Bora (vent)
El vent bora (croata: bura; eslové: burja; búlgar: буран; grec: βοράς; turc: bora) és un vent catabàtic que bufa des del nort-nordest en el mar Adriático, Croàcia, Itàlia, Grècia, Eslovènia i Turquia. És fret i sec i es deu a la formació d'un cicló estacional en el mar Mediterrànea. El seu nom deriva de la figura mitològica grega de Boreas/Βορέας, el vent del Nort.
Traces
[editar | editar còdic]
El canviant bora pugues a sovint sentir-se per tota Dalmacia, Istria, Trieste i el restant de la costa oriental del Adriático. Bufa en raches. El bora és freqüent sobretot en l'hivern. Bufa més fort, com ho va explicar el meteoròlec baró Ferdinand von Wrangel ampliant l'explicació de Julius Hann dels vents catabàtics alpins al nort del Adriático,[1] quan una zona d'alta pressió polar s'assenta sobre les montanyes cobertes de neu del replanell interior darrere de la cordillera costera Dinárica i una calmada zona de baixa pressió queda més al sur sobre l'Adriático, més templat. Conforme l'aire es va gelant més i fent més dens de nit, s'incrementa el bora. La seua temperatura inicial és tan baixa que inclús el calfament ocasionat pel seu descens alcança les planures com un vent fret.[2] El vent té dos noms tradicionals diferents depenent de les condicions meteorològiques associades a ell: el "bora clar" (italià: Bora chiara) és bora en la presència de cels rebujats, mentres els núvols reunint-se en la part alta dels tossals i movent-se cap al llitoral en pluja caracterisa el "bora obscur" (Bora scura).
Zones afectades
[editar | editar còdic]
La zona a on tenen lloc alguns dels vents bora més forts és la cordillera de la montanya Velebit en Croàcia. Esta serra llitoral, que comprén 145 quilómetros, representa una enorme divisió de temps i climàtica entre el marcat clima continental de l'interior, caracterisat per significatives diferències de temperatura entre el dia i la nit a lo llarc de l'any, i la costa adriática, en un clima mediterràneu. La navegació pot ser extremadament perillosa per als navegants inexpertos en el canal de Velebit degut a que el vent pot escomençar de sobte en un dia calmat i rebujat i produir un gran problema, afectant també al tràfic per carretera. Prop de les ciutats de Senj, Stara Novalja, Karlobag i el portal meridional del túnel Sv. Rok en Croàcia, pot alcançar velocitats de fins a 220 km per hora. El 15 de març de 2006 es va medir una racha de vent en el pont de Pag de 235 km/h.
El vent és també una traça integral del vall de Vipava en Eslovènia i de la regió de Kras (coneguda com Carso en Itàlia), una zona d'altures calcàreas sobre el golf de Trieste estenent-se cap a la península d'Istria. Degut a que la regió separa la baixa costa adriática de la cordillera dels Alps Julianos, en freqüència es produïxen ací extrems vents bora. Han influït en l'estil de vida i l'arquitectura tradicionals de la regió. Les ciutats en la costa, a on el bora també ocorre freqüentment, estan construïdes en densitat en callejuelas en part pel vent. Els edificis en vàries ciutats i pobles d'Eslovènia i la província de Trieste (Itàlia) tenen pedres en les seues teulades per a impedir que les teixixcas volen en el vent. Cadenes i cuerdo són ocasionalment esteses a lo llarc de les aceres en el centre de Trieste, Itàlia, per a facilitar el tràfic a peu - les raches en la ciutat estan normalment per damunt dels 120 km/h alcançant màxims de prop de 200 km/h. Un bora fort a sovint serà anunciat en la televisió italiana. Les ciutats eslovenes a on ocorren els vents bora més forts són Ajdovščina, Vipava i, en menor mida, Nova Gorica.
També es produïxen forts vents bora en la baïa de Tsemes del mar Negra prop del port rus de Novorossiysk, a on són coneguts com nordost. Poden alcançar velocitats de fins a 220 km/h.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ F. von Wrangel, "Die Ursachen der Bora in Noworossisk", Repertorium für Meteorologie 40 (1876:238-40); el bora del Karst va ser descrit per F. Seidel, "Bermerkungen über die Karstbora", ''M.Z. 8 (1891:232-35), en notes de Julius (von) Hann, Handbook of Climatology Robert DeCourcy Ward, tr. (1903): vejau Peter Seibert, "Hann’s Thermodynamic Foehn Theory and its Presentation in Meteorological Textbooks in the Course of Clave" [1] archivat en Wayback Machine..
- ↑ v. Hann 1903.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bora (viento)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.