Bombeig òptic
El bombeig òptic és un procés en el qual la llum és usada per a excitar (o «bombejar») electrons d'un nivell d'energia més baix en un àtom o molècula cap a un nivell més alt. És generalment utilisat en la construcció de làsers, per a bombejar el mig actiu làser en l'objectiu de conseguir una població invertida. La tècnica va ser desenrollada en 1966 pel guanyador del premi Nobel Alfred Kastler a inicis de la década de 1950.[2]
El bombeig òptic és també utilisat per a bombejar cíclicamente electrons units en un àtom o molècula a un estat quàntic ben definit. Per al cas més simple de bombeig òptic coherent de dos nivells d'una espècie atòmica que conté un sol electró de capa externa, açò significa que l'electró és coherentment bombejat a un únic subnivel hiperfino (etiquetage ), el qual és definit per la polarisació de la bomba làser junt en les regles de selecció quàntica. Despuix del bombeig òptic, es diu que l'àtom està orientat en un subnivel específic, no obstant per la naturalea cíclica del bombeig òptic l'electró lligat en realitat experimentarà repetides excitació i decaigudes entre els subniveles d'estat superior i inferior. La freqüència i la polarisació d'una bomba làser determina en quin subnivel l'àtom està orientat.
En la pràctica, és possible que no es produïxca un bombeig òptic completament coherent per l'ampliació de potència de la llínea espectral d'una transició i efectes indesijables tals com a atrapaments d'estructures hiperfinas i atrapaments de radiació. Per lo tant, l'orientació de l'àtom depén més generalment de la freqüència, intensitat, polarisació, ample de banda espectral del làser aixina com la llínea espectral i la provabilitat de transició de la transició absorbent.[3]
En les pràctiques de laboratori universitàries de física se sol utilisar el bombeig òptic d'isòtops de gas rubidi per a demostrar la capacitat de la radiació electomagnética de radiofrequencias (MHz) per a bombejar i extraure estos isòtops de manera efectiva.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Lamp 4462» (gif). sintecoptronics.com. Consultat el 2018-12-27.
«Lamp 5028» (gif). sintecoptronics.com. Consultat el 2018-12-27. - ↑ Taylor (2000). LASER: The inventor, the Nobel laureate, and the thirty-year patent war, New York: Simon & Schuster. ISBN 0-684-83515-0. Page 56.
- ↑ Demtroder, W. (1998). Laser Spectroscopy: Basic Concepts and Instrumentation, Berlin: Springer.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bombeo óptico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.