Bomba incendiària
Les bombes incendiàries són dispositius dissenyats per a iniciar fòc o destruir equipaments sensibles usant materials tals com napalm, termita o fòsfor blanc.
Desenroll i us
[editar | editar còdic]Les bombes incendiàries varen ser utilisades com un arma explosiva de gran efectivitat en la Segona Guerra Mundial.
Les bombes més grans eren omplides en chicotetes bombes incendiàries (d'arracada) i dissenyades per a obrir-se a determinada altitut escampant-les en àrees de gran extensió. Una càrrega explosiva serà la iniciadora de l'acció en cadena. El material explosiu ardirà a temperatures extremes i cremarà la majoria dels edificis de fusta o uns atres materials combustibles (els edificis de pedra solen resistir la destrucció incendiària, a menos que s'haja obert un forat en la seua estructura en una gran explosió).
En un principi les bombes incendiàries varen ser dissenyades per a destruir els molts centres de producció d'armes de guerra.
Primera Guerra Mundial
[editar | editar còdic]Les primeres bombes incendiàries llançades durant la Primera Guerra Mundial, es varen deixar caure sobre les ciutats de la costa sur d'Anglaterra, la nit del 18-19 de giner de 1915. Estes bombes incendiàries alemanes (llançades en chicotet número), eren contenidors en aletes, plens de querosene i oli automotriz, envolts en una corda alquitranada, i estaven transportades per dirigibles zepelín. El 8 de setembre de 1915, el zepelín L-13 va deixar caure una gran cantitat de bombes incendiàries, encara que estes varen ser ineficaces en relació en els llimitats danys infligidos, pero varen tindre un cert efecte sobre la moral de la població civil del Regne Unit.[1] El comandant de la flota aérea, Peter Strasser, va propondre un pla per a anar a bombardejar Nova York en bombes incendiàries, llançades des de zepelines L70 de llarc alcanç en juny de 1918, pero va ser bloquejat per l'almirant Reinhard Scheer.[2]
Despuix d'estudis posteriors en bidons de 5 litros de benzol, en 1918 els científics i ingeniers de l'empresa química Griesheim-Elektron varen desenrollar la bomba Elektronbrandbombe. Esta bomba s'encenia en una càrrega de termita pero la carrega combustible principal la componia la carcassa d'aleació d'alumini i magnesi (Elektron), que s'encenia a 650 °C, ardia a 1.100 °C i generava un vapor que ardia a 1800 °C. La carcassa d'aleació tenia la ventaja adicional de la seua llaugerea, tenint una quarta part de la densitat de l'acer, que permetia a cada avió dur una major cantitat de bombes.[3] El Oberste Heeresleitung (mando general de les forces armades alemanes) va idear una operació denominada "el pla del fòc" (en alemà Der Feuerplan), que consistia en l'us de tota la flota aérea de bombarders pesats, enviats en onades sobre Londres i París, que llançaria tantes bombes incendiàries com fora possible, fins al derribe de tots els avions o l'agotament de les tripulacions. El resultat esperat era produir un incendi incontrolable en les dos capitals enemigues, lo que hauria forçat la pau.[4] Mils de bombes de Elektron es varen acumular en les bases d'aviació de primera llínea, i l'operació es va programar per a ser iniciada en agost i principis de setembre de 1918, pero en abdós casos es va revocar l'orde d'eixida en l'últim moment, possiblement per temor a represàlies contra ciutats alemanes.[5] La RAF també tenia la seua "Bomba Incendiària Baby" (BIB), que contenia una càrrega de termita.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Wilbur Cross, "Zeppelins of World War I" pagina 35, pubblicato 1991 Paragon House ISBN I-56619-390-7
- ↑ Hanson, p. 412
- ↑ Hanson, Neil (2009), First Blitz, Corgi Books, ISBN 978-0552155489 (pp. 406–408)
- ↑ Hanson, pp. 413–414
- ↑ Hanson, pp. 437–438
- ↑ «ROYAL AIR FORCE HISTORICAL SOCIETY JOURNAL 45 – RFC BOMBS & BOMBING 1912–1918 (pp. 12–13)». www.raf.mod.uk. Royal Air Force Historical Society. Archivat des d'el original, el 2 de maig de 2014. Consultat el 1 de maig de 2014.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bomba incendiaria» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.