació i jaciments
[editar | editar còdic]Apareix en la forma exterior d'alteració de silicat que rodeja als depòsits d'òxits d'urani hidratados incrustats en l'uraninita primària, també reblint fractures a certa distància de la uraninita. També en depòsits de roca pegmatita en urani.
Sol trobar-se associat a atres minerals com: uraninita, becquerelita, fourmarierita, fosfuranilita, algeps o fluorita.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Boltwoodita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.