Bomba de vareta
La bomba de vareta també coneguda com a guanac, cigonya, unitat de bombeig, vàlvula per a pous petrolers, bomba de voltó o AIB, (per les sigles d'Aparat Independent de Bombeig) i de forma coloquial s'escolta nomenar com Garita per hispanohablante en el College Station, Texas; és la part superficial d'una bomba impelente de pistón, instalada en una perforació petrolera. És utilisada per a alçar mecánicamente el líquit del pou quan no hi ha suficient pressió en el jaciment per a que el líquit fluïxca fins a la superfície per sí solament com ho fa en els pous surgentes. És d'us general en pous terrestres que produïxen relativament poc petròleu. Les bombes de vareta són comunes en molts jaciments petrolífers, normalment desparramadas pel camp i servint algunes voltes com senyal de referència. Depenent del tamany de la bomba, produïx generalment 5 a 40 litros d'una mescla de petròleu cru i aigua en cada moviment. El tamany de la bomba també és determinat per la profunditat i el pes del petròleu cru a extraure, a on una extracció més profunda requerix més energia per a moure majors llongituts de la columna de decorregut. Un mecanisme de biela-manivela convertix el moviment rotatori del motor a un moviment alternatiu vertical que mou la vareta de la bomba, i produïx el moviment de cabotege característic. Un mecanisme similar era amprat en motor de vapor per a evacuar aigua de les mines de carbó en els sigles XVI i XVII.
Equip de superfície
[editar | editar còdic]
Les bombes de vareta són accionadas per un motor. Est és comunament un motor elèctric, pero en locaciones aïllades sense accés a l'electricitat pot estar reemplaçat per un motor de combustió. El funcionament més comú dels motors és per mig del gas produït en la columna anular, encara que actualment la tendència és el funcionament per mig de diésel. Tals motors es coloquen a sovint en un gabinet per a protegir-los del ras.
El motor primer mou un sistema de polea que mou una biela contrapesada, per a ajudar a compensar el pes de les barres d'acer que apleguen fins al fondo del pou. La biela alternativament puja i baixa una manivela conectada a l'extrem d'un voltó en eI que està lliure per a moure's en un marc en forma de A. En l'atre extrem del voltó, hi ha una caixa curvada de metal anomenada cabezal. Un cable d'acer (o algunes voltes de fibra de vidre), conecta el cabezal en la vareta polida, que passa a través d'una caixa de sagellat. El cable d'acer seguix la curva del cabezal mentres baixa i puja per a crear un moviment casi totalment vertical. La barra polida té un diàmetro molt similar al forat de la caixa de sagellat, deixant-la moure's dins i fòra de la canonada sense que escape líquit (la canonada és un caño que va fins al fondo del pou per a on es produïx el decorregut). La vareta polida està conectada en una llarga sarta de barres d'acer, que aplega fins al final de la canonada a on està la bomba en el fondo del pou.
Equipament de fondo de pou
[editar | editar còdic]En el fondo de la perforació està la “bomba de fondo”. Esta bomba consistix en dos vàlvules de bola: una vàlvula immòvil i una vàlvula en el pistón conectat al final de les varetes que viaja cap a dalt i cap a avall junt en la bomba, coneguda com la “vàlvula viagera”. El líquit del jaciment escurre a través de la formació geològica cap al fondo de la perforació que s'ha fet a través de la roca. La qual ha segut recoberta en una encanyat metàlica en ciment entre esta i la perforació.
Quan les varetes estan viajant para dalt, la vàlvula que viagera es tanca i la vàlvula fixa s'obri (per la baixa pressió en el cilindre de la bomba). Per lo tant, el cilindre de la bomba s'ompli del líquit de la formació mentres que el pistón que viaja alça el contingut anterior del cilindre cap a dalt. Quan les varetes comencen a espentar cap a avall, la vàlvula que viaja s'obri i la vàlvula fixa es tanca (per un aument en la pressió del cilindre de la bomba). El líquit en el cilindre (que va ser aspirat adins durant la carrera ascendent) fluïx per a dalt a través de la vàlvula viagera. El pistón despuix alcança l'extrem del seu moviment i comença la seua trayectòria cap a dalt una atra volta, repetint el procés. A sovint, el gas es produïx en les mateixes perforació que el cru. Açò pot ser problemàtic si el gas aplega al cilindre perque pot donar lloc a cavitaciones que traven la bomba, a on per l'alta compresibilidad del gas la pressió que s'acumula en el cilindre no és suficient per a obrir les vàlvules i es bombeja poc o res. Per a evitar açò, l'entrada per a la bomba es coloca baix de les perforació. Quan el gas s'incorpora en les perforació, burbujea fins a la peça anular (l'espai entre la coberta i la canonada) i no té oportunitat d'entrar en la bomba. Una volta en la superfície, el gas s'arreplega a través d'un tubo conectat en la peça anular. I be és usat per al motor o és comprimit i despachat junt en el cru per la canonada de superfície fins a les bateries.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Bomba de varilla» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.