Anar al contingut

Boltwoodita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Boltwoodita

La boltwoodita és un mineral de la classe dels nesosilicatos, i dins d'esta pertany al cridat “grup del uranofano”. Va ser descoberta en 1956 en la localitat de Delta en l'estat d'Utah (Estats Units),[1] sent nomenada aixina en honor de Bertram Boltwood, radioquímico nortamericà.

Característiques químiques

[editar | editar còdic]

És un silicat hidratado de potassi i urani en aniones adicionals hidroxilo. Isoestructural en el grup del uranofano, en estructura molecular de uranilo-nesosilicato en tetraedres aïllats de sílice en aniones de UO2.[2]

Ademés dels elements de la seua fòrmula, sol dur com a impurees: ferro, calcio i sodi.

Formació i jaciments

[editar | editar còdic]

Apareix en la forma exterior d'alteració de silicat que rodeja als depòsits d'òxits d'urani hidratados incrustats en l'uraninita primària, també reblint fractures a certa distància de la uraninita. També en depòsits de roca pegmatita en urani.

Sol trobar-se associat a atres minerals com: uraninita, becquerelita, fourmarierita, fosfuranilita, algeps o fluorita.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. (1956).Science.124
    931-931.
  2. (1981).American Mineralogist.66
    610-625.