Bones pràctiques agrícoles

Les bones pràctiques agrícoles són una série de métodos específics, que els agricultors deuen aplicar per a protegir la seua pròpia salut, la salut i el benestar de les persones que consumixen els seus productes i el mig ambient. Els estàndarts poden diferir d'un país a un atre pels diferents marcs regulatorios i llegals, pero la filosofia seguix sent la mateixa. Les regles i els principis de les bones pràctiques agrícoles creen en conjunt una mentalitat de prevenció, en lloc de resolució de problemes.

Productivitat dels grangers

La demanda de productes agrícoles s'espera que es duplique aixina com la població mundial alcança els 9.1 mil millons per 2050. Aumentar la cantitat i calitat alimentària en resposta al creiximent de la demanda requerirà incrementar la productivitat agrícola. Les bones pràctiques agrícoles, en combinació en una eficaç implementació, són la millor forma d'aumentar la producció dels menuts productors. Moltes indústries agrícoles estan implantant cadenes de suministrament sostenible per a aumentar la producció i millorar calitat.

Bones pràctiques per àmbit

Bones pràctiques sobre el sol

• Reduir l'erosió per vent i aigua per mig de bardices i sangues.
• Aplicació de fertilisants en moments apropiats i en dosis adequades (p.i., quan la planta necessita el fertilisant), per a evitar la contaminació del sol per nitrat (vore método d'equilibri del nitrogen).
• Mantindre o restaurar el contingut orgànic del sol, per mig de femta, pastoreig o rotació de cultiu.
• Reduir la compactación de la terra (evitant utilisar dispositius mecànics pesats)
• Mantindre l'estructura del sol llimitant l'us del llaurat, o usant tècniques com la sembra directa
• Plantar atres plantes abans del cultiu principal per a usar-ho com a abonament i substrat del cultiu objectiu, tècnica també anomenada abonament vert.

Bones pràctiques en l'us de l'aigua

• Practicar rec planificat, en monitorisació de la necessitat de les plantes i la humitat del sol per a evitar la pèrdua d'aigua per drenage.
• Impedir la salinisació dels sols llimitant l'entrada de l'aigua, i reciclant-la sempre que siga possible.
• Evitar cultius en gran requeriment d'aigua en regions a on està no estiga disponible.
• Evitar drenage i escurrimiento del fertilisant.
• Mantindre la cobertura del sol, sobretot en hivern, per a evitar el escurrimiento del nitrogen.
• Controlar cuidadosadament el nivell freàtic dels pous, llimitant l'eixida d'aigua.
• Restaurar o mantindre les zones humides
• Proporcionar al guanyat punts d'aigua de calitat.
• Collir l'aigua in situ excavant sangues que les arrepleguen des dels cerros i mantinguen les pendents.

Producció, salut i benestar animal

• Respecte del benestar animal (lliberar de fam i sigau; lliberar d'incomoditat; lliberar de dolor, dany o malaltia; llibertat per a expressar comportament normal; i lliberar de por i afligiment).
• Evitar mutilacions no terapèutiques, quirúrgiques o procediments invasivos, com tallar-los les coes.
• Evitar impactes negatius en el paisage, entorn, fauna i flora: contaminació de terra per a pasturar, menjar, aigua i aire.
• Controlar l'almagasenage i els fluix. Mantindre l'estructura del sistema.
• Impedir que residus químics i meges de s'introduïxquen en la cadena alimentària.
• Minimisar l'us no terapèutic d'antibiòtics o hormonas.
• Evitar alimentar animals en residus animals (reduint el risc d'agent viral o gens transgènics, o priones com la malaltia de les vaques loques).
• Minimisar transport d'animals vius (a peu, ferrocarril o carretera) (reduint el risc d'epidèmias, p. eix., glosopeda).
• Previndre la contaminació per residus (p. eix. contaminació de nitrat de taules d'aigua de porcs), pèrdua de nutrient i gasos hivernàculs (metà de les vaques).
• Preferir estàndarts de mides de la seguritat en manipulació d'equipament.

• Aplicar trazabilidad en processos en general cadena de producció (crío, alimenta, tractament mèdic...) Per a seguritat de consumidor i possibilitat de retroalimentación en cas d'una crisis alimentària (p. eix., dioxina).

Salut pública.

• Garantia de calitat de la producció hortícola o agrícola de planta medicinal.