Uranofano
Uranofano, conegut també com uranotilo, α-Uranotilo o lambertita, és el nom d'un mineral pertanyent al grup dels nesosilicatos, que conté urani i calcio. Posseïx un dimorfo conegut, el Beta-Uranofano. És un dels minerals d'urani més comuns. Es deu manipular en molt conte, ya que poden quedar alguns trossos d'este mineral en la pell; si queden trossos en la pell poden crear càncer de pell i os.
Formació i jaciments
[editar | editar còdic]Ocorre com mineral secundari en la zona d'oxidació de jaciments d'urani, comunament com a producte d'alteració de la gummita; l'alteració es produïx en el calfament de la gummita i el refredat llent del mineral.
És fàcil de confondre en la autunita i la torbernita.
El uranofano es troba comunament en granit, junt en torbernita, uraninita i autunita. Els seus cristals són prou resistents o durs, i semblats als cristals de la autunita.
Història
[editar | editar còdic]Es va trobar per primera volta en 1853 en Kupferberg (Tarnau) (Tarnów) en l'Alta Silesia (Polònia) i va ser descrit per Martin Websky[1] pel seu contingut d'urani i la paraula grega φαίνω [pronunciat "Phanos"] semblar o aparéixer. El Beta-Uranofano es va reconéixer per primera volta en 1935 com a tal. El lloc a on el mineral té el seu localitat tipo, és Jáchymov (St Joachimsthal en el Districte de Karlovy Vary en els monts Metàlics en la República Checa.[2]
Alfa-uranofano i beta-uranofano eren, abans de la fundació de la Associació Internacional de Mineralogia (IMA), reconeguts com a espècies minerals distintes. Per lo tant, este reconeiximent ha segut acceptat per el IMA com a drets adquirits.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Uranofano» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.