Karlovy Vary
Karlovy Vary (Plantilla:AFI-cs; en alemán: Karlsbad, Plantilla:AFI-de) és una ciutat situada en el districte homònim, en la República Checa. Té una població estimada, a inicis de 2023, de 49 043 habitants.[1]
És una ciutat estatutària situada en la confluència dels rius Ohři (Eger) i Teplá.
Karlovy Vary va rebre este nom en honor de l'emperador del Sacre Imperi Romà Germànic Carlos IV, qui va fundar la ciutat en 1350.
És famosa històricament per les seues fonts termals (tretze fonts principals i uns centenars més menudes) i el riu Teplá, també d'aigües calentes.
Va aplegar a ser un famós destí turístic en el XIX, especialment per a personages internacionals ilustres que buscaven tractaments termals.
La ciutat és coneguda pel Festival Internacional de Cine de Karlovy Vary i el popular licor chec Karlovarská Becherovka.
Orige del topònim
[editar | editar còdic]
Els noms Karlovy Vary i Karlsbad tenen significat similar en chec (banys termals o balneari termal de Carlos) i en alemà (banys o balneari de Carlos), respectivament. Carlos en chec és Karel i el seu genitiu és Karlovy. La paraula var significa en chec "ebullició" i vary és una paraula arcaica per a "banys termals". En alemà Carlos és Karl i el seu genitiu és Karls, mentres que Bad significa bany o balneari. D'ací el nom de la localitat en alemà: Karlsbad.
Història
[editar | editar còdic]El 14 d'agost de 1350, l'emperador Carlos IV va donar privilegis de ciutat al lloc, puix coneixia la llegenda de les fonts termals i els seus suposts beneficis en la salut. Els primers assentaments podrien trobar-se fòra de la ciutat actual.
Gràcies a publicacions de doctors com David Becher i Josef von Löschner, la ciutat es va convertir en un famós balneari i va ser visitada per molts membres de l'aristocràcia europea. Va aplegar a ser popular en acabant de que es construïren les llínees de ferrocarril a Eger (Cheb) i Praga en 1870.
El número de visitants va créixer des de les 134 famílies de l'any 1756 a 26 000 hostes anuals a finals de el XIX. En 1911 va aplegar als 71 000 visitants, pero l'I Guerra Mundial va acabar en el turisme i en l'Imperi austrohúngaro en 1918.
La majoria de la població, de llengua alemana, va protestar contra l'incorporació a Checoslovàquia pel Tractat de Saint-Germain-en-Laye. Una marcha pacífica va tindre lloc el 4 de març de 1919, pero eixe mateix més sis dels participants en la marcha varen morir víctimes de dispars de tropes cheques.[2]
En 1938, la regió dels Sudetes —incloent Karlovy Vary— va ser anexionada per Alemània. Fins a l'expulsió dels alemans, despuix de l'II Guerra Mundial en 1945, la majoria de la població de la ciutat era de llengua alemana.
Abans d'això, els decrets de Carlsbad de 1819 havien associat la ciutat en la censura antiliberal dins de la Confederació Alemana.
- REDIRECT Plantilla:Panorama
Clima
[editar | editar còdic]Demografia
[editar | editar còdic]En l'any 2012, el percentage d'estrangers en la ciutat era del 7 %. Despuix de Praga, és la segona ciutat de República Checa en la major proporció d'estrangers respecte a la seua població. Els vietnamites integren el principal grup ètnic, seguits pels alemans, russos i ucranians.
| Any | 1930 | 1939 | 1947 | 1991 | 2001 | 2003 | 2008 | 2013 | 2014 | 2023 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Població | 54 652 | 53 339 | 31 322 | 56 291 | 53 857 | 52 359 | 52 708 | 53 737 | 49 864 | 49 043 |
Productes famosos
[editar | editar còdic]- Cristal de la fàbrica Moser. Cridat cristal dels reis, per la cantitat de gots d'esta fàbrica que es troben en moltes famílies reals.
- Becherovka (nom original: Becher Bitter), un aperitiu inventat per David Becher, destilat segons una recepta secreta des de 1807.
- Roses petrificadas en l'aigua termal. Es venen per a regal.
- Obleas (Oplatky en chec, Oblaten en alemà) de Karlovy Vary.
- Porcelana produïda en la mateixa Karlovy Vary i en Chodov.
- Sal mineral per a retors en el bany i sal mineral potable.
Persones notables
[editar | editar còdic]- Artícul principal → .
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Població de les municipalitat de la República Checa, 1 de giner de 2023». Oficina d'Estadística Checa. Consultat el 7 de giner de 2024.
- ↑ Zdeněk Vališ: 4. březen 1919 v Kadani
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Karlovy Vary.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Karlovy Vary» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.