Bombeta puntocom
La bombeta puntocom[1] (de l'anglés dot-com bubble) va ser una bombeta bossística en la qual va haver un periodo de creiximent en els valors econòmics d'empreses vinculades a Internet que es va produir entre finals de la década de 1990 i va alcançar el seu punt màxim el divendres 10 de març de 2000.[2] Durant este periodo, les bosses de valors de les nacions occidentals varen vore un ràpit aument del seu valor per l'alvanç de les empreses vinculades al nou sector d'Internet i a la cridada "nova economia". A això es va afegir l'especulació i l'excés de confiança dels inversors en rebre un alt rendiment econòmic en el futur, que va provocar una sobrevaloración de les accions.[3] En passar el temps, moltes d'estes empreses varen quebrar o varen deixar d'operar.
El periodo va ser marcat per la fundació (i en molts casos, espectacular fallida) d'un nou grup de companyies basades en Internet designades comunament com empreses puntocom. Una combinació d'un veloç aument de preus de les accions, l'especulació individual i l'abundant disponibilitat de capital de risc va crear un ambient exuberantement optimiste. No obstant, moltes d'estes empreses carien d'un model de negoci sòlit ni rendabilitat demostrada. L'esclat de la bombeta.com va marcar el principi d'una relativament suau pero llarga recessió en les nacions occidentals que es va agravar despuix dels atentats de l'11 de setembre de 2001 i que no tocaria fondo fins a l'any 2002.
Entre 1995 i el seu pico en març de 2000, l'índex bossístic Nasdaq Composite va pujar un 400 %, solament per a caure un 78 % des del seu pico fins a octubre de 2002, perdent-se tots els guanys durant la bombeta. Durant la solsida bossística, moltes empreses de tenda en llínea, com Pets.com, Webvan i Boo.com, aixina com vàries companyies de comunicacions, com WorldCom, NorthPoint Communications i Global Crossing, es varen afonar i varen acabar tancant.[4][5] Algunes com Cisco (les accions de les quals varen caure un 86 %), Amazon i Qualcomm, varen perdre una gran part de la seua capitalisació de mercat, pero varen sobreviure. En Espanya, la companyia Terra és l'eixemple més famós d'esta bombeta tecnològica.[6]
Antecedents
[editar | editar còdic]Històricament, l'auge de les puntocom pot considerar-se similar a una série d'atres auge ("bombeta econòmica") en tecnologies passades, inclosos els ferrocarrils en la década de 1840, els automòvils en la década de 1900, la radi en la década de 1920, la televisió en la década de 1940, l'electrònica de transistorés en la década de 1950, les computadores en la década de 1960, i la biotecnología en la década de 1980.[7]
Descripció general
[editar | editar còdic]
Les baixes taxes d'interés en 1998-99 varen facilitar l'aument del número d'empreses de nova creació.
La bombeta puntocom va esclatar en l'any 2000, provocant la fallida de numeroses startups despuix d'agotar la seua capital de risc sense alcançar la rendabilitat econòmica esperada.[8] No obstant, algunes, en particular empreses minoristes en llínea com eBay i Amazon, varen sobreviure i posteriorment varen alcançar una alta rendabilitat.[9][10] Els minoristes tradicionals també varen començar a utilisar la web com a canal de venda complementari a la venda física. Si ben molts llocs web d'entreteniment i notícies en llínea varen colapsar en quedar-se sense finançació, uns atres varen resistir i finalment es varen tornar autosuficients. Els llocs que perseveraron tenien dos coses en comuna: un sòlit pla de negocis i una caseta de mercat que, si ben no era únic, sí estava particularment ben definit i ben atés.
Despuix de la bombeta puntocom, les empreses de telecomunicacions varen acumular un gran excés de capacitat, ya que molts clients comercials d'internet varen quebrar. Açò, sumat a l'inversió contínua en infraestructura celular local, va mantindre baixes les tarifes de conectivitat i va contribuir a que la conectivitat a internet d'alta velocitat fora més assequible.
Durant esta época, nous models de negoci varen contribuir a aumentar l'atractiu de la web. Entre ells es trobaven les plataformes de reserves de vols, el motor de busca de Google i la publicitat basada en paraules clau,[11] servicis com el lloc de subastes de eBay[9] i els grans almagasens online de Amazon.com.[10] L'alcanç global de baix cost d'internet va desafiar les pràctiques tradicionals en publicitat, venda directa i gestió de clients. Estos alvanços varen ajudar a revolucionar els dogmes empresarials anteriorment establits en publicitat, venda per catàlec, gestió de relacions en el client i moltes atres àrees.
La web era una nova aplicació revolucionària: podia conectar a compradors i venedors independents de forma decorreguda i econòmica. Mamprenedors de tot lo món varen desenrollar nous models de negoci i varen acodir ràpidament al capitaliste de risc més propenc.[12] Si ben alguns dels nous mamprenedors tenien experiència en negocis i economia, la majoria eren simplement persones en idees i no varen gestionar l'afluència de capital en prudència.
Ademés, molts plans de negocis punt-com es basaven en la suposició de que, en usar internet, evitarien els canals de distribució de les empreses existents i, per lo tant, no tindrien que competir en elles; quan les empreses establides en fortes marques existents varen desenrollar la seua pròpia presència en internet, estes esperances es varen fer añicos i els nouvinguts es varen quedar intentant entrar en mercats dominats per empreses més grans i consolidades.[13]
La bombeta puntocom va esclatar en març de 2000, i l'índex NASDAQ, en una forta presència tecnològica, va alcançar un màxim de 5.048,62 el 10 de març (5.132,52 intradía), més del doble del seu valor de tan sol un any abans.[14] Per a 2001, la caiguda de les cotisacions despuix de l'explosió de la bombeta era constant. La majoria de les empreses puntocom havien cessat les seues operacions, despuix de haver agotat la seua capital de risc i la seua capital d'eixida a bossa, a sovint sense obtindre jamai beneficis. Pero a pesar d'això, internet va seguir creixent, impulsat pel comerç, una cantitat cada volta major d'informació en llínea, coneiximent, rets socials i accés per mig de dispositius mòvils.[15]
Vore també
[editar | editar còdic]- Bombeta de la IA
- Nova Economia
- Neoliberalisme
- Cicle econòmic
- Bombeta econòmica
- Història de l'informàtica
- .com
- Escàndal Enron
- Atres crisis econòmic-financeres
- Crac del 29 i Gran Depressió
- Caiguda de la bossa de 1962
- Crisis del petròleu de 1973 i Crisis del petròleu de 1979
- Dilluns negre (1987)
- Crisis financera asiàtica de 1997
- Gran Recessió de 2008
- Colapse del mercat de valors de 2020
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «[1]». Consultat el 6 de novembre de 2017 (en és-ES).
- ↑ La bombeta puntocom encara resona en els mercats, 25 anys despuix, en l'explosió de la IA Cinc Dies
- ↑ El dia que el mercat va obrir els ulls: es complixen 25 anys de l'esclat de la bombeta 'puntocom' L'Economiste
- ↑ «[2]», CNET.
- ↑ Kumar, Rajesh (2015-12-05). Valuation: Theories and Concepts, Elsevier, pp. 25.
- ↑ Terra: vint anys del gran fiasco 'puntocom' espanyol
- ↑ Edwards, Jim (2016-12-06). «One of the kings of the '90s dot-com bubble now faç 20 years in prison». Business Insider.
- ↑ A revealing look at the dot-com bubble of 2000 — and how it shapes our lives today | (ted.com)
- ↑ 9,0 9,1 ‘Wallets and eyeballs’: how eBay turned the internet into a marketplace | eBay | The Guardian
- ↑ 10,0 10,1 How Amazon Survived the Dot-Com Bubble | HBS Online
- ↑ The new dot com bubble is here: it’s called online advertising – The Correspondent
- ↑ Where Llaure They Now: 17 Dot-Com Bubble Companies And Their Founders (cbinsights.com)
- ↑ The Dotcom Bubble Burst (2000) (internationalbanker.com)
- ↑ «Nasdaq peak of 5,048.62».
- ↑ McCullough, Brian. (2018). How the Internet Happened: From Netscape to the iPhone. Liverlight Publishing.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Piscitelli, Alejandro (2001). La generació Nasdaq. Buenos Aires: Granica.
- Castells, Manuel (2001). La galàxia Internet. Barcelona: Plaça i Janés.
- Mandel, Michael (2001). La depressió d'Internet. Madrit: Pearson Educació.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Burbuja puntocom» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.