Bombus lucorum
Bombus lucorum, conegut com el abellot de coa blanca, és una espècie d'abellot àmpliament distribuïda i comú en tota Europa. Este nom ha segut utilisat de forma general per a referir-se a un conjunt d'espècies d'abellots casi idèntics o crípticos. En 1983, Scholl i Obrecht varen falcar el terme complex Bombus lucorum per a descriure tres tàxons (B. lucorum, Bombus magnus i Bombus cryptarum), ya que són molt pareguts i difícils de distinguir.[1]
Un estudi recent sobre estes espècies a lo llarc de la seua àrea de distribució ha permés clarificar la seua presència en Europa i el nort d'Àsia, estenent-se casi fins al oceà Pacífic. No obstant, els anàlisis genètics han confirmat que Bombus lucorum és l'espècie més comuna i àmpliament distribuïda, mentres que B. cryptarum es troba principalment en zones montanyoses per damunt dels 2100 metros sobre el nivell de la mar, i B. magnus és molt manco freqüent.
Bombus lucorum ha segut distinguit de B. terrestris per la majoria dels autors des de fa casi un sigle, i esta distinció ya no es discutix. Encara que molt estés, B. lucorum ha segut menys estudiat que B. terrestris, en part perque les seues colónies són més menudes, la seua diapausa més prolongada i els seus requeriments ecològics més estrictes, #lo que ha dificultat el seu domesticació. En els països del sur d'Europa, es restringix a tossals i zones montanyoses, sense aplegar a les costes del Mediterràneu, mentres que cap al nort alcança el llitoral del mar de Barents.
Taxonomia i filogenia
[editar | editar còdic]Bombus lucorum pertany a l'orde Hymenoptera, que agrupa a insectes com a formigues, abelles, avespes i mosques serra. Es troba dins de la família Apidae, pròpia de les abelles, i forma part del gènero Bombus, que inclou als abellots. Dins d'este gènero, es classifica en el subgénero Bombus sensu stricto, al que també pertanyen atres cinc espècies europees: B. terrestris, B. sporadicus, B. magnus, B. cryptarum i la pròpia B. lucorum. Esta última guarda una estreta relació en B. terrestris, B. magnus i B. cryptarum, diferenciant-se d'elles solament per lleus traces morfològiques, mencionats anteriorment.
Descripció i identificació
[editar | editar còdic]Bombus lucorum és un abellot de gran tamany, est presenta una #probòscide curta i un patró de color negre predominant, en un collar groc clar, una franja groga en el segon segment abdominal i una distintiva coa blanca. També poden trobar-se eixemplars més clars o obscurs, sent els mascles més variables en coloració que les femelles. Les formes més obscures són comunes en el nort de Fennoscandia, el suroest de Noruega i la illa de Gotland, en el mar Bàltica.[2]
Reines
[editar | editar còdic]Les reines medixen entre 18 i 22 mm de llarc, tenen una envergadura aproximada de 36 mm i un pes que oscila entre 0,46 i 0,70 grams. Per a identificar a les reines del grup B. lucorum s'usen tres formes del primer collar groc. Si la vora del collar baixa cap al centre, pot ser B. magnus o B. cryptarum. Encara que un estudi va mostrar que estes característiques del collar no sempre permeten distinguir be les espècies perque poden mesclar-se.[3]
Existixen atres detalls per a diferenciar-les, com la forma de la boca, els punts en el cos i la forma de les pates atrasseres, pero tampoc s'ha comprovat be si funcionen sempre. En resum, es pot identificar a les reines del grup B. lucorum en estes característiques, pero no és totalment segur solament en el color del collar.[3]
Machos
[editar | editar còdic]Els mascles alcancen de 16 a 18 mm i es distinguixen de les reines per la seua cara groga i una major cantitat de pelussa de color groc. Les claus basades en la coloració del pelage facial són poc fiables i solament funcionen en algunes regions específiques, pero no en tot l'àrea europea. Ademés, els mascles de B. terrestris poden confondre's en B. cryptarum, que a voltes té pelage facial obscur.
S'han propost atres caràcters morfològics, com la punteadura del segon terguito, el tamany dels ocelos i la forma de l'octau terguito, pero la seua fiabilitat a nivell europeu no està confirmada. Per això, actualment l'identificació completament fiable dels mascles solament pot conseguir-se per mig de métodos bioquímics o genètics, ya que la morfologia no és suficient per a distinguir clarament entre les espècies del complex.[4]
Obreres
[editar | editar còdic]Les obreres, en canvi, són més menudes, en llongituts de 12 a 18 mm i pesos entre 0,04 i 0,32 grams. L'identificació de les obreres del complex Bombus lucorum és molt complicada i menys precisa que la de les reines. La coloració i forma del primer collar poden variar i no sempre permeten distinguir les espècies. Alguns detalls morfològics, com la forma basal del llaure (que pot ser en “O” o “V”) i les punteaduras del segon terguito, semblen útils per a diferenciar algunes espècies, pero no són completament fiables ni consistents en tots els casos. En general, l'identificació solament per mig de traces morfològiques resulta poc segura, especialment quan les tres espècies conviuen en la mateixa zona. Per això, és necessari combinar estes observacions en anàlisis genètics per a obtindre una identificació més precisa i fiable.[3][5]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Bombus lucorum està àmpliament distribuït en diverses regions de l'hemisferi nort, incloent el Paleártico (en presència en Japó), el Oriental, el Àrtic i parts del Neártico occidental. És especialment freqüent en #latitut altes. També s'ha registrat en Islàndia —a on provablement va ser introduït per acció humana— i en el Regne Unit. Habita una gran varietat d'entorns com a zones costeres, camps de cultiu, praderies, brezales, àrees urbanes, jardins, regions montanyoses i lindes de boscs. En general, pot trobar-se en qualsevol lloc a on hi haja flors disponibles com a font d'aliment.[6]
Colónia
[editar | editar còdic]Bombus lucorum és una de les espècies d'abellots que emergix més primerenc despuix de la hibernación. Les reines poden aparéixer des de febrer, encara que en el sur de Gran Bretanya solen fer-ho en març.[7] En despertar, volen prop del sol en busca de llocs adequats per a anidar, mentres recolecten néctar i polen per a abastir el futur niu. Quan estan llestes per a establir la colónia, solen dur visibles càrregues de polen en les seues pates posteriors. Les obreres comencen a aparéixer entre finals de març i mediats de maig, i la colónia pot alcançar fins a 400 individus, estudis demostren que el tamany d'esta pot determinar l'èxit biològic. Els mascles emergixen més alvance, normalment a partir d'agost.[8] Estes es aparean ans que, en autumne, tant la regna fundadora com els mascles muiguen, i les reines jóvens entren en hibernación per a reiniciar el cicle a l'any següent.[9]
Apareamiento
[editar | editar còdic]Els mascles de Bombus lucorum generen feromones en la glándula salival ubicada en el cap, i les utilisen per a marcar objectes a lo llarc de les seues rutes de patrullaje per mig de la lliberació de composts volàtils. Esta secreció és una mescla complexa que conté al voltant de xixanta composts. Encara que la biosíntesis d'estes feromones encara no es comprén del tot, es creu que deriven de lípits corporals comuns. Curiosament, tant els mascles jóvens com els vells presenten nivells similars de secreció glandular, #lo que indica que la seua producció no disminuïx en l'edat.[4]
Interacció en atres espècies
[editar | editar còdic]Paràsits
[editar | editar còdic]B. bohemicus és una abella cuco que parasita els nius d'atres espècies, depositant els seus ous en ells. Freqüentment, B. lucorum actua com a hoste de B. bohemicus, i ya que B. lucorum és abundant en Europa, esta relació permet que B. bohemicus també prospere en la regió.[8][10]
Dieta
[editar | editar còdic]Despuix d'eixir de la hibernación, les reines s'alimenten de flors com safrà, petorra, mahonia, ortigas blanques i roges, prunus, groselles en flor i campanillas blaves.[1] No obstant, les abelles també visiten una àmplia varietat d'atres plantes, incloent moltes espècies de jardí com lavanda, hebe, rododendro, ortigas mortes, penques i arvejas, ademés de ceanoto, alhelí, campánula, aligustre, sàlvia, hipérico, albarzer, bartsia roja, trébols, altramuces, madreselva, sedum, centaurea, buddleia...[11]
Robo de néctars.
[editar | editar còdic]En comparació a atres espècies d'abellots, B. lucorum posseïx una #probòscide més curta, #lo que li fa preferir flors en coroles curtes i flors tipo margarita. No obstant, per a compensar esta llimitació, les obreres han desenrollat una tècnica per a extraure el néctar perforant la flor en la baïna còrnea que rodeja la seua llengua. D'esta manera, accedixen al néctar sense ingressar a l'interior de la flor, evitant el contacte en el polen i, per tant, sense contribuir a la polinisació. Aixina, la flor pert el seu néctar i queda en un orifici que facilita l'accés a atres insectes.[8][12]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 “Diet breadth, coexistence and rarity in bumblebees” (2008). Biodiversity and Conservation 17: 3269–3288. doi:.
- ↑ (2014).doi:10.3897/dez.62.9000.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 (2014).doi:10.3897/dez.62.9000.
- ↑ 4,0 4,1 “Discrimination of the bumblebee species Bombus lucorum, Bombus cryptarum and Bombus magnus by morphological characters and male labial gland secretions (Hymenoptera: Apidae)” (2004). Beiträge zur Entomologie = Contributions to Entomology 54 (2): 365–386. doi:.
- ↑ «Bombus terrestris (buff-tailed bumblebee) and lucorum (white-tailed bumblebee)».
- ↑ «The Wildlife Trusts».
- ↑ «Bombus lucorum – The White Tailed Bumblebee».
- ↑ 8,0 8,1 8,2 «Bombus terrestris (buff-tailed bumblebee) and lucorum (white-tailed bumblebee)».
- ↑ “Correlates of reproductive success among field colonies of Bombus lucorum: the importance of growth and parasites” (1992). Ecological Entomology 17: 343–353. doi:.
- ↑ «The Cuckoo Reason Why These Bumblebees May Go Extinct».
- ↑ “Revealing the hidden niches of cryptic bumblebees in Great Britain: Implications for conservation” (2015). Biological Conservation 182: 126–133. doi:.
- ↑ “Resource Partitioning in Bumblebees: The Significance of Differences in Proboscis Length” (1980). Oikos 35 (3): 298–302. doi:.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bombus lucorum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.